Els polítics i policies implicats en la derivada andorrana de l’‘Operació Catalunya’ es fan l’orni

Per ara no consta que ni Mariano Rajoy ni cap altre dels investigats per la Batllia s’hagin personat en una causa que s’afegeix a les múltiples actuacions en marxa per determinar les maniobres il·legals d’Espanya per tombar l’independentisme català i que van carregar-se BPA

Ignacio Cosidó, Jorge Fernández Díaz i Eugenio Pino són tres dels investigats per la Batllia.
Ignacio Cosidó, Jorge Fernández Díaz i Eugenio Pino són tres dels investigats per la Batllia. ARXIU

Els comandaments polítics (com l’ex-president espanyol Mariano Rajoy) i policials (començant per l’ex-director adjunt operatiu Eugenio Pino) investigats per la Batllia en la derivada andorrana de la denominada ‘Operació Catalunya’ es fan l’orni, aparentment, ara per ara. Cap dels recentment investigats s’hauria personat en una causa que se suma a les múltiples actuacions que hi ha en curs, especialment a Espanya, per determinar amb exactitud les maniobres il·legals d’autoritats espanyoles per tombar l’independentisme català.

Aquestes maquinacions van tenir un efecte molt clar al Principat -i d’aquí, de fet, que la Batllia estigui investigant el presumpte atac a la sobirania andorrana més enllà de les amenaces i coaccions a alguns dels seus ciutadans-: la desaparició de Banca Privada d’Andorra (BPA) i de la seva filial Banco Madrid. Les coaccions als dirigents de l’entitat bancària se sustenten perfectament, segons les fonts jurídiques consultades. L’àudio que figura en el dossier i que reflecteix la conversa entre l’ex-CEO de BPA, Joan Pau Miquel i, sobretot, el llavors agregat d’Interior a l’ambaixada d’Espanya a Andorra, l’inspector de policia Celestino Barroso, no deixa lloc a gaire dubtes.

Una imatge del Congrés durant la intervenció del diputat de Junts Josep Pagès.

Relacionat

Les malifetes de la ‘policia patriòtica’ a Andorra acabaran arribant a la fiscalia espanyola

De fet, les autoritats polítiques espanyoles no han permès mai que es prengui declaració a Barroso. L’excusa és la immunitat diplomàtica de què ostentava i que ja s’ha deixat clar que no se li aixecarà. És a dir, tot el que l’inspector hagués fet en tan què diplomàtic a la legació espanyola de Prat de la Creu té empara. Per tant, la Batllia, que ha de veure si les autoritats polítiques andorranes també van ser amenaçades o si bé es van coordinar amb els seus homòlegs de Madrid per fer efectiva la martellada a BPA, no ha pogut escoltar Barroso.

De fet, la instructora de la derivada andorrana de l’‘Operació Catalunya’ tampoc no ha pogut escoltar, per ara, la immensa majoria dels investigats. Mariano Rajoy, Cristóbal Montoro, Jorge Fernández Díaz, Francisco Martínez, Ignacio Cosidó, Eugenio Pino, Bonifacio Díez… Cap d’ells no consta, per ara, que designant advocat s’hagin personat a la causa. I, de moment, el Col·legi d’Advocats tampoc no té cap petició per tal que disposi de lletrats d’ofici per a aquests investigats, segons les fonts consultades. Només ha declarat en un altre estadi processal el comissari jubilat (i també querellat en la causa) Marcelino Martín Blas. La Batllia també hauria escoltat com a testimoni el controvertit ex-comissari José Manuel Villarejo, les gravacions del qual són la clau de volta de moltes de les investigacions que hi ha en curs en relació amb la ‘policia patriòtica’.

VIES OBERTES

En efecte, l’instructor de les múltiples causes que hi ha obertes a l’Audiència nacional espanyola contra Villarejo ja ha obert una peça separada per investigar les gravacions que han anat apareixent i que aparentment avalarien les múltiples actuacions parapolicials i suposadament del tot il·legals -amb aval polític, això sí- que des de la tardor del 2012 es van anar instrumentalitzant per intentar frenar l’auge de l’independentisme català, que va tenir una primer mostra de molta força l’11 de setembre d’aquell any.

També el Tribunal Suprem espanyol i la fiscalia anticorrupció hauran d’investigar les maniobres d’aquests trama político-policial arran de diverses denúncies i querelles presentades recentment, entre altres, i és prou significatiu, de qui era el cap policial a Catalunya (Narciso Ortega) quan el PP va arribar al poder en la darrera alternança governamental a Espanya. Vaja, quan Rajoy i companyia van agafar les regnes de la Moncloa.

El judici se celebra a la Sala Magna de la Seu de la Justícia.

Relacionat

Processats del ‘cas BPA’ reclamen al tribunal que s’atengui a la investigació del Congrés espanyol

I encara hi ha un element no pas menor a tenir en compte. La comissió d’investigació parlamentària que enllaça directament amb les maniobres de la ‘policia patriòtica’ a Andorra. El Congrés en va aprovar la creació dijous i ara s’ha de constituir. Una vegada quedi configurada, inicialment té tres mesos per fer la feina. Per avaluar què caram va passar i si es va arribar fins i tot a atacar la sobirania del Principat amb l’objecte d’anar contra Catalunya.

Dita comissió no és menor pel fet que té l’aval de la majoria del parlament espanyol i perquè, a Andorra, processats en el ‘cas BPA’ han sol·licitat al Tribunal de Corts que s’aturi el judici fins que no s’aclareixi què va passar a Espanya i si, justament, les autoritats polítiques i policials espanyoles, al marge de la llei, van fer un tot s’hi val que hauria tingut conseqüències irreversibles a Andorra. I les proves inventades que van servir per atacar múltiples dirigents catalans haurien estat també la base de la intervenció de BPA. I de l’articulació d’un macrojudici per justificar tot plegat.

Comentaris (4)

Trending