La resolució de BPA va ser precipitada i no va tenir en compte el bon estat de salut del banc

Un informe pericial inclòs en diverses causes judicials relatives a la intervenció de l’entitat bancària considera que negociant amb el FinCEN i aïllant els casos conflictius n’hi hauria pogut haver prou

Una imatge del que era la seu central de BPA.
Una imatge del que era la seu central de BPA. ARXIU

Un informe pericial elaborat inicialment en una causa promoguda per dirigents i executius de Banca Privada d’Andorra (BPA) fins a la seva nacionalització i que qüestiona la resolució de l’entitat conclou que l’actuació de l’administració andorrana va ser precipitada, va declinar voluntàriament el període de negociació que el FinCEN oferia i va obviar el bon estat de salut financera que presentava el banc just en el moment que es va dictar el ‘Notice’ que va motivar la intervenció bancària. El peritatge s’ha annexat ara a diverses derivades judicials més del ‘cas BPA’.

L’informe el signa el pèrit i consultor tècnic econòmic Antoni Cerqueda i la primera versió dataria de final del 2019 malgrat que no ha transcendit fins ara. El peritatge remarca que amb poc més d’un mes es va tenir notícies del ‘Notice’ del FinCEN, es va crear l’AREB i es va decidir que era necessària la resolució bancària. Hi ha, per tant, una “impressió de precipitació que es dóna en tot el procés”. Recorda que l’informe de l’INAF que avala la decisió data de tan sols tres dies abans que es prengués la decisió definitiva.

L’estudi signat pel consultor econòmic independent Antoni Cerqueda deixa clar que mai no s’ha facilitat el treball que al seu dia va fer PwC i considera que les decisions locals van ser les que van generar més alarma

El peritatge remarca que la mateixa ‘Notice’ del FinCEN donava seixanta dies per fer unes al·legacions que cap institució andorrana va aprofitar. Considera l’informe que aquest termini s’hauria pogut aprofitar per establir algun tipus de negociació, perquè del document elaborat per l’organisme dependent del departament del Tresor americà en ressurt la voluntat d’entaular un contacte amb bona predisposició per part de les autoritats americanes.

En aquest marc el peritatge recorda que no es van tallar totes les corresponsalies ni es va deixar el banc inoperatiu. Només hi va haver alguns canals que es van tancar, puntuals, però, a més, es deixava clar que no s’adoptaria cap decisió definitiva fins al final d’aquells seixanta dies. A més, considera el pèrit, si la situació de BPA es va agreujar i es va causar una situació d’alarma va ser “per decisions locals” com va ser intervenir de pressa i corrent l’entitat. És a dir, que l’administració assumís el dia a dia de la gestió del banc.

En aquest punt es considera que molt probablement n’hi hauria hagut prou amb aïllar els casos que citava la nota i emprendre les accions legals corresponents tant en relació amb els clients com amb els responsables bancaris que haguessin participat en aquelles operatives denunciades. Els pèrits no han pogut determinar si a BPA hi havia comptes conflictius que anessin més enllà dels que la mateixa entitat havia ja advertit tant al regulador com fins i tot a la Justícia perquè no s’ha facilitat en cap cas l’informe elaborat per PwC ni altra documentació que hauria permès tenir més coneixement de causa.

“Naturalment fer projeccions sobre que hagués passat si s’hagués optat per la reestructuració no deixa de ser una suposició rebatible. Però a nivell tècnic i segons les nostres simulacions, la probabilitat d’èxit podria ser alta”

El consultor econòmic considera que parlar de ‘risc sistèmic’ és poc menys que un recurs sense base atès que les autoritats andorranes mai no van explicar quins canals de contagi hi podia haver si la resta de la plaça financera estava bé. I torna a insistir que van ser les decisions locals les que van crear més alarmar que no pas el ‘Notice’ del FinCEN. L’INAF (ara AFA) i l’AREB, en el marc de la primera de les demandes en què s’ha annexat la pericial lamenten que l’informe posi en qüestió decisions que ja no es poden rebatre com les sentenciades pels tribunals (el risc sistèmic, l’absència de corresponsalies…).

Però el pèrit recorda que la seva tasca és analitzar si era viable una alternativa, que considera que sí que hi era, a resoldre el banc, que va ser la solució, considera que del tot precipitada, que es va acordar. Entre altres coses, per exemple, perquè la celeritat excessiva per decidir sobre una entitat que, recorda, representava el 20% de la plaça, no va donar temps ni a fer una valoració correcta de Banco Madrid (que el temps ha demostrat que era molt superior al valor que les autoritats andorranes li van donar per justificar que BPA no era viable) o tampoc no es va tenir en compte la possibilitat de “liquidar cap dels actius” en el cas que hi hagués hagut alguna dificultat de liquiditat.

Però és que l’informe deixa clar que “a la vista de les xifres i amb l’acord de tots els observadors, BPA gaudia abans de la intervenció d’una bona salut econòmica-financera, que superava amb escreix els test d’estrès i ràtios recomanats, no solament a nivell d’Andorra sinó a nivell de les normes internacionals de Basilea III, tant a nivell individual com a nivell de grup consolidat”. Cerqueda, que lamenta els pobres arguments que empra en molts casos l’INAF i l’AREB, manté que “naturalment fer projeccions sobre que hagués passat si s’hagués optat per la reestructuració no deixa de ser una suposició rebatible. Però a nivell tècnic i segons les nostres simulacions, la probabilitat d’èxit podria ser alta”.

Comentaris (7)

Trending