Tot el cas arrenca, com s’ha dit, el novembre del 2023. L’home va mantenir relacions sexuals amb la menor, de quinze anys. Sempre ha defensat que van ser consentides, però la denúncia a la policia va provocar la seva detenció i, durant uns dies, l’ingrés a la Comella. Llavors, es va acordar la llibertat provisional, però es mantenia el processament per diferents delictes. Agressió sexual a banda, també el de vendre droga i el de possessió de substàncies estupefaents. Un procés que encara continua pendent de judici.
Per tant, sense condemna ferma. Paral·lelament, el ministeri de Justícia i Interior va acordar la seva expulsió del territori andorrà per un període de deu anys tot al·legant que la seva presència al país suposa un “risc per a la seguretat pública”. La decisió va ser recorreguda davant la Justícia, però tot just va aconseguir rebaixar a set anys el temps de foragitament. I, per això, va presentar un recurs d’empara al TC. Va ser acceptat, amb suspensió temporal de la mesura, però ara la decisió dels magistrats avala l’actuació governamental.
El DJ al·legava que les decisions judicials haurien vulnerat diferents dels seus drets. Entre ells, el de tenir un procés degut, el d’aconseguir una decisió fonamentada així com el principi de seguretat jurídica i el de presumpció d’innocència. També entenia que s’afectava la seva vida familiar.
Sobre el fet que les resolucions judicials no estiguessin prou fonamentades, el TC ho descarta. Superior i Batllia no havien volgut entrar en el fet que l’home estigués pendent d’un procediment penal i en els arguments que ell feia servir en la seva defensa. Tot i això, en la sentència s’apunta que el processament “no és l’únic fet tingut en compte per tramitar l’ordre d’expulsió administrativa” sinó que n’hi ha d’altres també previstos a la Llei d’immigració i que això, justament, ho havia posat en relleu la sala administrativa. “La seva motivació està detallada i no pot considerada com a il·lògica, absurda o arbitrària” o que infringeixi algun dels drets reconeguts a l’article 10 de la Constitució”, remarquen.
Sobre el fet que s’afecti la vida familiar del discjòquei, que viu al país amb la seva mare, s’entén que el Superior “analitza de manera acurada i a bastament la situació del recurrent a la vista dels criteris jurisprudencials del Tribunal Europeu dels Drets Humans i conclou que, atesa la gravetat dels fets que van dur a la decisió d’expulsió i atesa la situació familiar i professional del recurrent, la reducció d’un període d’expulsió de 10 a 7 anys efectuada per la Batllia, és una mesura proporcional en aquesta causa”. Aquí es recorda que l’home “no ha aportat cap element que acrediti que tingui alguna ocupació estable, i pel que fa a la situació familiar, com ja s’ha indicat, a Andorra només hi té la seva mare de 67 anys, la qual hi va arribar al mes de setembre del 2023, i amb la qual manté “bones relacions” sense aportar cap dada particular sobre la necessitat d’aquesta convivència, més enllà dels lligams afectius normals entre mare i fill”.
Per al TC, “la decisió impugnada està fonamentada en dret, està clarament motivada i està proporcionada, per consegüent, no vulnera cap dels drets reconeguts per la Constitució, i aquest recurs ha de ser, per tant, desestimat íntegrament”. Així doncs, es valida l’expulsió i, per tant, l’home haurà de deixar el Principat i, en tot cas, tornar quan li toqui seure al banc dels acusats.
Comentaris (2)