Arran del ‘Notice’ del FinCEN, les autoritats financeres espanyoles van incoar un expedient administratiu contra la filial de BPA que va quedar aturat davant el fet que dues societats clientes de Banco Madrid van presentar sengles querelles contra la cúpula del banc, que era pràcticament idèntica que la de BPA. Acusaven l’entitat bancària de blanquejar. Però el jutjat d’instrucció que va investigar la causa i, després, l’Audiència Provincial de Madrid van arxivar el cas.
Consideraven que no hi havia lloc per acusar Banco Madrid de ser una entitat dedicada al blanqueig a l’engròs. Ni davant la insistència del fiscal no es va poder provar res de tot això. Ben al contrari, l’aute de sobreseïment dictat per l’Audiència madrilenya el juliol de l’any passat deixar clar que “els controls del banc existien i eren reals”. La resolució hi afegia que “no s’ha constatat una especial desídia organitzativa o administrativa en l’estructura interna del banc, que afavorís la possibilitat de el blanqueig de capitals i abans a contra, almenys formalment s’ha constatat el contrari, és a dir, el reforç del sistema de control”.
Amb aquest argument es va tancar la via penal. Tant el supervisor financer (Banc d’Espanya) com l’autoritat de prevenció del blanqueig (Sepblac) haurien pogut reactivar el procés administratiu que s’havia aturat fins que no es decidís la causa penal, el mateix que ara sol·liciten els directius de BPA que han estat sancionats administrativament per l’AFA. Lluny de reactivar res, tant el Banc d’Espanya com el Sepblac han descartat cap acció. Tenien un any per fer-ho. Degut a la pandèmia, el termini es va allargar fins al passat 25 de setembre. Sobrepassada aquesta data, el cas ja està tancat. Banco Madrid no tindrà ni cap causa penal condemnatòria ni cap expedient administratiu a Espanya.
Comentaris (3)