En efecte, segons que ha pogut saber l’Altaveu, en les demandes jurisdiccionals que els diferents càrrecs directius i fins i tot la persona jurídica BPA han presentat davant la secció administrativa de la Batllia per respondre contra l’expedient sancionador del regulador financer, i que l’autoritat judicial ja ha anat admetent a tràmit com en deixa constància la publicació al BOPA d’algunes de les admissions, s’hi explica que va ser arran de la ‘Notice’ del FinCEN que el llavors Institut Nacional de Finances (INAF) va incoar l’expedient i va engegar la investigació amb l’objectiu, sí o sí, de trobar irregularitats administratives per justificar tot plegat. D’aquí l’asseveració que es tracta d’un expedient i unes sancions posteriors prospectives.
A més, els afectats, d’una forma genèrica, i sense entrar en els detalls concrets i individualitzats, posen de manifest que la incoació de l’expedient no es va comunicar de manera correcta i, a més, la normativa vigent dóna a l’administració tres anys de termini per imposar la pertinent sanció a partir de la comunicació o descoberta d’uns fets concrets. Per tant, es manté en les demandes, l’expedient està prescrit, atès que d’ençà del març del 2015 i fins ara han passat molt més d’aquells tres anys que fixa la legislació vigent i aplicable en la matèria. Alhora, i tractant-se d’un banc en resolució, es considera que l’AFA no és l’organisme que hauria d’haver dictat cap resolució expeditiva sinó que hauria correspost fer-ho a l’AREB.
Tres són els grans casos sobre els quals versen les acusacions d’irregularitats, quatre, que s’atribueixen als expedientats: la creació d’una societat a Panamà, l’ús de la societat Landstreet i el suposat dany reputacional que BPA hauria causat a través del ‘cas Pujol’
També de forma genèrica els expedientats remarquen que els fets que s’exposa com a constitutius de les irregularitats administratives no tenen res d’anòmal. Al contrari, tot plegat es podria tractar més aviat d’un “judici ètic retroactiu d’unes pràctiques bancàries habituals i legals” al país en el moment pertinent i dutes a terme per tots els bancs del Principat. Cap de les accions que s’atribueixen, remarquen els demandants, no té a veure amb la gestió financera de BPA ni amb la solvència, liquiditat o estabilitat de l’entitat bancària en el seu moment.
Tres són els grans casos sobre els quals versen les acusacions d’irregularitats, quatre, que s’atribueixen als expedientats: la creació d’una societat a Panamà, l’ús de la societat Landstreet i el suposat dany reputacional que BPA hauria causat a través del ‘cas Pujol’. De forma genèrica, les fonts consultades han explicat que ni la societat panamenya ni Landstreet no eren entitats financeres, i la segona ni tan sols filial de BPA, i amb la qual cosa no s’havia de reportar res a l’AFA ni s’havia d’estar subjecte al supervisor financer.
En relació amb el ‘cas Pujol’, els demandants argumenten que mai no es va amagar cap informació al respecte, que no comunicar una barroera amenaça a un regulador no vol dir ocultar informació rellevant que tingués un efecte reputacional. En canvi, sí que es va comunicar el pertinent en el moment que va transcendir el denominat ‘pantallazo’. Alhora, es remarca que no es pot imputar un dany reputacional a BPA amb el ‘cas Pujol’ quan aquesta família havia estat majoritàriament i durant moltíssims anys clienta d’Andbank.
Finalment, es demana que es deixi en suspens l’expedient administratiu perquè hi ha una muntanya de causes obertes en l’òrbita penal i cap d’aquestes encara no ha estat aclarida i, per tant, caldria primer que es resolgui la via penal abans de continuar avançant, si fos el cas, la via administrativa.
Comentaris