En el seu dia, la batlle es va presentar per a les places, ja que, com Cornella i Bailen, volia canviar de jurisdicció. En el concurs, però, no va ser escollida i va optar per recórrer tot assegurant que en el procés s’havien produït diverses anomalies i irregularitats. Les seves queixes, però, no van ser escoltades ni pel Consell Superior de la Justícia ni per la sala administrativa del Superior, que van validar el procediment.
El TC havia admès el recurs de Moreno al febrer i, des de llavors, els nomenaments de Bailen i Cornella havien quedat en un estat de suspensió que ara s’aixeca
Davant d’aquestes dues negatives, Moreno va optar per presentar un recurs d’empara al Constitucional. Al febrer, l’organisme va acceptar-lo a tràmit i va atorgar efectes suspensoris a la decisió. És a dir, ajornava la incorporació de Bailen i Cornella a les respectives noves jurisdiccions. Fins ara.
En la sentència, el TC ha anat desestimant les diferents al·legacions de Moreno, com ara que s’ha produït una vulneració del dret a un tribunal predeterminat per llei i a un procés degut pel fet que les resolucions del CSJ havien estat signades per la mateixa ponent. També s’entén que el sistema de valoració del concurs són vàlides i que, a diferència del que exposava la batlle en el seu recurs, no s’havia incomplert el dret a tenir un tribunal imparcial en cap de les instàncies prèvies que havien analitzat la qüestió. “És evident que la independència i la inamovibilitat dels jutges i dels magistrats a Andorra a partir de l’any 2014 possibilita, sense cap mena de temor objectiu pels ciutadans, que aquests analitzin si les actuacions de l’Administració i del Consell Superior de la Justícia s’adeqüen a la legalitat”, afirma la sentència.
Per això, el TC desestima de forma íntegra el recurs d’empara formulat per Moreno. Aquesta decisió també suposa l’aixecament de la suspensió del nomenament a temps parcial de Bailen com a magistrada del Tribunal de Corts i de Cornella al Superior.
Comentaris (3)