El Constitucional avala l’anul·lació del permís. Però no la justificació que es fa quan es posa de manifest la desproporció que comporta dita anul·lació. El recurrent, que havia recordat que no havia aspirat a un lloc de treball d’alta qualificació, considerava que la decisió governativa, primer i, després, les decisions judicials que donaven per bona l’anul·lació de l’autorització vulnerava el dret a obtenir una “decisió fonamentada en Dret i a la presumpció d’innocència”. Recorda que no se l’ha jutjat i menys sentenciat encara per la suposada falsificació documental i que aquest fet no el fa un perill per la seguretat pública.
“L’anàlisi de la sentència de la sala administrativa aquí impugnada, evidencia que aquesta va complir amb el cànon de motivació, ja que va posar en relleu la preceptivitat dels documents -el certificat d’experiència laboral i “l’attestation de déclaration des salariés”- i que les resolucions administratives són congruents, així com la sentència d’instància, atès que es conclou que es van presentar documents falsos i això justifica l’anul·lació de l’autorització”, diu la sentència del Constitucional, que manté que “la falsedat resta acreditada en seu administrativa i com que aquesta anul·lació no té natura sancionadora, sinó que s’adreça a restablir l’ordre jurídic pertorbat, el resultat del procés penal esdevé irrellevant, de manera que es desestima l’excepció de prejudicialitat penal”.
“La sala administrativa raona que no es poden considerar rellevants les circumstàncies d’ordre familiar, ja que s’han aportat documents falsos i la conseqüència reglada és l’anul·lació de l’autorització sense que es puguin aplicar criteris de proporcionalitat”
Per aquests motius, “les consideracions anteriors permeten concloure que la resolució judicial impugnada compleix amb les exigències del cànon constitucional de motivació i no pot ser acusada d’emprar arguments il·lògics, absurds o no raonables” i consegüentment, “els motius de l’empara relatius al dèficit de motivació o a la vulneració de la presumpció d’innocència han de decaure, ja que no ens trobem en un procés de natura sancionadora”. Però llavors entra en joc la proporcionalitat de la mesura arran de l’afectació que té en la família del ‘desautoritzat’.
Sobre aquesta qüestió, el Tribunal Constitucional recorda que “en el cas que ens ocupa no es tracta d’una ordre d’expulsió derivada de la comissió d’un delicte, sinó de l’anul·lació d’una autorització prèviament obtinguda”. I, en aquest cas, “la sala administrativa raona que no es poden considerar rellevants les circumstàncies d’ordre familiar, ja que s’han aportat documents falsos i la conseqüència reglada és l’anul·lació de l’autorització sense que es puguin aplicar criteris de proporcionalitat”. I és aquí quan l’Alt tribunal veu incongruències.
Segons la decisió de la sala administrativa, “aquell estranger que gaudeix de l’autorització de residència i ha comès un delicte greu i que pot constituir un perill per a l’Estat andorrà mereix que s’efectuï la proporcionalitat amb la seva vida familiar, mentre que si es tracta d’un estranger que va obtenir l’autorització de treball amb documents falsos i, després dels anys, ha ascendit en diverses ocasions en el treball, no presenta cap activitat delictiva i la seva muller i filles es troben integrades al Principat d’Andorra, no es pot portar a terme el judici de proporcionalitat”. “Aquesta conclusió no pot ser admesa per aquest Tribunal Constitucional, ja que constitueix una argumentació que se separa de la lògica i de la raonabilitat” i, per tant, cal estimar parcialment el recurs d’empara i exigir a la sala administrativa del Tribunal Superior que es mulli sobre la qüestió.
Comentaris (8)