El Constitucional fa un recordatori cronològic en l’aute pel qual inadmet el recurs d’empara de totes les accions que s’han anat fent. I també deixa clar que en el moment que va ser posat a disposició judicial després de la detenció de l’home, acusat de diferents agressions sexuals, ja va passar un test forense psiquiàtric que va avalar que el llavors detingut estava en condicions de poder declarar i que explicant-li les coses de forma acurada era capaç de comprendre el que se li estava dient, circumstància que tant la família com la defensa que posteriorment ha assumit el cas sempre ha posat en dubte.
En el seu dia es va fer el procediment normal, ni l’advocat defensor de guàrdia ni la fiscalia van denunciar cap anomalia, i van acceptar la proposta de condemna que es va fer per la via ràpida, i que va comportar una pena de deu mesos de presó ferma, sis mesos dels quals a complir a la Comella i els altres quatre a substituir per una expulsió de set anys. L’home va complir els sis mesos de reclusió i quan iniciava l’expulsió, un primer recurs d’empara admès va aturar aquella expulsió. Però ja no se li va donar la raó. El reconeixement de la CONAVA hauria arribat tard.
RAONAMENT
I la maniobra jurídica posterior tampoc no ha sorgit efecte. En la seva fonamentació jurídica, el Constitucional, en l’aute d’inadmissió, explica que “el recurrent addueix que l’incident de nul·litat, formulat el 15 de setembre del 2025, havia de ser examinat en el fons per la sala penal, perquè la resolució del Govern que reconeixia la seva discapacitat i la suspensió de l’execució de l’ordenança penal per part d’aquest Tribunal Constitucional havien de permetre impugnar l’aute desestimatori del 24 de febrer del 2025”. Continua explicant que “sobre aquesta al·legació particular, la sala penal entén (entre altres extrems que no venen al cas) que ambdós elements impedien fer cas omís de les previsions legals que exigeixen que l’incident de nul·litat s’ha de presentar ‘en el termini de tretze dies hàbils des de la notificació de la sentència o la resolució, o des que s’hagi tingut coneixement de la vulneració del dret’ (article 18 quater, apartat 2, de la Llei transitòria de procediments judicials)”.
Malgrat els esforços argumentaris del recurrent, manté l’Alt tribunal, “el raonament de la sala penal s’ajusta plenament als cànons habituals d’aquest tribunal en aquesta matèria, sense albirar-se cap actuació arbitrària o argumentació il·lògica”. “En efecte, d’una banda, és indiscutible que l’aute del 24 de febrer del 2025 es va notificar el 27 de febrer següent i que, per tant, el termini legal per interposar l’incident de nul·litat contra aquella resolució es va acabar, el 20 de març del 2025, com recorden els autes dels dies 9 d’octubre i 17 de novembre del mateix any. I no es pot fer altra cosa que constatar que l’incident de nul·litat es va presentar molt tardanament, és a dir, el 15 de setembre del 2025.”
D’altra banda, continua insistint el Constitucional, “fins i tot si entenem que el recurrent hauria tingut coneixement del dret pretesament vulnerat en dates posteriors al 27 de febrer del 2025, és a dir, els dies 26 de maig (notificació de la resolució del Govern sobre la seva discapacitat) i 17 de juny del 2025 (notificació de la suspensió de l’execució de l’ordenança penal del 10 de desembre del 2024 per part del Tribunal Constitucional), resulta igualment acreditat que el termini dels 13 dies hàbils s’havia exhaurit amb escreix (els terminis finien, respectivament, els dies 13 de juny i 7 de juliol del 2025)”.
“De la mateixa manera, no s’explica en quina mesura la nostra sentència del 9 de setembre del 2025 hauria obert un nou termini, ja que no es va constatar la vulneració de cap dret en detriment del recurrent” i “en qualsevol cas, el recurrent no ha aportat mai cap argument convincent que expliqui per quina raó poderosa va deixar escolar, de manera reiterada, els terminis legals per impugnar les resolucions judicials que li eren desfavorables”. Davant de tot aquest escenari, el Constitucional inadmet el recurs i dona per tancat l’afer. Malauradament, haurà de fer set anys d’expulsió.
Comentaris (2)