El Tribunal de Corts refusa la petició d’arxivar l’acusació contra BPA perquè ‘ara no toca’

La defensa de cinc dels processats considera que el comportament de la fiscalia i del Govern ha estat regit per un abús de dret i amb frau de llei

Imatge d'arxiu d'una de les primeres sessions del judici.
Imatge d'arxiu d'una de les primeres sessions del judici. Toni Solanelles

El judici per la causa general del ‘cas BPA’ continuarà. El Tribunal de Corts ha refusat l’escrit presentat per l’advocat defensor per cinc dels processats en què demanava que es donés per desestimada l’acusació exercida pel ministeri fiscal i pel Govern, atès que aquestes dues institucions haurien actuat amb abús de dret i frau de llei. El tribunal ha inadmès la petició atès que, segons ha exposat el magistrat president de la sala, Enric Anglada, ara no és el moment de dur a terme la demanda en qüestió.

Anglada, que ha refusat la sol·licitud de viva veu després d’analitzar l’escrit rebut just a l’inici de la sessió d’aquest dimarts i després d’estudiar-ho breument amb els altres dos magistrats, Jacques Richiardi i Concepció Barón, ha explicat que “un cop obert el judici oral” hi ha aspectes com el plantejat per l’advocat Josep Antoni Silvestre que no tenen cabuda segons el procediment penal legalment establert al Principat. “En aquest moment processal” no es pot formular la demanda, ha remarcat Anglada, que ha esbroncat els mitjans de comunicació perquè, a parer seu, estan publicant detalls “inexactes”.

“La utilització emprada per la fiscalia i Govern de vies i mecanismes legals per a finalitats espúries i allunyades de l’essència i objectius que els és pròpia i que disten de les bones pràctiques de la bona fe processal i de l’interès legítim digne que ha de protegir-se, en trobar-nos davant d’un judici polític”

Segons l’escrit refusat, “ens trobem amb una actuació judicial que és i ha estat contrària, des del primer moment, al que s’espera d’un Estat democràtic i de dret i al que s’espera d’una conducta normal, recta i honesta”. Silvestre ha denunciat “la utilització emprada per la fiscalia i Govern de vies i mecanismes legals per a finalitats espúries i allunyades de l’essència i objectius que els és pròpia i que disten de les bones pràctiques de la bona fe processal i de l’interès legítim digne que ha de protegir-se, en trobar-nos davant d’un judici polític”.

L’advocat de cinc dels processats ha explicat que una sentència absolutòria ja no és el que repara el dany causat als seus defensats, sinó que el que escau és aturar el judici vist que s’està mantenint “una acusació que a totes llums és i ha estat injusta”. Silvestre manté que de la prova practicada fins ara queda acreditat no només que “l’entitat donava compliment de tota la normativa i protocols en matèria de prevenció de capitals, sinó que d’altres entitats bancàries del Principat han participat en la mateixa activitat, amb els mateixos casos i en condicions idèntiques dels que avui s’està acusant als processats”.

Josep Antoni Silvestre posa de relleu, també, el desgavell del procés, amb una causa basada en l’operativa d’un client del banc que, en el present cas, apareix com a testimoni, sense ser acusat en cap moment, quan té una altra causa oberta davant els tribunals andorrans on sí se l’acusa de blanqueig de diners. Alhora, també es posa de manifest que la pròpia instructora del ‘cas BPA’, que també ho era d’altres causes íntimament lligades a aquesta, com la que fa referència a un seguit de clients veneçolans, ha anat en contra dels seus propis actes per poder mantenir, durant la instrucció de la causa que ara es jutja, l’acusació contra els processats. Silvestre també ha denunciat que queda clar, del fins ara enjudiciat, que si es manté l’acusació a les 24 persones que actualment s’asseuen a la banqueta, hi hauria d’haver altres persones que també s’hi haurien de seure.

Una imatge de la seu central de BPA quan estava operativa.

Relacionat

Petició perquè s’arxivi la causa contra BPA vist que el banc va actuar amb els estàndards del país

En qualsevol cas, Anglada ha explicat que la legislació andorrana en matèria processal només contempla que un judici, una vegada s’ha obert, només pot finalitzar amb una sentència, sigui condemnatòria o absolutòria, o per la defunció dels processats. Davant d’aquesta circumstància, el magistrat president del Tribunal de Corts que jutja la causa general del ‘cas BPA’ ha vingut a dir allò de l’‘ara no toca’, una expressió que encaixa com a anell al dit pel cas de què es tracta, amb la família Pujol en el blanc de les mirades de l’Estat espanyol i la seva policia patriòtica.

Comentaris (2)

Trending