Amb el desembarcament de Moynat -nebot del ministre de Justícia i Interior, Josep Maria Rossell, i un dels arguments de pes per a convèncer-lo- altra volta a la presidència de la Batllia, s’acabarà el temps de transitorietat o com se li vulgui dir, després que l’encara oficialment batlle presidenta encara que sigui en funcions, Laura Rodríguez, presentés la renúncia per les moltes desavinences internes i amb el Consell Superior amb data 31 de juliol malgrat que se la va ‘convidar’ a mantenir-se en el càrrec fins que se li trobés un recanvi i en tot cas com a màxim fins al 31 de desembre.
Després que l’abril del 2015 es convidés Moynat a deixar el càrrec -i ser substituït per Jaume Tor, que acabaria fent el salt al Tribunal Superior en una plaça per a la qual optava l’encara ara batlle-, l’especialista en Dret civil ha estat temptat en múltiples ocasions per tornar a la presència de la primera instància judicial. Però sembla havia posat moltes condicions que acabaven impedint el seu retorn. La seva difícil relació amb el fiscal general, Alfons Alberca, qui en part va ser un del animadors del procés penal per suposada prevaricació del qual Moynat acabaria exculpat arran d’un cas en què va actuar de batlle i d’àrbitre alhora, era un dels frens.
Les fonts consultades no han pogut concretar quines peticions hauria fet ara Moynat, però davant la difícil situació que viu la Batllia i la complicadíssima tasca del president del Consell Superior, Enric Casadevall, i el seu equip per trobar recanvi per a Laura Rodríguez la cúpula judicial hauria aquest cop acceptat més exigències de les que li hauria admès en altres ocasions a jurista massanenc. I una de les condicions seria tenir dos presidents substituts o suplents o vicepresidents o com se li vulgui dir.
Seria en aquest marc que s’hauria especulat en la possibilitat que accedissin a aquest lloc Imma Rodríguez i Xavier Colom. Però es dóna el cas que tots dos són especialistes en administratiu i Moynat, que està confinat en ser contacte d'un positiu de Covid, voldria un ‘reforç’ en matèria penal, i és aquí quan el nom d’Azahara Cascales, que també va ser una presidenta apartada, hauria guanyat enters les darreres hores.
Comentaris (3)