Una pugna entre fiscalia i Corts evita investigar el batlle que va comprar un pis embargat

La sala penal del Tribunal Superior avala la decisió de Pijuan de no incoar un procés judicial penal al jutge de primera instància que va adquirir un habitatge en una subhasta havent participat en alguns dels actes que van acabar portant a l’embarg

Edifici de l'Era de Cal Vermell, on està situat l'habitatge de compra-venda controvertida.
Edifici de l'Era de Cal Vermell, on està situat l'habitatge de compra-venda controvertida. Toni Solanelles

Si tu no acuses, jo no investigo. Si tu no investigues, jo recorro en contra de la teva no investigació. Però és que jo no investigo perquè tu no t’has querellat. I així anar fent. L’estira-i-arronsa entre la fiscalia i el Tribunal de Corts ha salvat un batlle administrativista de ser investigat. El Consell Superior de la Justícia, que va obrir un expedient disciplinari al jutge en qüestió, i l’acusació pública, s’oloraven que el batlle hauria pogut comès un delicte. El motiu? Adquirir un pis embargat en una subhasta pública. 

El jutge havia fet algunes de les actuacions judicials que acabarien derivant en l’embargament de l’immoble. El serial fa temps que dura. L’afer és prepandèmic. De fet, al seu dia va comportar un notable malestar i cap dels responsables jurisdiccionals sabien com reaccionar. La via administrativa és una cosa. És a dir, el que fa a l’expedient disciplinari que es va obrir al seu dia. I després hi ha l’eventual causa penal. No n’hi haurà. Entre fiscalia i Tribunal de Corts, l’un per l’altre, han fet la feina, per dir-ho així, i la sala penal del Tribunal Superior (TS) ho ha acabat beneint tot plegat. La sala esmentada ha donat per bona la decisió del president del Tribunal de Corts, Josep Maria Pijuan, per la qual es decidia no incoar cap causa contra el batlle.

No és que la incoació de causa suposés cap condemna. No no. Era tan sols posar en marxa una investigació. Però ni així, ni això. I la fiscalia, liderada per Alfons Alberca, que al seu dia no va fer -li retreuen els organismes jurisdiccionals- ni la més mínima diligència per intentar esbrinar si el batlle hauria pogut comès algun delicte, va acabar recorrent contra l’aute que desestimava investigar el batlle perquè considerava que no s’ajustava a dret. Denunciava, a més el ministeri públic, que no s’havia respectat el principi del jutge predeterminat per la llei perquè no es va respectar el torn i, suposadament, Pijuan es va quedar el cas per a ell.

El president del Consell Superior de la Justícia, Enric Casadevall, prenent jurament al batlle renovat aquest dimarts.

Relacionat

Malestar a la cúpula judicial per la participació d’un batlle en una subhasta d’habitatges

Certament, la sala penal del TS considera que hi hagut algunes anomalies procedimentals en la manera de fer del Tribunal de Corts. Però que això no té prou rellevància per fer anul·lar la decisió de no investigar el batlle. I com que resulta que el fiscal l’únic que havia demanat és que s’anul·lés la resolució però no sol·licitava res més, doncs es deixa estar tal qual. Sense investigar res i tal dia farà un any. O dos. O gairebé tres. Perquè va dos anys i mig llargs de tota la moguda.

El Consell Superior va comunicar els fets a la fiscalia i al Tribunal de Corts que servia a mode de denúncia (un batlle gaudeix de tractament d’aforat). L’organisme jurisdiccional considera que si no hi ha una querella -que el ministeri públic hauria pogut presentar- no té marge per iniciar la investigació. A més, tampoc s’ha identificat ni cap ofès ni cap perjudicat. Per tant, res a pelar. Coses que passen. Qui dia passa, any empeny.

EL MINISTRE

Però no s’hi trobi vostè que, si fa falta, fiscal i magistrat ja se les engiponaran per fer-li la guitza. Però això és una altra cosa. Que tampoc res no sabia el ministre de Justícia i Interior, Josep Maria Rossell, anunciava aquest dilluns que la llei òmnibus de la Justícia preveu modificar l’estatut dels batlles i magistrats per incloure, entre altres, que els batlles ni els magistrats tindran prohibit participar en subhastes públiques en què, d’alguna manera o altra, hi hagi participat l’administració de Justícia. Curiós. Sort que no tenia res a veure la previsió d’aquesta modificació amb cap causa en curs.

Xavier Colom, Margarida Marticella, Arjan Jethani i Mònica Mirabet (d'esquerra a dreta).

Relacionat

El batlle Colom esdevé l’aspirant número 13 a notari

L’aute que, si no passa res, tanca del tot l’eventual via penal contra el batlle s’acaba de dictar recentment. I té a veure, s’ha dit, en aquell procediment iniciat a partir del fet que el batlle va concórrer -ell personalment; no pas cap familiar o delegat, davant d’una saig que per força l’havia de conèixer i dirigia el procés- a la subhasta d’un conjunt d’habitatges d’un edifici embargat a Sant Julià. El jutge es va adjudicar un dels pisos i a partir d’aquí, en transcendir el fet, van començar els raus-raus.

I és que encara que de manera col·lateral , el batlle havia pres decisions en el marc de la causa o de les causes que acabarien conduint a l’embargament d’aquell edifici habitatges del qual s’acabarien subhastant. La judicatura en ple va posar el crit al cel. Èticament, com a mínim, era del tot reprovable. El Consell Superior va posar el cas en mans dels inspectors judicials, que van fer l’informe que va servir de base per obrir l’expedient disciplinari. Però quan ha sigut l’hora d’analitzar si calia una investigació penal… Independentment de si era preceptiu o no, és la forma en què s’ha tancat el tema. Entre els uns i els altres, la feina per fer.

Comentaris (14)

Trending