Així ho indica la sentència recaiguda en el procediment que, l’octubre del 2022, va iniciar la dona contra la parapública. Aquesta li havia atorgat només una pensió del grup 1. És a dir, considerava que encara podia fer alguna feina. L’afectada, però, entenia que la seva situació no ho permetia i, per això, va recórrer a la Justícia. Inicialment, la Batllia va desestimar la pretensió però, ara, el Superior li ha donat la raó.
“No és factible concloure que una persona que presenta serioses limitacions de mobilitat als dos malucs i dolor crònic que li dificulta tant de poder dur una vida laboral completa com la seva vida quotidiana, que no pot estar dempeus ni fer un esforç mínim perllongat es trobi capacitada per desenvolupar una activitat laboral ni tan sols sedentària, de forma regular i efectiva, sinó que es tracta d’una possibilitat merament hipotètica”, remarca el tribunal
La dona, de 52 anys, va ser sotmesa fa un temps a una operació als dos malucs, amb col·locació de pròtesis. Després de la intervenció van passar tres anys de baixa i, malauradament, el seu estat no ha millorat. Al contrari, l’informe mèdic que s’ha incorporat al procediment deixa clar que pateix una considerable limitació de mobilitat i un dolor crònic. Així doncs, ja no es podia dedicar a la neteja, el sector en el qual havia treballat tota la vida.
Davant el Superior, la seva defensa va deixar clar que, en aquestes circumstàncies, no podia desenvolupar una activitat laboral de forma regular. A banda, tampoc hi ajuda les condicions personals de la dona: sense coneixement del català i sense experiència en altres àmbits de treball.
En la resolució ara feta pública, el tribunal recull el que diu l’informe mèdic, el qual indicava que “l’agent pot realitzar alguna activitat laboral adaptada a les seves limitacions”. Aquesta hauria de ser “de tipus sedentari”, ja que no pot estar dempeus o fer cap esforço perllongat. Els magistrats, però, consideren que “de cap manera es pot considerar que aquestes hipòtesis mereixin la qualificació de treball regular ni que es tracti d’una possibilitat efectiva”, tot recordant la jurisprudència marcada per la sala administrativa històricament, sempre entenent que aquesta feina s’havia de poder realitzar “en condicions de normalitat”.
I aquesta circumstància no es dona en aquest cas. “No és factible concloure que una persona que presenta serioses limitacions de mobilitat als dos malucs i dolor crònic que li dificulta tant de poder dur una vida laboral completa com la seva vida quotidiana, que no pot estar dempeus ni fer un esforç mínim perllongat es trobi capacitada per desenvolupar una activitat laboral ni tan sols sedentària, de forma regular i efectiva, sinó que es tracta d’una possibilitat merament hipotètica”, remarca el tribunal. I, per tant, estima el recurs de l’afectada i determina que la CASS li ha de atorgar una pensió d’invalidesa total.