El departament dirigit per Mònica Bonell ja preveia que l’entorn de protecció de Casa de la Vall i l’església Sant Esteve acabaria als tribunals. I així ha estat. L’acció legal feta pels propietaris de casa Concep (al carrer de la Vall número 24), casa Aliano (al carrer de la Vall número 26) i de l’antic Hotel Torres (al número 3 del carrer Anna Maria Janer) no només denuncia defectes de forma o procediment i, també, greus greuges de fons com ja va fer en seu administrativa si no que a més a més, sol·licitava aquesta suspensió de l’aplicació de l’entorn.
La demanda es va presentar a mitjan juliol i pocs dies després va ser admesa a tràmit. I es va donar els terminis escaients a Govern perquè es manifestés, d’entrada, sobre la suspensió sol·licitada. Molt probablement, l’executiu s’oposarà a què s’atorgui aquesta suspensió, però segons les fonts jurídiques consultades properes als demandants, no hi ha encara resposta governamental. Almenys, no pas que s’hagi traslladat de manera formal. Per la resolució sobre el fons, caldrà esperar una mica més.
En tot cas, la demanda consta d’un document principal de 50 pàgines més un seguit d’annexos per reforçar la sensació dels demandants que el ministeri s’ha passat de frenada en establir les limitacions constructives i d’altra mena referent als seus immobles. La demanda jurisdiccional segueix el guió ja prefixat en el recurs administratiu, però segons les fonts, s’ha reforçat amb jurisprudència europea, fet que fa que l’acció legal tècnicament “més argumentada i més esplaiada”.
Si mai els immobles dels propietaris recurrents haguessin de sotmetre’s a modificacions estructurals importants, haurien de rebaixar la seva altura fins a un màxim de planta baixa i tres pisos, que l’entorn de protecció considera que és la mitjana que fan els edificis vernaculars de l’entorn
Els propietaris dels immobles citats mantenen que ni el document s’ha notificat degudament ni les limitacions a la propietat privada que imposa l’entorn de protecció ‘sancionat’ per la ministra de Cultura són de rebut. I és que l’entorn de protecció considera els tres immobles citats com a “elements pertorbadors” de la visual dels dos monuments que es protegeix.
Aquesta definició d’element pertorbador molesta i molt els demandants, que troben fins i tot desagradable que s’empri aquesta terminologia respecte dels seus immobles. Però el cert és que partint d’aquesta catalogació, l’entorn de protecció imposa un gravamen que és el que els recurrents troben contrari a la Constitució perquè restringeix la propietat privada. I és que si mai els immobles dels propietaris recurrents haguessin de sotmetre’s a modificacions estructurals importants, haurien de rebaixar la seva altura fins a un màxim de planta baixa i tres pisos, que l’entorn de protecció considera que és la mitjana que fan els edificis vernaculars de l’entorn.
I això és el que qüestionen davant els tribunals els veïns de la zona. I sobre el qual haurà d’indagar la Batllia i posicionar-se. I és els demandants recorden que, com ja feia en recurs administratiu, “el decret del Govern en la mesura que comporta limitacions al dret de propietat a l’edificar és nul de ple dret perquè aquestes limitacions només es poden acordar per una llei”.
Comentaris (2)