El cas gira al tomb de tres joves -que juntament amb un quart- van ser enxampats a la Rabassa en ple confinament suposadament accedint al país amb quatre quilos de marihuana repartits amb quatre motxilles diferents. Més enllà dels fets, que són els que són i estan pendents de jutjar, hi va haver diverses discussions jurídiques i, inicialment, es va alliberar els joves i se’ls va situar en arrest domiciliari. Posteriorment, i arran d’una decisió del Tribunal de Corts, els joves van tornar a la Comella. I a partir d’aquí és quan ve tot el problema. La batlle instructora no renova la presó provisional i les defenses dels empresonats reclamen que se’ls manté indegudament reclosos. És a dir, detinguts de forma il·legal. El cas arriba al Constitucional i el TC conclou que, efectivament, s’ha vulnerat el dret a la llibertat perquè no es va prorrogar la presó provisional.
El Constitucional va tallar de rel la discussió que hi podia haver, la diferència de criteris o interpretativa que les jurisdiccions ordinàries i fins i tot la fiscalia esmentaven. Els terminis de presó són de quatre mesos. Quatre mesos naturals exactes. Res de 120 dies que si no es passen a dins de la presó no es compten. Per tant, en no haver dictat un aute pel qual es mantenia els joves quatre mesos més empresonats, aquells nois havien estat indegudament empresonats, per molt que més endavant se’ls jutgi i se’ls condemni a més presó ferma.
“Les decisions del Tribunal Constitucional vinculen als poders públics i als particulars i les seves sentències tenen el valor de cosa jutjada, alhora que la seva doctrina interpretativa de la Constitució, i que serveix de fonament de les seves sentències, vincula també als diferents òrgans de la jurisdicció ordinària”
Davant d’aquest posicionament del Tribunal Constitucional, que va servir perquè els joves fossin excarcerats d’immediat, tres dels processats van promoure davant el plenari del Tribunal Superior una acció per reclamar una indemnització de l’Estat en motiu de l’error judicial i l’anormal funcionament de la Justícia, que havia fet que haguessin estat privats de llibertat cent dies més dels que hauria tocat. Però el ple del Superior va insistir que no hi havia lloc a compensar res perquè no hi havia ni error judicial ni anormal funcionament de la Justícia. Perquè les decisions no havien estat ni il·lògiques ni mancades de sentit comú. Vaja, que tornava a les diferències interpretatives.
Davant d’això, els joves, a través dels seus advocats, Josep Antoni Silvestre i Joan Julià, van tornar a acudir al Tribunal Constitucional, i ara novament els ha donat la raó advertint en certa manera l’Alt tribunal al Superior que no pot ser que es faci l’orni quan dicta una resolució. Que quan el Constitucional sentencia, ho fa per alguna cosa. La sentència dictada aquest dilluns, en un dels seus fonaments jurídics, deixa clar que “les decisions del Tribunal Constitucional vinculen als poders públics i als particulars i les seves sentències tenen el valor de cosa jutjada, alhora que la seva doctrina interpretativa de la Constitució, i que serveix de fonament de les seves sentències, vincula també als diferents òrgans de la jurisdicció ordinària”.
A més a més, remarca la resolució de l’Alt tribunal, “si el Tribunal Constitucional ha considerat il·legal el temps de privació de llibertat patit pels recurrents i aquests sol·liciten una indemnització basada en el funcionament anormal de l’administració de Justícia respecte d’aquesta qüestió, no resulta acomodat a la raó ni a la lògica entendre que l’administració de Justícia funciona de forma normal quan adopta interpretacions del dret constitucional a la llibertat oposades a aquella mantinguda per aquest tribunal”. En fi, que els tribunals ordinaris no poden anar per lliure.
D’aquesta manera, malgrat negar l’error judicial, el Constitucional sí que resol que la Justícia ha funcionat, almenys en aquest cas, de forma anòmala i, en conseqüència, els joves -i les seves famílies- tenen dret a ser indemnitzats pels dies de més que es van passar a la presó. El Govern, al seu dia, va quantificar el 25 euros per dia el que caldria abonar com a màxim. Els implicats, òbviament, reclamaven més. Entre altres coses, perquè alguns d’ells tenien feina compromesa i no hi van poder acudir, amb la qual cosa durant tres mesos no van poder rebre el salari corresponent. És el primer cop, al Principat, que es reconeix que l’Estat haurà d’indemnitzar unes persones perquè se’ls ha vulnerat el dret a la llibertat.
Comentaris (6)