Ara fa uns mesos, el Constitucional va respondre els recursos d’empara presentats per dues agències de duana sancionades en el seu dia per haver falsejat el valor d’una mercaderia per pagar menys impostos. Consideraven que s’havien vulnerat els seus drets i, de fet, se’ls va donar la raó. Els magistrats entenien que les multes imposades eren desproporcionades, sobretot si se seguien els preceptes establerts en la Llei de bases de l’ordenament tributari (LBOT).
Les multes imposades s’hauran d’ajustar al límit del 150% de la quantitat defraudada que marca la Llei de bases de l’ordenament tributari, per molt que el Codi de Duana estableixi que puguin arribar a ser fins a vuit vegades més
I és que, aquest darrer text, que no fa res més que fixar un marc general en l’àmbit impositiu, estableix que, en qualsevol cas, la sanció màxima que es pot imposar té com a límit el 150% de la quantitat defraudada. En canvi, el Codi de Duana permetia fins a vuit vegades aquesta xifra. I aquest és el punt posat en relleu pel TC: preval el límit fixat a la Llei de bases.
La sentència del Constitucional, per tant, s’ha d’aplicar a partir d’ara. I es fa en diferents procediments similars que es trobaven oberts, com els dos que ara ha hagut de resoldre el Superior. En el primer cas, es tracta d’una empresa a la qual Tributs li va imposar una multa de 87.759 euros. La societat havia presentat recurs a la Batllia que, en primera instància, li va donar la raó. Posteriorment, el Superior havia canviat la resolució, validant la decisió del Govern.
Per això, i segurament amb la intenció de recórrer al Constitucional, l’empresa va presentar un incident de nul·litat. Normalment, acostuma a ser una acció prèvia al recurs d’empara però, en aquesta ocasió, no farà falta. El mateix Superior ja aplica la jurisprudència marcada al TC. Així, la resolució sí que accepta que Duana pugui acumular diferents infraccions en un mateix expedient. En canvi, sí que entén que “respecte a l’argument relatiu al principi de proporcionalitat, s’ha d’aplicar el criteri que contenen les dues sentències del Tribunal Constitucional del 14 de juny (...), segons les quals procedia a aplicar el límit màxim que estableix l’article 131 de la LBOT i que la solució contrària infringeix el dret a obtenir una resolució fonamentada en dret”.
Per això, el Tribunal considera ara que cal declarar la nul·litat de la seva pròpia sentència. I, llavors, retrotreure les actuacions al moment anterior a la seva redacció per “dictar una nova resolució”. En aquesta, segurament caldrà fixar un nou import de la sanció.
Encara més anterior estava el procés d’una segona empresa. En aquest cas, va ser multada amb 11.016 euros. El recurs a la Batllia no va prosperar, però sí que ho ha fet el presentat davant el Superior, justament arran del dictamen del TC. La sentència admet que la infracció ha de sancionar-se seguint el Codi de Duana però “respectant el límit màxim del 150% de la quota defraudada, seguin l’article 131.1 de la Llei de bases de l’ordenament tributari”. Per tant, s’anul·len “les resolucions administratives impugnades” i es demana a Tributs que “resolgui l’expedient amb la imposició de la sanció que correspongui amb el límit referit”.
Comentaris (1)