Per tant, queda clar que queda molt camí a recórrer per solucionar el bloqueig que moltes vegades es troben aquelles persones que, voluntàriament o involuntàriament, han de tractar amb la Justícia. Una situació que els provoca dificultats i, de retruc, també suposa un cost per a l’Estat en forma d’indemnitzacions. Ara, dues més, que haurà de determinar el ple del Superior.
Els dos casos que ara ha analitzat el TC amb una resolució on s’atorga l’empara demanada estan vinculats a la intervenció de BPA. En el primer d’ells, té el seu inici el febrer del 2017, quan la batllia, en el marc de la ‘causa Landstreet’, va decretar l’embargament dels fons bancaris de fins a 130 persones. Entre elles, el de la persona que va acabar demanant l’empara, ex directiu de la filial mexicana de BPA.
En tots dos casos, el TC admet que les causes són complexes, però considera que això no justifica estar tant de temps sense resoldre les peticions dels afectats, a qui es priva de la possibilitat de recurs en cas d’una resposta eventualment negativa
El 2017 ja havia demanat que s’aixequés aquesta mesura. Vist, ja l’octubre del 2019, que, malgrat reiterades peticions, no rebia cap resposta, va anar per primer cop al TC, que li va donar la raó. Ja llavors es va fixar una vulneració de drets.
El febrer del 2023, i vist que la causa seguia oberta però sense avançar, va demanar l’arxivament definitiu o el sobreseïment provisional de les actuacions i, de nou, que s’aixequés l’embargament. El passat gener, vist que tampoc tenia resposta, va tornar a presentar un recurs d’empara davant el Constitucional. En la sentència ara coneguda se li dona, novament, la raó.
En la resolució, els magistrats sí que valoren que es tracta d’un afer “complex” i que cal “el temps necessari per poder analitzar els diversos elements aportats”. Ara bé, també s’alerta que “aquests arguments no han de derivar en l’absència de resposta eventualment negativa, que priva al justiciable d’un recurs possible contra aquesta resposta”. I, per això, es considera que “un termini d’onze mesos no es pot considerar raonable respecte d’una qüestió relativa a unes actuacions complexes però inherentment senzilla”. Per tant, s’entén que es vulnera el dret a un judici de durada raonable.
En la sentència, s’estima que l’ex directiu de BPA Mèxic ha de ser indemnitzat. Això sí, com des de la presentació del recurs d’empara, la Batllia sí que va dictar un aute on es donava resposta a la petició, “no és necessari que ordeni a la batlle instructora que s’hi pronunciï”.
Això sí que succeeix en l’altra causa analitzada pel TC. El cas es remunta al novembre del 2018, quan es va decretar l’embargament de comptes d’un client de l’entitat financera. Es volien investigar unes suposades actuacions irregulars. El periple judicial va continuar fins que a l’octubre del 2022 es va demanar -per tercer cop- l’arxiu o el sobreseïment. Des de llavors, cap resposta, fet pel qual es va decidir anar al TC el passat desembre.
En aquesta ocasió, el mateix ministeri fiscal admetia que hi havia dilacions indegudes. La sentència del Constitucional, també ho considera així. Es posa en relleu que la petició d’arxiu no té encara resposta a dia d’avui i, per tant, “fa 14 mesos”. Per tant, un termini massa llarg que suposa una vulneració del dret, com s’ha dit, a un judici de durada raonable.
En la resolució, el TC decideix que l’afectat té dret a ser indemnitzat. I, en aquest cas, dona un termini màxim de tres mesos perquè la Batllia es pronunciï sobre les diferents qüestions reclamades pel recurrent.
Comentaris (1)