L’admissió a tràmit, segons que ha pogut saber l’Altaveu, ja ha estat comunicada a les parts. N’està al corrent Sindicatura, atès que és el síndic general, en nom del Consell General, qui haurà de respondre el que tingui per convenient, n’està al cas el ministeri fiscal, ho sap la sala que va plantejar la qüestió i també n’haurien d’estar informats tant els representants de l’empresa com dels treballadors. De moment el laude es va complint, però Coopalsa ja va mostrar els seus dubtes sobre la conveniència i la legalitat del marc normatiu en virtut del qual es va haver d’adoptar.
I això darrer és el que està en joc. El Tribunal Superior no té clar que una llei deixi obligatòriament al marge dels tribunals i, per tant, de la Justícia pública, un conflicte entre parts. I és que aquesta legislació obliga a cenyir-se a l’arbitratge, que per naturalesa es tracta d’un procés volgut per totes les parts i, en canvi, la legislació de conflictes col·lectius converteix en obligatori ho vulguin o no els afectats. A més a més, per acabar-ho d’adobar, el laude, que no deixa de ser la resolució d’aquest procés de mediació obligada, no és recurrible. Per tant, es deixa fora de l’esfera judicial pública qualsevol solució a un litigi entre dos parts.
I això és el que haurà de valorar el Tribunal Constitucional. Si com a mínim els articles -o fins i tot el conjunt de la llei que regula la matèria- són constitucionals o no. No és habitual que els tribunals ordinaris enviïn dubtes al Constitucional, d’aquí que aquesta qüestió incidental pren un interès elevat. Més encara tractant-se del que es tracta. Per tant, totes les parts estan molt al cas i a l’expectativa de la solució que acabi donant l’Alt tribunal.
Comentaris