Villarejo és dels pocs integrants de la ‘policia patriòtica’ espanyola que han declarat en el marc de la citada causa. En aquest cas, ho va fer com a testimoni i estant empresonat al centre penitenciari d’Estremera. Se’l va traslladar al jutjat de primera instància i instrucció número 7 d’Arganda del Rey, a Madrid, perquè respongués les preguntes que, escrites, havia enviat via comissió rogatòria el primer instructor del cas de les coaccions, el batlle Manuel Santolària.
José Manuel Villarejo respon a preguntes molt concises i ho sol fer amb respostes breus. No coneix a cap dirigent de BPA ni, tampoc, a Celestino Barroso, l’ex-agregat d’Interior a l’ambaixada espanyola d’Andorra que hauria amenaçat els dirigents de l’entitat bancària andorrana. Sí que coneix l’altre agregat antic d’Interior que apareix en la causa, Bonifacio Díez Sevillano, i sap per referències de tercers que Barroso hauria enviat algun missatge amenaçador als directius de BPA.
En la seva declaració -l’Altaveu ha tingut accés a la transcripció de la mateixa-, el controvertit comissari es refereix també al seu homònim professional Marcelino Martín Blas i a l’ex-director adjunt operació del cos de policia Eugenio Pino. Sobre aquest darrer, se li demana si considera que és l’únic responsable d’actuar contra els directius de BPA i respon que “creu que no, que no tenia capacitat per una ordre de tal envergadura”. En tot cas, sí que recorda que l’interès de Martín Blas de trobar-se amb Joan Pau Miquel, el CEO de BPA, a l’hotel Villamagna de Madrid era “perquè li facilités dades de comptes de la família Pujol”.
Entre altres preguntes, se li demana a Villarejo si era coneixedor d’una inspecció de Banco Madrid per part del Sepblac i respon que ho sap “per referències”. I quan se li demana si li consta qui va ordenar aquella inspecció respon que “creu recordar que va ser una operació política”, que “era per aconseguir fastiguejar un determinat partit política i el seu banc en benefici de l’altre”. Just després, i seguint l’esquema d’interrogatori proposat pel batlle andorrà, se li va demanar si li constava que algun estament nord-americà tingués interès en la inspecció de Banco Madrid.
I és aquí quan respon que “no tenia especial interès, algú li va demanar que fes gestions per tancar el banc, algú del govern espanyol o d’Andorra. Però que es va limitar a enviar ‘telex’”. Això donaria a entendre que, efectivament, hi va haver una connexió entre la ‘policia patriòtica’ espanyola i autoritats americanes per aconseguir l’element necessari per intervenir Banco Madrid. Aquest, per tant, podria ser l’origen del ‘notice’ del FinCEN.
Comentaris (3)