Els atacs a Andorra, a les seves institucions i les amenaces o coaccions a Banca Privada d’Andorra (BPA) han estat al centre del debat en bona part de moltes de les intervencions que han procedit una votació que ha avalat la creació de dit òrgan d’investigació parlamentària. Cert és que els socialistes, necessaris per aconseguir que la comissió tirés endavant, han obligat a limitar les indagacions al temps que va estar al govern espanyol el Partit Popular (PP). Per a l’esclariment dels fets que van afectar Andorra n’hi ha suficient.
És la causa judicial oberta al Principat i en la que estan investigats l’esmentat ex-president espanyol, altres membres del seu gabinet (Jorge Fernández, Cristóbal Montoro…) i comandaments de l’entorn policial (Ignacio Cosidó, Eugenio Pino, Marcelino Martín Blas, Bonificacio Díez…) la que ha animat els polítics espanyols a mirar de treure l’entrellat de tot plegat
I és que l’epicentre de les actuacions de la denominada ‘policia patriòtica’ contra l’auge de l’independentisme català que col·lateralment però de manera molt important hauria afectat Andorra hauria estat sota el mandat de Mariano Rajoy. De fet, és també la causa judicial oberta al Principat i en la que estan investigats l’esmentat ex-president espanyol, altres membres del seu gabinet (Jorge Fernández, Cristóbal Montoro…) i comandaments de l’entorn policial (Ignacio Cosidó, Eugenio Pino, Marcelino Martín Blas, Bonificacio Díez…) la que ha animat els polítics espanyols a mirar de treure l’entrellat de tot plegat.
Com ha dit el diputat de Junts Josep Pagès, “volem saber la implicació de l’Estat espanyol”. De fet, els parlamentaris catalans -juntament amb Pagès la republicana Pilar Vallugera i el membre del PdCAT Genís Boadella- i també els bascos -Jon Iñarritu de Bildu i Mikel Legarda del PNB- han lamentat que s’hagi “envaït amb els seus actes (el de la maquinària estatal espanyola) un territori que va més enllà de les seves fronteres”, segons Boadella. “No es comprèn com les cloaques d’un Estat han d’embrutar les aigües d’un altre Estat”, ha indicat Vallugera.
Iñarritu ha esmentat les “pràctiques de pirates, de mafiosos, que es van dur a terme contra un altre govern sobirà” i també ha repassat les accions per “atemorir” responsables d’un banc, en referència a BPA. “Es practicava xantatge a un banc andorrà”, ha assegurat Legarda. “Espanya ha usat intimidació, xantatge, coaccions, amenaces… no només a propietaris i gestors d’un banc sinó contra el Govern d’Andorra”, ha deixat dit Pagès.
Boadella i Vallugera han agraït la valentia de la Justícia andorrana, que segons Pagès ha demostrat almenys en aquest cas que sí que és independent. Però mig irònicament, la diputada republicana ha afirmat que els jutjats del Principat han hagut de recórrer a la “bona fe i necessària” col·laboració de les autoritats judicials espanyoles, deixant entreveure que no serà fàcil que l’obtinguin. “A veure si ara troben a M. Rajoy”, ha dit Vallugera. I encara el parlamentari d’En Comú Podem Jaume Asens ha fet un clam: “Esperem que (els querellats) compareguin i que no siguin pròfugs de la Justícia”.
PUGNA INDEPENDENTISTES-UNIONISTES
Més enllà de les referències a Andorra, durant el debat ha quedat palès, ja en clau més espanyola, la pugna que hi ha a la cambra entre independentistes i unionistes. Per a grups com el PNB o En Comú Podem, investigar la maquinària policial espanyola que hauria coordinat, ha dit Mikel Legarda, Jorge Fernández Díaz seria una necessitat de transparència. El diputat del PNB ha recordat que els àudios que han aparegut els darrers temps “evidencien allò negat” en altres comissions d’investigació tant per part de comandaments policials com per part de responsables polítics. Sense anar més lluny, en aquest sentit, l’ex-ministre d’Interior hauria mentit al Congrés.
L’objectiu de la comissió és “investigar les actuacions del ministeri d’Interior durant el govern del Partit Popular en relació amb les presumptes irregularitats que vinculen alts càrrecs i comandaments policials, això com la seva relació amb possibles entramats privats o lobbys de pressió, la possible intromissió en la sobirania d’altres països i les connexions d’aquesta trama amb la denominada ‘Operació Catalunya’”
Formacions com VOX, Ciutadans i el Partit Popular, a través dels seus diputats Maria Teresa López, José Maria Espejo-Saavedra i Luis Martínez han vingut a dir que per combatre aquells que volen malmetre Espanya s’hi val tot. I es considera que la comissió d’investigació l’únic que vol fer és “debilitar la imatge de l’Estat”. El PSOE, que ha mirat de treure’s les puces de sobre dels atacs que li han fet bona part de la resta de grups, també els promotors de la comissió als quals d’alguna manera ha fet costat, ha aconseguit o ha imposat limitar la investigació als mandats del PP. Però el parlamentari de Junts ja ha deixat clar que ja es trobarà la manera d’espolsar tots els draps bruts, en una possible referència al ‘cas Pegasos’ o ‘Catalan-gate’.
Sia com vulgui, la creació de la comissió ha rebut el beneplàcit de la majoria de la cambra i haurà s’haurà de constituir i posar en marxa. El grup de treball està format per representants de totes les formacions amb representació a la cambra. I en funció del número de diputats que ostentin tindran més o menys parlamentaris a la comissió. Però el vot serà ponderat. La comissió haurà d’establir el seu propi pla de treball partint de la base de l’objectiu que s’ha proposat.
I aquest objectiu és “investigar les actuacions del ministeri d’Interior durant el govern del Partit Popular en relació amb les presumptes irregularitats que vinculen alts càrrecs i comandaments policials, això com la seva relació amb possibles entramats privats o lobbys de pressió, la possible intromissió en la sobirania d’altres països i les connexions d’aquesta trama amb la denominada ‘Operació Catalunya’”.
La durada dels treballs de la comissió serà de tres mesos a partir de la seva constitució. Aquest termini podrà ser prorrogat per decisió del ple de Congrés. Al final del temps marcat, s’haurà de fer un informe que inclogui unes conclusions globals i els vots particulars d’aquells components de la comissió que no estiguin d’acord amb allò acordat per la majoria. Les conclusions poden ser remeses a la fiscalia, seguint els mecanismes legals establerts, per tal que el ministeri públic posi en marxa els mecanismes de persecució d’eventuals delictes que s’hagin pogut detectar durant la investigació parlamentària.
Comentaris (8)