En assabentar-se que existia tal demanda, els accionistes majoritaris de l’entitat bancària fins a la seva nacionalització, la família Cierco, va sol·licitar a la Batllia que se li lliurés la documentació relativa a aquella petició. Els organismes jurisdiccionals ordinaris, en primera instància i en segona, van denegar l’entrega de la documentació al·legant que els demandants ja l’havien obtingut per altres canals, atès que figurava en una causa judicial espanyola de la qual els Cierco també eren part.
No satisfets amb la resposta, els demandants de la CRI van recórrer per primera vegada al Constitucional al·legant que s’estava vulnerant el seu dret a obtenir una decisió fonamentada en dret i, fins i tot, que s’estava vulnerant el dret a la defensa en la vessant de la igualtat d’armes. Efectivament, el TC va acollir els arguments dels recurrents i va reconèixer les vulneracions, alhora que ordenava a la sala penal del Superior que justifiqués degudament la negativa.
El TS va dictar una resolució pràcticament idèntica i també desestimatòria en relació amb les pretensions dels Cierco d’obtenir una còpia de la documentació relativa a la CRI i han tornat a acudir al Constitucional, que novament ha remarcat que el Superior no està fent bé les coses. Així, en una sentència recentment dictada, el TC analitza l’aute pel qual el TS hauria d’haver justificat la negativa de forma degudament motivada com li exigia el Constitucional. Feta l’anàlisi, els magistrats del TC avaluen els dos considerants que creuen que són la clau de volta de tot plegat. Un, recorden, és idèntic al que ja hi havia en un aute anul·lat. El segon és de nova redacció, remarquen. Però a tenor de l’apreciació dels magistrats no aporta gran cosa, o res.
Segons la resolució ara dictada, “resulta que l’única argumentació afegida per la Sala Penal és que l’aute dictat és conforme a les finalitats de la Llei de cooperació jurídica penal internacional. I, per tant, amb aquesta motivació afegida formal i abstracta s’incideix de nou en el dèficit de motivació, ja que la sala penal segueix sense fonamentar i explicitar les raons per les quals procedeix denegar l’accés a la CRI”. En conseqüència, es declara que el dret a una decisió fonamentada en Dret, el principi d’igualtat d’armes i el dret a la defensa, reconeguts a l’article 10 de la Constitució, han estat vulnerats.
El Constitucional anul·la de nou el segon aute de la sala penal del TS pel qual confirmava la denegació del lliurament de la informació continguda en la CRI i li ordena, un altre cop, que torni a dictar la resolució motivant bé perquè no s’entrega la documentació sol·licitada. S’entra, doncs, en un bucle sense fi. I no és pas la primera vegada que el Constitucional i el Superior -no sempre la sala penal, que quedi clar- mantenen una pugna d’aquesta mena. Ara, això sí, una pugna amb totes les de la llei.
Comentaris (3)