Pel que fa a la pena de reclusió, el TS ja havia reduït a la meitat la condemna ferma que havia imposat en primera instància del Tribunal de Corts. I aquest tribunal ja havia reduït també el que pretenia la fiscalia, que era que s’imposés un internament penitenciari ferm de vuit anys. La vista, realitzada el juliol, es va haver de repetir després que el Tribunal Constitucional considerés que en un cas tan sensible com l’enjudiciat no s’havien valorat prou bé els elements de prova existents i, per tant, calia tornar-los a analitzar. Bàsicament, calia escoltar el testimoni de la víctima.
El tribunal ha deixat sense efecte, estimant en part el recurs de la defensa, l’agreujant que la víctima fos una persona especialment vulnerable. Aquesta decisió s’ha adoptat, justament, després que la sala hagués pogut escoltar la víctima després que en la primera ocasió no es fes. El Constitucional, donant la raó a la defensa de l’acusat, va dictar al seu dia que era rellevant que s’escoltés l’afectat. Va ser la decisió de l’Alt tribunal la que va permetre l’alliberament del condemnat, que després de la primera sentència del Superior ja havia ingressat a la presó. Ara, si no hi ha cap altre canvi, haurà definitivament d’entrar al centre penitenciari per complir-hi la condemna.
Quan al 2015 va ser acomiadat pel SAAS per raó de l’incident pel qual ara ha estat condemnat, ja era el segon cop que la parapública expedientava -en el primer cop sense que suposés l’acomiadament- el mateix sanitari per un comportament anòmal també de naturalesa sexual, encara que sense abús ni accés físic directe en relació amb el pacient que llavors seria víctima, suposadament, d’una indeguda actitud de l’auxiliar d’infermeria, que hauria fet alguna trucada que no tocava.
Comentaris