Malgrat que en segona instància no se solen introduir noves proves, davant els dubtes que hi ha de si el pis, dos anys després dels primers treballs, és habitable o no i si els eventuals efectes nocius que pugui tenir el toluè són tolerables o no, ha determinat la realització de la prova seguint un seguit de paràmetres molt concrets. Fins i tot així, el responsable dels treballs, el propietari del pis on es van fer les obres amb toluè, que és metge de professió, s’oposava a la realització de la prova que avalada pel tribunal havia estat proposada per la família afectada per l’impacte tòxic del producte.
Ja fa alguns dies que el tribunal va ordenar la realització de la prova i va establir quin perit havia de procedir a fer-la. A més, i seguint la lògica havent ordenat el peritatge judicial, la sala acaba de comunicar que desestima les pretensions de la part que va realitzar les obres i que s’oposava a què es fessin les analítiques per saber la situació de les eventuals emissions que encara pugui desprendre la superfície on es va injectar el toluè.
Tot el cas s’ha gangrenat moltíssim. Perquè més enllà dels primers efectes que va tenir el producte químic i que va fer que els veïns abandonessin l’habitatge, de propietat, davant la repercussió nociva que els estava causant el toluè, tot plegat s’ha endarrerit moltíssim i hi ha hagut moltes traves per part dels promotors dels treballs però, alhora també, la Justícia ha estat extraordinàriament lenta quan es va instar un procediment que havia de tenir una durada de poques setmanes.
Comentaris (5)