La titular d’Interior i Justícia, Ester Molné, té previst comparèixer el 13 de juny davant la comissió legislativa del Consell General per tal d’exposar, entre altres coses, els canvis legals que preveu per millorar diverses condicions lligades a la política penitenciària. Es faran modificacions al Codi penal, al codi de procediment penal i en la normativa penitenciària. Es facilitarà per exemple, com ja va anunciar el cap de Govern, Xavier Espot, que els reclusos puguin arribar abans que ara a poder demanar la semillibertat sempre que tinguin un contracte laboral. Els canvis busquen calmar els ànims a la presó.
El president del grup demòcrata, Jordi Jordana, deixa clar que la qüestió no s’ha tractat de forma col·lectiva i exposa una opinió més aviat personal. “Amb relació a la proposta de limitar la presó provisional, jo crec que ara ja hi ha uns terminis que són prorrogables segons les circumstàncies.” No obstant això, “jo crec que és un tema que es pot revisar i es pot mirar si s’ha de limitar perquè afecta un dret fonamental que és la llibertat”.
Andorra Endavant és la formació que més clarament es manifesta a favor de les dues mesures plantejades pels advocats
Amb tot, el president demòcrata diu que en relació amb la qüestió de la presó provisional, “més que el termini, són els motius pels quals es pot decretar”, com ara el perill de reiteració de delicte, destrucció de proves… “Potser seria un tema que es pot revisar i tot es podria millorar tenint present aquests elements”. La presidenta del grup parlamentari socialdemòcrata, Judith Casal, és més clara i directa. “Fa temps que parlem de reduir la pràctica de la presó preventiva, per tant, hi estem absolutament d’acord”.
El conseller general d’Andorra Endavant Marc Monteagudo, membre de la comissió legislativa d’Interior, admet que “defensem la necessitat urgent de limitar la presó preventiva a un màxim de vuit mesos. En aquest termini, l’autoritat judicial disposa de temps més que suficient per dur a terme una investigació rigorosa i determinar si una persona ha de ser formalment inculpada o no”. I hi afegeix que “no podem acceptar que es mantingui persones empresonades preventivament durant períodes desproporcionats, sense sentència ferma, amb tot el que això implica a nivell humà, familiar i professional”.
I encara el líder de Concòrdia, Cerni Escalé, manté que “em semblen raonables les dues propostes”, en relació amb les peticions del Col·legi d’Advocats, que voldria una presó provisional de fins a vuit mesos amb una extra de quatre mesos més en casos concrets, i una instrucció d’un any de màxim general amb possibilitat d’ampliar-la de manera justificada. Escalé presideix la comissió d’Interior i té previst d’incorporar la proposta dels lletrats en l’ordre del dia de l’ens legislatiu.
“La presó preventiva ara mateix és clarament massa llarga, ho hem vist en molts casos, el problema més polèmic darrerament la llarguíssima presó preventiva per al noi aquell que havia creuat la frontera amb una quantitat gran de CBD, per un cas que, evidentment, no mereixia aquest tractament per a la Justícia”, ha indicat el president del grup parlamentari de Concòrdia, que ha assegurat que s’ha de “debatre” en comissió.
INSTRUCCIÓ
“La proposta de limitar la instrucció del procediment penal” també la veu bé Escalé, que també és sensible a debatre en el sí de la comissió altres qüestions com els recursos financers de l’administració de Justícia. Limitar el temps que tingui la Batllia per instruir les causes penals no reuneix ni molt menys el consens que sí que obté la reducció de la presó provisional. El ministeri de moment no ho contempla i les fonts consultades ho consideren complicat. En tot cas, però, això quedaria per una fase posterior. Quan es faci el Codi de procediment nou de cap a cap.
“En relació amb la instrucció dels sumaris, de limitar-ho amb caràcter general a un any… Se’m fa difícil acceptar un caràcter general a un any perquè hi ha casos que objectivament és impossible d’instruir en dotze mesos”, afirma el demòcrata Jordana. Depèn del tipus de delicte o de la gravetat o no, dels fets i de les circumstàncies que intervenen en cada cas i tots són diferents.
El ministeri d’Interior presentarà el 13 de juny tot un seguit de millores legislatives per mirar de calmar la situació penitenciària però no es contempla limitar la instrucció
“A partir d’aquí, limitar amb caràcter general un any podria suposar dos efectes: un, que hi ha molts casos que són mínimament complexes, que en un any no es poguessin instruir i que quedarien… al cap d’un any s’hauria d’arxivar el cas, amb el qual es podria produir una espècie d’impunitat per a moltes accions, per molts delictes que no es poden instruir en un any, i també podria produir un altre efecte contrari al mateix”, manté el president del grup taronja.
I encara desenvolupa una mica més el darrer aspecte citat: “El presumpte autor d’aquest delicte és que, com que hi ha un termini d’un any que collaria, es busqués provar o posar sobre la taula, amb instrucció, els elements incriminatoris de manera que s’enviaria al tribunal una instrucció que quedaria una mica fluixa”. I quedaria fluixa perquè “el batlle no hauria tingut temps de buscar tant els elements a favor com en contra, amb la qual cosa jo, el termini d’un any, el veig francament complicat”, indica Jordana que, no obstant això, no tanca portes del tot. “Tot es pot revisar i tot es pot veure. Són temes que s’han d’analitzar mínimament amb cara i ulls i una mica fonamentats.”
En el cas de la instrucció, des dels socialdemòcrates la seva presidenta, Judith Casal, indica que “en general hi estem d’acord, sempre, però, que en casos que es justifiqui pugui ser ampliable”. De fet, i en certa manera, és el que ja demanen els advocats. Més clarament favorables a limitar els terminis d’instrucció es mostra Andorra Endavant. Marc Monteagudo, a través d’un comunicat escrit, considera la proposta dels advocats “molt positiva”. I recorda que “actualment, hi ha instruccions judicials que s’eternitzen, allargant-se fins a deu anys, amb conseqüències molt greus per a les persones investigades”.
Per a la formació liderada per Carine Montaner, les persones que es veuen investigades durant anys i panys “es veuen privades de fer vida normal: tenen els seus béns bloquejats, no poden treballar amb llibertat ni disposar dels seus diners. És una situació d’indefensió material efectiva i de patiment continuat que vulnera el principi de proporcionalitat i el dret a un procés amb garanties”. Andorra Endavant manté que les modificacions proposades “són un pas endavant per garantir un sistema judicial més àgil, més just i més respectuós amb els drets fonamentals”.
Comentaris