L’home viu a Andorra des del juny del 2018 -segons consta en el certificat del comú de la capital- i no va ser fins al desembre del 2023, que va poder reagrupar legalment a la seva família -la dona i dues filles menors-, tot i que hi ha constància que la filla gran estava escolaritzada al sistema francès l’any 2021. L’any 2022, el Govern va iniciar un procediment de revocació del permís de residència perquè, segons la policia, dos documents presentats per l’home al Servei d’Immigració -un certificat d’experiència i un full de salaris francès- eren falsificats, uns fets que ell sempre ha negat, per això la defensa de l’home va presentar una demanda en contra del Govern, però tant la Batllia com el Superior van entendre que, tal com assegurava la policia, els dos documents eren falsos i, per tant, s’havia d’anul·lar el permís.
L’home va presentar un recurs d’empara al Tribunal Constitucional per una presumpta vulneració del dret a la jurisdicció i a la presumpció d’innocència, que els magistrats van estimar parcialment i van obligar al Superior refer la sentència tenint en consideració les circumstàncies familiars del recurrent. El tribunal va estudiar el cas de nou tenint en compte els criteris establerts per la jurisprudència del Tribunal Europeu dels Drets Humans per valorar la proporcionalitat de la mesura, i novament van dictar la mateixa sentència: l’anul·lació del permís.
La sentència ressalta que amb el temps que la dona i les filles porten al país -que no són els sis anys que assegura l’home, però sí des del 2021 (quan es va inscriure a la filla gran a l’escola)- no n’hi ha prou. “L’arrelament al Principat de les nenes i de la seva mare és escàs i abans de la seva arribada es pot presumir que totes tres vivien el Marroc”. Així doncs, consideren que no és un període de temps suficient per no anul·lar el permís de residència, i per això es van mantenir contundents amb la seva decisió. Aquesta nova resolució no va aturar a l’home que, novament, va presentar un recurs d’empara al Constitucional, que va ser acceptat a tràmit.
Què en diu el Constitucional?
En primer lloc, el Tribunal Constitucional ressalta la relació estreta amb el recurs anterior, i sobre el qual els magistrats van decidir que la Sala Administrativa del Tribunal Superior havia de fer una nova sentència. Cal recordar que l’autorització de residència i de treball del recurrent va ser anul·lada mitjançant resolució de la Secretaria d’Estat de Justícia i Interior, va ser perquè es van presentar al Servei d’Immigració documents falsos per obtenir l’autorització inicial de residència i de treball de l’interessat. “La realitat de la falsedat no es discuteix. Es desconeix, per contra, el seu autor material”, recull.
La sentència objecte d’aquest recurs d’empara destaca que l’home va al·legar que la seva expulsió afectaria a la seva família -dona i dues filles-, però que el recurrent ha intervingut sempre davant del TC a títol personal, sense representar els interessos de la seva família radicada al país, almenys els de la seva esposa; tampoc ha defensat mai l’impacte que l’anul·lació del permís impactaria a la seva vida privada, sinó que ho ha fet sempre respecte de la seva vida familiar, però sense concretar l’impacte que suposaria el retorn de les seves filles menors al seu país d’origen. Finalment, ressalten que l’anul·lació de l’autorització de residència i de treball del recurrent no implica automàticament la seva expulsió ni de la seva família. De fet, el Govern afirma que “l’interessat ha tingut en tot moment la possibilitat de sol·licitar una nova autorització d’immigració, tant per a ell com per a la seva família, però no ho ha fet”.
Per tots aquests motius, el Constitucional ha desestimat el recurs d’empara, en considerar que no s’ha produït cap vulneració del dret a la jurisdicció en el seu vessant del dret a obtenir una decisió fonamentada en dret.
Comentaris