L’home viu a Andorra des de juny del 2018 -segons consta en el certificat del comú d’Andorra la Vella- i anys més tard, el desembre del 2023, va poder reagrupar legalment la seva dona i les dues filles -en la documentació de la causa consta, però, que ja estaven escolaritzades al sistema francès l’any 2021. El 2022, però, Govern va iniciar un procediment de revocació del permís de residència perquè, segons la policia, dos documents presentats -un certificat d’experiència i un full de salaris francès- eren falsificats, aspectes que ell sempre ha negat. Arran de tot el procés, el juny de l’any passat, es va decretar l’anul·lació de l’autorització. I, per tant, se’l forçava a marxar.
Arran d’aquesta mesura, l’home va recórrer a la Justícia, sense sort. Tant Batllia com Superior entenien que si, tal com assegurava el cos d’ordre, els dos documents eren falsos, no hi havia cap altra sortida que l’anul·lació del permís de residència. Ni tan sols es podia analitzar les circumstàncies familiars. Per això, l’afectat va presentar un recurs d’empara al Constitucional. I aquest el va acceptar, el va analitzar i li va donar, en part, la raó. El passat març, el TC apuntava, per un costat, que la decisió de retirar-li el permís en constatar que s’havia obtingut amb documents inautèntics era correcta. No era pas il·lògica. Ara bé, en canvi, sí que acceptava que l’efecte sobre el dret del recurrent a la família era greu.
I és aquí on recordava que la decisió governamental no es tractava pas d’una ordre d’expulsió derivada de la comissió d’un delicte i, per això, el Superior no havia entrat a valorar si la mesura era o no proporcional pel que fa a les circumstàncies d’ordre familiar. “Al respecte, s’ha de partir que, segons la decisió de la sala administrativa, aquell estranger que gaudeix d’autorització de residència i ha comès un delicte greu i que pot constituir un perill per a l’Estat andorrà mereix que s’efectuï la proporcionalitat amb la seva vida familiar, mentre que si es tracta d’un estranger que va obtenir-la amb documents falsos i després dels anys ha ascendit en diverses ocasions en el treball, no presenta cap activitat delictiva i la seva muller i filles es troben integrades al Principat d’Andorra es pot portar a terme el judici de proporcionalitat”, remarcava la sentència del TC. I “aquesta conclusió”, alerten, “no pot ser admesa per aquest Tribunal, ja que constitueix una argumentació que se separa de la lògica i de la raonabilitat”.
Per això, la resolució indicava que “el criteri és que la interpretació de la normativa administrativa relativa a les autoritzacions de treball, que exclou la ponderació de les circumstàncies familiars del recurrent en supòsits d’anul·lació de l’autorització mentre que sí que la permet en els casos d’expulsió -habitualment més greus quan al risc que per a l’Estat suposa l’infractor- constitueix una interpretació de la norma desproporcionada i que origina una motivació contrària a la lògica i a la raó”. Ara bé, passava de nou la pilota al Superior: era aquest òrgan qui havia d’analitzar aquest aspecte.
I és el que va fer, ara bé, amb poques ganes de variar la seva decisió inicial. En la sentència, dictada al maig, nega que el temps que filles i dona estan al país -cert, no pas els sis anys que al·lega l’home però sí des del 2021- no és suficient. “L’arrelament al Principat de les nenes i de la seva mare és escàs i abans de la seva arribada es pot presumir que les tres vivien al Marroc”, arriben a afirmar els magistrats del Superior. Per tant, consideren que això no és temps suficient per tenir en compte a l’hora de no anul·lar el permís de residència. Per això, mantenia la resolució de Govern.
L’home, però, no es rendeix. Per això, ha tornat a anar al TC. I, novament, el Constitucional considera que el seu recurs d’empara té prou arguments per analitzar-lo. Per això, l’ha acceptat a tràmit. I, sobretot, amb un punt important que, com a mínim, és significatiu. Ho fa amb efectes suspensius. És a dir, fins que no resolgui, el recurrent podrà continuar vivint al país. Ara, caldrà veure què determinen els magistrats.
Comentaris (7)