Les queixes veïnals -els llogaters, alguns dels quals, és cert, no abonaven les mensualitats, lamentaven que no se’ls netejaven les zones comunes, que els ascensors no anaven, que fins i tot fallava la calefacció o l’aigua calenta i que la saig responsable de l’administració del bé passava de tot- van arribar al Raonador del Ciutadà i van obligar fins i tot l’òrgan disciplinari dels saigs a intervenir. Aquest organisme, configurat per responsables del ministeri d’Interior i de la Cambra dels Saigs, va acabar imposant una sanció de 500 euros a l’administradora-saig per una falta lleu.
Se la va fer responsable de no haver complert el “deure que correspon als saigs de fer prova d’una diligència raonable, ja que altrament poden ser responsables de les conseqüències materials d’un retard anormal i injustificat en l’execució de la seva missió”. La saig va portar la sanció inicial, imposada en l’àmbit administratiu, a la Justícia. Qüestionava que no li pertocava la diligència perquè l’edifici que administrava en realitat no havia de formar part directa de la fallida que gestionava. També considerava que no se l’havia sancionat per allò que inicialment es deia.
Però la sala administrativa desestima les pretensions al·legades per la saig. Perquè entén que sí la pertocava fer-se càrrec de l’administració dels immobles de Terres de Cibós i perquè manté el tribunal que els fets que li atribueix l’òrgan disciplinari dels saigs són sempre els mateixos. I que s’ha pogut defensar degudament respecte d’ells, si bé és cert que es va deixar sense reprimenda el suposat comportament poc educat o irrespectuós al·legat pels veïns però que no es va poder acreditar.
RAONAMENT
Ara bé, “des del mes de juny de 2018, data a què es refereix el plec de càrrecs, es van ometre les gestions necessàries per al degut manteniment de l’edifici, cosa que va donar lloc a la queixa que els veïns van trametre al Raonador del Ciutadà”, manté la sentència, que hi afegeix que “encara que la recurrent va realitzar algunes actuacions de caràcter més urgent, com les relatives a la calefacció i l’aigua calenta, es va constatar una manca generalitzada de manteniment dels espais comuns de l’immoble, traduïda en una manca d’higiene fruit de la deixadesa continuada de les tasques de neteja i de conservació que s’haurien d’haver realitzat”.
“Encara que la recurrent va realitzar algunes actuacions de caràcter més urgent, es va constatar una manca generalitzada de manteniment dels espais comuns de l’immoble, traduïda en una manca d’higiene fruit de la deixadesa continuada de les tasques de neteja i de conservació”
Cert que la sala deixa clar que “tot i que no existís un risc sanitari que pogués comprometre la salut dels residents, la manca de manteniment, en cas de persistir, podia acabar provocant que es produís un focus d’insalubritat, per la presència d’humitats i de males olors, així com el desenvolupament de plagues diverses, tal com posa de relleu l’informe de la inspecció realitzada en data 17 de juny de 2019 per tècnics del ministeri de Salut”. Allò que van observar els inspectors, remarca la resolució, no és fruit d’un dia ni d’una casualitat, sinó producte del pas del temps i la deixadesa.
El tribunal també destaca que la saig, “tot i rebre les queixes reiterades dels veïns, no va proposar a la batlle competent l’adopció de les mesures necessàries, tals com el nomenament d’un administrador de finques, sinó que es va actuar per iniciativa de l’òrgan judicial, com es desprèn de l’ofici emès per la Batllia en data 23 d’abril del 2019”. Per tot plegat, conclou la sentència, “s’ha de considerar degudament acreditat que la interessada no va actuar amb la diligència que li era exigible en el desenvolupament de les seves funcions com a administradora judicial de la societat. Procedeix, doncs, desestimar el recurs d’apel·lació i confirmar íntegrament la sentència impugnada”.
Comentaris (6)