La societat Florència SAU s’havia constituït el 1985 i, aparentment, durant algunes dècades, va ser un referent en la venda d’electrònica, foto-imatge, joieria, discs… de fet, a priori va arribar a vendre de tot i força. Fins al 2011, quan el seu principal cap visible, Manel Massip, acabaria demanant la fallida de la societat justificant que arran de la crisi del 2009 el negoci se n’havia anat en orris. Florència havia tingut nombroses botigues arreu del país. I quan l’1 de desembre d’aquell 2011 la propietat demana tancar la barraca, hi havia almenys quatre locals comercials llogats i establiments referents a l’avinguda Meritxell, al Pas de la Casa o a la zona de Prada Ramon.
De creditors n’hi havia una trentena. I el passiu arribava a 1.062.000 euros. I tot el procediment ha estat molt complicat per la manifesta opacitat i la no-resposta continuada dels propietaris de la companyia. Ni llibres de registres, ni comptabilitat, ni inventaris... el passiu era de poc més d’un milió d’euros
En aquell moment, més enllà dels propietaris, l’esmentat matrimoni format per Manel Massip i Florència Reyero, que dijous a mig matí va ser present a l’assemblea de creditors per exposar com de malament se sentien i com de malament ho havien passat, hi havia cinc treballadors en plantilla al grup. Cinc treballadors que, en conjunt, tot just han recuperat uns 17.000 euros lliurats en xecs. Se’ls havia quedat a deure molts diners més. L’altra part que va poder recuperar quelcom del que es devia va ser la CASS, a qui l’administració judicial li va estendre un xec per uns 35.000 euros.
Segons que ha pogut saber l’Altaveu, de creditors n’hi havia una trentena. I el passiu arribava a 1.062.000 euros. Tot el procediment ha estat marcat, s’ha dit, per les traves posades pels ara ja pràcticament octogenaris propietaris del grup. En efecte, mai no s’haurien aportat detalls evidents que se sol·licitaven, com els llibres de registres o de socis o la comptabilitat, entre molts d’altres. També els inventaris o contractades d’arrendament. L’opacitat ha estat durant anys d’allò més elevada segons les fonts consultades.
De fet, al seu moment es va obrir un procediment penal per possible fallida fraudulenta. En efecte, tal i com encara ara ha posat per escrit l’administració judicial, hi va haver moviments del tot anormals, com si la fallida estigués planificada amb anterioritat a la seva sol·licitud. Es van fer cessar activitats i es van dur a terme actes de disposició de diferents actius molt abans de l’any i mig previ a la sol·licitud de la fallida.
I per què és important aquest termini? Doncs perquè quan hi ha una fallida pel mig, es pot indagar fins a un any i mig abans de la petició per veure la situació empresarial. I és que del 2009, quan suposadament haurien començat els problemes de Florència, fins al 2011, el patrimoni net de la societat va tenir una evolució favorable, passant de 5,8 milions d’euros negatius a només 300.000 euros també en negatiu.
CAUSES
Quan el 13 de desembre del 2011 l’administrador de la societat -Massip, per tant- va haver de raonar les causes de la situació de Florència va explicar, segons que ha pogut recuperar ara l’Altaveu després de l’assemblea de creditors, que la societat “no podia fer cap pagament per manca de liquiditat, situació que s’agreujava pel fet que tenien els comptes embargats, alhora qu els passius superaven els actius de manera que no es podien atendre”. I això era el que empenyia a fer la petició.
La situació de desequilibri patrimonial “s’havia produït molts anys abans de la petició de declaració en fallida, havent-se traspassat en actius i treballadors a altres societats, fets que van deteriorar encara més la seva situació malgrat l’evolució positiva dels fons propis”
Però l’anàlisi de la situació patrimonial amb anterioritat a la declaració de fallida, com s’ha dit, posava en relleu que la situació de desequilibri patrimonial “s’havia produït molts anys abans de la petició de declaració en fallida, havent-se traspassat en actius i treballadors a altres societats, fets que van deteriorar encara més la seva situació malgrat l’evolució positiva dels fons propis” tal i com ja s’ha indicat.
I encara un element que va indignar més i ha continuat indignant -més enllà del victimisme que sempre han mostrat el matrimoni implicat- és que les dues cares visibles històricament del grup Florència han viscut i continuen vivint en un xalet de luxe a la zona del Sant Ermengol. De fet, dijous, durant l’assemblea, es va arribar a demanar a Massip si volia dir on vivia. I va declinar de dir-ho. Per qüestions burocràtiques no s’ha pogut mai procedir a embargar i vendre l’immoble.
L’administració judicial ha fet durant més d’una dècada tot allò que ha pogut per mirar de recuperar alguna cosa o altra. Però ha topat permanentment contra una paret. Tant temps després, amb la investigació per fallida delictiva arxivada, i amb el cansament, afartament de totes les parts, s’hauria finalment donat per perdut tot plegat. De fet, fa prop de dos ans que s’hauria d’haver fet ja l’assemblea definitiva i es va anar dilatant l’actuació per si sonava la flauta vist que hi ha altres fallides familiars ara en curs. Però no ha estat el cas.
Dijous, això sí, els dos antics caps visibles de Florència es van sentir dir que calia insistir en impulsar de nou una causa penal perquè la fallida en qüestió ho hauria estat tot menys normal. Però el batlle que ha dirigit el procediment hauria indicat que des que es va investigar per primer cop i fins ara no han aparegut elements nous per reactivar la causa i, per tant, la carpeta es tancava i tal dia farà un any. O, exactament en aquest cas, tal dia hauria fet dotze anys.
Comentaris (4)