De forma col·lateral, però no menys important, el tribunal també haurà de resoldre si l’atac -amb dues martellades- contra la vidriera de l’oficina de la plaça del Consell General i l’enfilada en el mur d’un edifici unifamiliar del nucli històric encampadà amb marxa enrere gairebé immediat van ser temptatives de furt, en el segon cas amb escalament i en casa habitada, o si es tracta de fets que poden rebre una altra qualificació, jurídicament i a nivell de penalitat més beneficiosa per l’acusat com manté la defensa, que parla de danys i de violació de domicili. Mentre la fiscalia demana sis anys i mig de presó ferms, la defensa sol·licita que només hagi de complir el temps que ja ha estat a la Comella.
El Tribunal de Corts ha jutjat aquest dimarts el jove encampadà de 24 anys que la matinada del 23 d’agost passat, entre 1/4 i 3/4 de 6, va protagonitzar un seguit de fets que van acabar amb el robatori, martell a la mà, en un cèntric hotel encampadà de 938 euros que hi havia al fons de la caixa. El jove atracador va ser detingut un dia i mig més tard i no va tenir més remei que confessar com ha fet aquest dimarts en la sala de vistes. “No vaig sortir a robar, però sí que tenia ganes de trencar-ho tot”, ha mantingut el jove, empresonat des de llavors.
LA DECLARACIÓ DE L’ACUSAT
Més enllà dels informes finals de la representant de la fiscalia i de la defensa, la vista ha tingut tres moments clau: la declaració de l’acusat, molt correcte, molt formal, molt sencer. “Penedit i avergonyit”, ha reconegut tan ell com la seva defensa. El recepcionista de nit que va ser la víctima directa de l’atracament i que també ha ofert explicacions molt clares ha tingut un gest per lloar. Ha deixat clar que ell no renunciava a que se’l compensés d’alguna manera. Però encara més clarament ha dit que el que vol “és que no ho torni a fer. I que se l’ajudi, si necessita ajuda, perquè no hi torni”.
I també important ha estat la declaració del psiquiatre que va realitzar una pericial tant de l’acusat com del recepcionista que “vaig témer per la meva integritat física” especialment quan després d’agafar els diners de la caixa el va fer sortir de l’hotel davant seu i, després, el va obligar a retornar cap a la recepció a quatre grapes. “Jo sempre havia treballat de nit i sentia la recepció d’un hotel com una segona casa. Llavors, però, em vaig sentir violat. M’han trencat una seguretat que jo m’havia treballat durant anys”.
Però tornant al psiquiatra, ha fet tot de girs en les seves explicacions per deixar clar que el jove atracador es va mostrar de manera “erràtica” i fins i tot contradictòria. “Innocència o falta d’intencionalitat absoluta tampoc n’hi ha”, ha explicat el facultatiu, que ha reconegut que “no puc arribar a una conclusió absoluta”. Ha deixat clar que l’acusat tenia aquella nit “la capacitat reduïda però no estava incapacitat del tot”. “Hi ha una consciència parcial, relativament bo. Però erràtic i impulsiu.”
Fem un pas enrere, però, per recuperar la declaració del jove acusat. Pulcrament vestit, mostrant-se molt creïble i disposat a explicar-se. Primera nota, anava molt borratxo i sota els efectes de la cocaïna. Però de bona part de les coses se’n recorda perfectament. Per a bé i per a mal. Nascut a Encamp el 2001, feia vuit mesos que havia marxat del país amb la seva parella. Es va establir a Valladolid. I quan li va vèncer un contracte de tres mesos a raó de 24 hores setmanals, va decidir tornar a casa per visitar el pare i els amics. Una setmana de vacances.
El mateix dia d’arribar va sopar amb el pare a Encamp i va sortir amb els amics de festa. Sis cerveses, buit copes i diversos xarrups. “Quan començo a beure grans quantitats d’alcohol…” Doncs va ser el cas. Es va ratllar, va deixar els amics a Andorra la Vella i en bus va tornar cap a Encamp. “A casa vaig començar a beure reiteradament” fins que l’alcoholèmia brutal que presentava li va generar una “impulsivitat i una ràbia” que el va portar “a prendre cocaïna”. I tot plegat el va empènyer a més. “Vaig decidir sortir al carrer. Jo volia trencar coses, desfogar-me. Però no vaig intentar entrar” ni a l’Oficina de Turisme ni a casa Marta.
“Tenia una vida bastant bona” que es va trencar “a causa d’un tema familiar”, la mort de la seva mare, als 53 anys, el juliol del 2019 en un accident de trànsit. “En aquell procés no vaig veure que aquell home (el causant de l’accident) pagués el que havia fet, sí econòmicament, però ja està. I això em va causar molta angoixa. Tenia un bloqueig. I quan jo bevia em venien records i sempre eren dolents”
O això és el que manté. Perquè aquí el psiquiatra diu que l’acusat es mostra contradictori i la fiscal no es creu la versió. La representant del ministeri públic considera que encara que hi negui, l’acusat passava per un moment complicat de diners i per això s’hauria empès a robar. D’altra banda, si només volia trencar coses, perquè no va fer malbé tot el mobiliari urbà que es deuria trobar en una gimcana de tot just mitja hora pel nucli antic d’Encamp, s’ha vingut a demanar la fiscal que porta el cas.
El jove ha negat problemes econòmics però ha reconegut que “abusava de l’alcohol” i que consumia cocaïna esporàdicament. Amb tot, “tenia una vida bastant bona” que es va trencar “a causa d’un tema familiar”, la mort de la seva mare, als 53 anys, el juliol del 2019 en un accident de trànsit a l’altura dels bombers de la Massana aproximadament. “En aquell procés no vaig veure que aquell home (el causant de l’accident) pagués el que havia fet, sí econòmicament, però ja està. I això em va causar molta angoixa. Tenia un bloqueig. I quan jo bevia em venien records i sempre eren dolents”. I això el portava a tenir “ràbia, impotència… em sortia la impulsivitat”.
Seria tot plegat el justificant, manté el jove, del seu comportament aquella nit. I fins i tot, ha dit, just després d’enfilar corrent el camí de retorn a casa una vegada consumat el robatori a l’hotel “em va baixar la droga i em vaig penedir al moment. Vaig estar pensant si tornar a l’hotel a tornar els diners” però va decidir anar a dormir a casa. Va guardar els diners sostrets repartits en tres llocs diferents, es va treure la roba que s’havia posat per sortir al carrer mig tapat, va guardar el martell propietat del seu pare de la caixa d’eines d’on l’havia tret i se’n va anar a dormir.
Aquell dissabte se’l va passar tot a casa. Dormint bona part del dia. L’endemà per la tarda el van descobrir i no va tenir més remei que confessar. “En un primer moment ho vaig negar perquè les conseqüències em feien por, però quan em van dir que anirien a parlar amb el meu pare ho vaig confessar tot”. Ha assegurat durant la vista que “el que volia era curar-me i que això no tornés a passar; era un bon moment per canviar les coses”. “Quan vaig cometre el delicte sabia que alguna cosa passaria i seria dolenta. I quan vaig entrar a la presó em vaig obrir” i va explicar per primer cop, ha afirmat, el trauma que li va suposar i li suposa la mort de la seva mare i les circumstàncies que la van envoltar.
El jove, ferm, contundent, ha demanat perdó al recepcionista de l’hotel “per l’angoixa i el mal que no mereixia passar” i ha demanat disculpes a la resta d’afectats. Però ha deixat clar que no volia robar. I que no tenia dificultats econòmiques per molt que la fiscal ha recordat que just per aquelles dates havia finalitzat el contracte de treball i se li havia acabat la pensió d’orfandat derivada de la defunció de la mare. “Jo no puc dir que estigui encara curat d’una cosa que va ser molt dura per a mi. Va ser un procés molt dolorós”, ha reconegut abans d’afirmar que “jo considero que no sóc perillós, però en aquell moment sí que ho hauria pogut ser”, ha admès.
LA DECLARACIÓ DEL RECEPCIONISTA
Tampoc el psiquiatra que va fer la pericial forense d’agressor i víctima, és a dir, d’acusat i recepcionista, considera que el jove empresonat sigui perillós. Ben al contrari, ha assegurat que sempre ha fet una evolució al centre penitenciari, que s’ha adaptat perfectament, que participa dels tallers, dels cursets, de tot el que se li proposa. I que segurament si aquella nit no hagués begut ni hagués consumit cocaïna probablement no hauria protagonitzat els episodis que va protagonitzar. Com el que va viure el recepcionista.
L’home, un resident espanyol de llarga durada amb el cul pelat en la professió i de 58 anys, ha explicat com el jove vestia “gorra, ulleres de sol i mocador que li tapava el nas i la boca, i amb un martell a la mà esquerra”. “Se’m va posar al darrere de forma obliqua a on estava jo i em va demanar els diners. Jo li vaig respondre: ‘Quins diners?’” Però el noi li va fer evident que no estava per a bromes i “ho va agafar tot -el fons de caixa- excepte les monedes de cèntim”. Li va fer buidar la paperera i amb la bossa que hi havia es va endur els diners.
Li va ordenar que l’acompanyés fins a l’exterior de l’hotel. El recepcionista davant, el jove amb el martell, darrere. “I on anem, ara?”, li va demanar el treballador de l’hotel, que ha explicat que el to de l’atracador era “amenaçador i angoixant”. Però clar i rotund. És a dir, no era el to d’un borratxo vulnerable. “Jo vaig tenir por. Vaig témer per la meva integritat física i em vaig sentir humiliat”, ha mantingut. El recepcionista ha afirmat que en aquell moment “em van trencar un lloc de seguretat” i que uns mesos després, “aquella sensació de seguretat l’he recuperat o l’he mig recuperat”.
ELS INFORMES
La fiscalia demana 5.000 euros per al treballador de l’hotel pels danys morals i per si necessita algun suport psicològic. L’acusat n’ofereix 1.000. Els danys a l’hotel i a l’Oficina de Turisme d’Encamp haurien estat coberts per sengles assegurances. El ministeri públic acusa el jove d’un robatori amb arma consumat, un furt amb escalament en casa habitada en grau de temptativa i un segon intent de furt amb força simple. I un consum i tinença de droga. Per tot plegat demana sis anys i mig de presó ferma.
La fiscal adjunta que dirigeix l’acusació ha recordat que per a dos dels tres principals delictes que s’atribueixen a l’acusat es demana la pena mínima. I que malgrat que “hi ha elements que fan pensar que tenia la seva consciència limitada, que es mostra avergonyit i penedit, però només sent tot això quan ja estava detingut”. Per la qual cosa s’oposa a la possibilitat d’aplicar un eximent que, de forma parcial, reclama la defensa. La fiscalia ha arribat a posar sobre la taula la possibilitat que el jove hagués recorregut a la beguda per desinhibir-se i poder actuar com ho va fer. Perquè està convençuda que pretenia robar per necessitat.
El psiquiatre que va fer la pericial: “Concloure que tot plegat és producte d’un procés de dol no tancat. I a la tria d’un mecanisme incorrecte (la beguda, la droga) per alleujar la situació. És perillós? No, però la bonhomia d’aquest senyor la condicionaria al seguiment d’un tractament amb obligatorietat de fer-lo”
La defensa ha negat tal necessitat econòmica. Ha deixat clar que ni el jove acusat ni la seva parella anaven sobrats. Però tampoc ofegats. I que l’acusat va “col·laborar de forma immediata i espontània”. Ha parlat del seu passat i la depressió derivada de la mort de la mare i de l’estat d’intoxicació gairebé ple que presentava aquella nit. “No hi va haver planificació, no hi va haver agressió física, no hi havia cap intenció d’humiliar”, ha dit l’advocada defensora, que en la qualificació jurídica dels fets només coincideix amb la fiscalia en el del robatori a l’hotel. La resta, en un cas parla de danys i, en l’altre, de violació de domicili.
“No hi havia intenció de cometre aquests delictes. Tenia la capacitat limitada, anul·lada evidentment que no. Va ser un cúmul de circumstàncies que s’han de valorar com una excloent incompleta, no com a completa”, ha deixat anar la defensora que ha considerat “excessiva” la pena sol·licitada per la fiscalia. Per això ha demanat que el seu patrocinat pugui sortir ja de la presó. “Que pugui treballar, que pugui estudiar. Ha d’estar fora, continuant el tractament. No és una persona perillosa. No ho tornarà a fer. És conscient que ha de fer tractament perquè també és conscient que si consumeix alcohol es torna impulsiu”, ha mantingut l’advocada.
La defensa ha sol·licitat tres anys de presó, dels quals vuit mesos ferms, els que ha complert, pel cas del robatori a l’hotel. I sis mesos de presó condicional per la resta de delictes comesos. Més una multa de 500 euros i 1.000 euros, s’ha dit ja, per al recepcionista. I retornant al psiquiatra que va fer les pericials i a les seves apreciacions: “Concloure que tot plegat és producte d’un procés de dol no tancat. I a la tria d’un mecanisme incorrecte (la beguda, la droga) per alleujar la situació. És perillós? No, però la bonhomia d’aquest senyor la condicionaria al seguiment d’un tractament amb obligatorietat de fer-lo”. Missatge clar per al tribunal.
Comentaris