D’aquí que demanin diferents sumes dineràries -fins a gairebé mig milió d’euros en conjunt- en virtut del dany moral sofert i de les despeses o pèrdues econòmiques, en funció del cas, que van haver d’afrontar. Les advocades dels dos homes, alliberats el març de l’any passat poques hores després d’haver-se celebrat el judici atès les contradiccions observades pel Tribunal de Corts, han deixat clar que no hi ha res a dir davant l’empresonament preventiu inicial. Però sí que és injustificada “la prolongació” d’aquesta presó provisional i més quan “es va demanar en dues ocasions l’alliberament” i es van sol·licitar mesures menys lesives vers la llibertat dels dos processats llavors, absolts posteriorment i de manera ferma i definitiva per manca de proves i el triomf de dos principis bàsics: l’‘in dubio pro reo’ i la presumpció d’innocència.
Aquest dijous s’ha celebrat una doble vista davant el plenari del Tribunal Superior. Cap dels dos demandants han tornat a Andorra. El més jove d’ells pateix un trastorn d’estrès posttraumàtic que se li hauria cronificat que li causa “insomni, malsons, pensaments intrusius” i que, en general, li afecta “totes les esferes vitals” i, per exemple, li genera una por insuperable la possibilitat d’haver de tornar al Principat. De fet, i segons s’ha exposat durant la vista per part d’una pèrit forense psicològica, la centrada en el seu cas, dos mesos després de sortir de la presó i ja al Regne Unit, va fer un intent d’autòlisi. I la seva situació, lluny de millorar “ha anat empitjorant”.
En el cas del seu oncle, més enllà de l’estat mental, s’ha posat l’èmfasi en el fet que per culpa de l’empresonament la corona britànica va instar la dissolució de l’empresa de la qual era el soci únic, l’administrador únic i l’únic treballador. I això li va suposar un perjudici econòmic evident, més enllà de la qüestió reputacional atès que viu en un petit poblet on era força conegut i on tothom va saber de què se l’acusava. Quedi clar, que ni en una ni en l’altra vista en cap cas s’ha tornat a tractar la qüestió dels fets viscuts a l’hotel del Pas on haurien acudit primer la noia i el nebot i, després, s’hi hauria afegit l’oncle.
FISCALIA I GOVERN
Tot plegat està jutjat i ningú no qüestiona l’absolució. La va dictar inicialment el Tribunal de Corts i la va confirmar posteriorment la sala penal del Tribunal Superior. Ara bé, segons la representació lletrada del Govern i de la fiscalia, no hi ha hagut ni error judicial ni anormal funcionament de l’administració de Justícia i, en conseqüència, no hi hauria d’haver lloc a cap indemnització per a cap dels dos homes. I si remotament hi hagués d’haver dita compensació, hauria de ser molt inferior del que pretenen les parts.
Curt i ras: en el cas del més jove, el Govern creu que la indemnització màxima hauria de ser de 42.308 euros. I la fiscalia xifra el perjudici en 22.900 euros pel dany moral i 25.254 euros pel perjudici laboral. Els catorze mesos que no va poder treballar. En el cas de l’oncle, l’administració continua situant un màxim de 42.308 euros i la fiscalia situa el llindar en els 22.900 euros del dany moral. De fet, tot i substanciar-se en vistes diferents, l’argumentari de Govern i fiscalia han estat gairebé calcats en un cas i en l’altre.
“S’ha de diferenciar un empresonament il·legal d’un empresonament derivat d’unes mesures cautelars legals i legítimes”, manté el ministeri públic mentre que l’administració defensa que no hi va haver “cap decisió irracional ni arbitrària. Les decisions van ser motivades i la presó va durar el temps necessari”
I tot davant l’atenció més o menys dedicada de nou magistrats. Presidia Jaume Tor, que ha dirigit les vistes. Mentre que Elsa Puig semblava ser qui prenia més apunts plausiblement com a ponent. Dos magistrats, recentment designats substituts, s’estrenaven en un escenari com el de la sala magna -Víctor Correas i Maria Lluïsa Maurel- i altres cinc tenen més o menys experiència en la matèria (Fàtima Ramírez, Carles Cruz, Vincent Anière, Anna Estragués i Imma Rodríguez).
El fiscal adjunt que ha defensat les tesis del ministeri públic ha considerat que en no haver definit prou bé les representacions lletrades dels dos peticionaris si anaven per la via de l’error judicial o l’anormal funcionament de la Justícia, i vist que són procediments diferents, havien de decaure les demandes. Més enllà d’això, el fiscal ha deixat clar que “s’ha de diferenciar un empresonament il·legal d’un empresonament derivat d’unes mesures cautelars legals i legítimes”. Alhora, “la presó preventiva va ser confirmada pel batlle i un tribunal després la va revisar”.
La lletrada que defensava els interessos de l’Estat ha mantingut criteris similars i, en tot cas, idèntics en els casos dels dos homes. Per al Govern no hi va haver “cap decisió irracional ni arbitrària. Les decisions van ser motivades i la presó va durar el temps necessari”. “Hi havia contradiccions, restes biològiques, comportaments sospitosos, risc raonable de fugida i, també, d’entorpiment de la investigació”. A més a més, “l’absolució posterior no comporta automàticament una indemnització”.
NEBOT
Però sobre aquesta afirmació no hi estan d’acord les defenses o representants legals dels dos homes. Consideren, a diferència de Govern i de la fiscalia, que una absolució ha de comportar una compensació. I el que no pot ser automàtic és la quantitat de dita compensació perquè cadascú viu les coses de diferent manera. D’aquí que s’hagi d’individualitzar la situació igual com s’han de poder quantificar els perjudicis. En el cas del més jove dels dos processats al seu dia, s’ha posat l’accent en la seva situació mèdica, i en el fet que “abans que el tanquessin a la presó no havia tingut cap problema de salut mental”.
Les dues principals peticions del més jove dels implicats tenen a veure amb els 171.200 euros (400 euros diaris) per danys morals i les 40.868 lliures esterlines pels catorze mesos sense poder treballar més deu mesos més que va estar de baixa
Per a la representant legal del nebot, l’estrès posttraumàtic que pateix “és un dany que no és presumible, és objectiu i està acreditat. No es pot aplicar una quantitat automàtica si no cas per cas”. D’aquí que en aquesta situació i persona, la representació del jove britànic ha xifrat el dany moral en 400 euros diaris de mitjana. Multiplicats pels 428 dies que va estar reclòs, això dona 171.200 euros. Ni el Govern ni la fiscalia no estan d’acord en la xifra. Subsidiàriament, poden assumir un dany moral. Però l’administració el quantifica a 98,85 euros diaris mentre que el ministeri públic el xifra en 100 euros els primers 30 dies i 50 euros diaris a partir de llavors.
Més enllà del dany moral, la representació del nebot també reclama indemnitzacions per altres conceptes. D’entrada, els salaris deixats de percebre els catorze mesos que va estar empresonat més els deu dels deu mesos que va estar de baixa laboral. Això suma segona la seva representant, 40.868 lliures esterlines. La fiscalia pot estar d’acord en els mesos que va estar empresonat, però per la resta, s’assegura que no hi ha cap justificació de si el jove va percebre algun tipus de compensació social o no. I davant el dubte, es vol evitar un enriquiment injust.
Concepte que també s’usa per desestimar un altre dels conceptes que reclama la representació del nebot: 1.255 lliures més 3.500 euros en despeses dels familiars per visitar-lo a Andorra, a la presó. Es reclama el tractament psicològic (675 lliures), el cost de la prova pericial psicològica (comptat i debatut 4.200 euros), la traducció de la totalitat del sumari (6.525 euros) i les despeses que va tenir al centre penitenciari en higiene, roba, menjar, comunicacions… 11.479 euros en catorze mesos.
ONCLE
Tots aquests conceptes, més enllà del dany moral i els salaris, han estat rebutjats en bloc per la fiscalia i el Govern. I el mateix ha passat en el cas de l’oncle. La seva representació ha situat el preu del dany moral en 300 euros de mitjana diària. En aquest cas no s’ha posat tant l’accent en la repercussió psicològica encara que la situació sí que hauria tingut “un impacte clar en la seva salut mental” producte d’un seguit de “circumstàncies personals com el problema de l’idioma, el fet d’estar lluny de la família o el dany reputacional i l’impacte social”. Tot plegat 128.400 euros de petició més els interessos legals, que també reclama el nebot, és clar.
En el cas del més gran dels dos homes al seu dia processats, la reclamació per dany moral és de 300 euros diaris (128.400 euros) més el que reclama per la dissolució forçosa de l’empresa que tenia: 60.000 lliures pel patrimoni net i 33.238 lliures més pel lucre cessant
Quant al dany moral, l’únic que accepten en aquest cas la fiscalia i el Govern, les adverses de la representació de l’oncle es mantenen en les mateixes xifres que amb el nebot. I neguen el dany econòmic. Per manca d’acreditació, substancialment. La representació de l’home ha portat un perit que hauria avaluat el perjudici que li hauria causat l’estada a la presó i el fet que, per no poder afrontar suposadament les seves obligacions empresarials -com ara presentar els comptes- l’administració britànica va acabar impulsant la dissolució de l’empresa. Tant la fiscalia com el Govern consideren que no hi ha cap evidència que això fos així. Perquè l’empresa que es va dissoldre tan sols tenia un any quan va entrar l’home a la presó i no es pot assegurar que hagués tingut uns rendiments com els estimats per reclamar els danys que se sol·liciten.
Però la representació de l’home defensa que sí, que hi ha un perjudici degut a la pèrdua d’una empresa dedicada al lloguer de maquinària agrícola i de construcció. Per tot plegat, pel patrimoni net de l’empresa i el lucre cessant, es reclamen 93.239 lliures esterlines. I com en el cas del nebot, la representació de l’oncle ha reclamat un seguit de conceptes “totalment legítims i ajustats a Dret” que consideren “valorats i acreditats”. I que van dels 2.600 euros que hauria costat la pericial econòmica als 2.732 euros de les despeses per necessitats essencials a la presó o les 2.221 lliures esterlines per les despeses dels familiars.
Com en el cas del nebot, ni la fiscalia ni el Govern han atès a raons de les reclamacions que han anat massa més enllà del dany moral. I encara aquest perjudici moral a contracor. I la representació lletrada d’aquest home, probablement per tocar una mica més el flabiol, ha demanat al plenari que imposi les despeses judicials del procés a l’administració andorrana. “Per temeritat i mala fe. Hi ha una oposició frontal del Govern d’Andorra. Ho nega absolutament tot i això ens porta a afirmar que s’està tenint una conducta temerària.” Li tocarà als magistrats graduar què suposa passar 428 dies en presó provisional i ser absolt després. 400 euros? 300? Potser cent i anar reduint?
Comentaris