La lletrada havia estat condemnada a finals d’abril pel Tribunal de Corts. Tot arrenca de fa uns anys, quan va defensar un home d’una demanda presentada per la comunitat de propietaris de l’edifici on tenia uns béns immobles. Posteriorment, havia donat per acabada la seva relació professional amb ell. Anys més tard, la mateixa comunitat va contactar el despatx on treballava per demanar si es podia reclamar el deute, un cas que, anteriorment, havien portat altres advocats.
Abans de donar una resposta afirmativa, la lletrada ara condemnada va preguntar a la batlle que portava l’execució de l’antiga sentència si existia algun inconvenient. La resposta va ser negativa i, per tant, va procedir a acceptar l’encàrrec. Arran d’això es van obrir diligències contra l’advocada sense, però, concretar res durant molt de temps... fins ara.
El cas sempre ha estat envoltat d’una important polèmica. En primer lloc, perquè la processada sempre ha assegurat ser víctima d’una persecució. De fet, ja durant la vista a Corts, va voler remarcar que la reactivació del procediment penal, després d’anys en somort, es va fer just quan ella havia demanat accedir a una plaça de batlle. En segon lloc, per la diferent vara de mesurar que hauria tingut la lletrada en comparació a casos similars protagonitzats per altres companys de professió. Fins i tot el mateix col·legi d’advocats s’ha posicionat a favor seu, donant-li l’empara sol·licitat, decisió que estaria al darrere, en gran part, del malestar existent entre l’entitat i el Consell Superior de la Justícia.
A l’abril, la sentència de Corts va condemnar-la. Entenien que havia comès un delicte menor de deslleialtat professional. Per això, li imposava una pena d’un mes d’arrest i, el que és més dur, l’inhabilitava durant un any i mig. 18 mesos durant els quals no podria exercir com a advocada. Com era de preveure, tant ella com la seva defensa van presentar un recurs d’apel·lació.
I el Superior, ara, s’ha pronunciat. Un cop coneguda la resolució, s’ha pogut escoltar l’expressió “solució per quedar bé”. Cert, el tribunal no absol la lletrada. Per tant, es manté que ha comès un delicte. Ara bé, redueix sensiblement el temps de prohibició per exercir la professió d’advocat. Tot just dos mesos. A banda, la pena d’arrest queda també partida a la meitat: quinze dies.
Fonts de la defensa de lletrada han indicat a Altaveu que segueixen sense estar conformes amb la resolució. Argumenten que la conducta de l’advocada “no s’adequa a un fet que mereixi una condemna penal” i, per tant, no es mostren satisfets amb ella. De fet, tenen previst estudiar la sentència i “no descartem anar al Constitucional”.
Alerten, també, que la decisió del Superior “suposa un canvi jurisprudencial que pot afectar l’exercici de la professió a Andorra”. I, per tant, “els advocats ens haurem de replantejar què representa la sentència. A banda, també ha recordat “la pressió” que va rebre el col·legi després de donar el seu empara a la lletrada i no han amagat la sensació que aquestes també puguin haver existit a l’hora de jutjar el cas.