La processada i de fet condemnada, com s’ha dit, va recórrer al Tribunal Constitucional per demanar-li que li aclarís si la repetició del judici també l’implicava atès que ella s’havia oposat al recurs d’empara promogut pel pare de la seva filla i que, en efecte, li va suposar l’alliberament per la vulneració del dret a un tribunal imparcial. El TC no admet la consulta feta per la dona, que no ha arribat a entrar mai al centre penitenciari gràcies al fet, per dir-ho així, que té un fill més petit que l’afectada pels abusos sexuals i els tribunals van considerar almenys en fase d’instrucció que era preferible que ella continués fent-se càrrec dels menors.
La no admissió de la consulta la fa el TC deixant clar que la sentència emesa per ell mateix no conté cap error material. Dit d’una altra manera, la resolució dictada pel Constitucional està ben redactada. Una altra cosa és que hi hagi qui no l’entengui o interpreti degudament. L’Alt tribunal, sense admetre la consulta, la resolt en la fonamentació jurídica recordant que la sentència d’instància condemnatòria s’han anul·lat íntegrament. Per tant, s’ha de repetir el judici des de zero i per a tots els implicats.
Comentaris