Com en tantes altres ocasions, l’executiu introdueix -o ho intenta, caldrà veure què acaben fent els grups parlamentaris, especialment els de la majoria, que són els únics que poden parar el Govern- un canvi molt significatiu per la porta del darrere. En efecte, promou un canvi en matèria judicial i no pas menor a través d’una disposició transitòria inclosa en el projecte de llei del pressupost actualment a tràmit parlamentari. Encara no s’ha acabat el termini d’esmenes i, per tant, les formacions polítiques podrien mirar d’esmenar la proposta del Govern o, fins i tot, tombar-la del tot.
El que és clar és que als organismes judicials i fins i tot a la fiscalia, no els interessa gaire que es puguin promoure nul·litats d’actuacions. D’una banda, s’evita que es qüestionin les seves decisions -o, com a mínim, es fa molt més complicat- i, de l’altra, i a priori, s’aconsegueixen agilitar, o s’haurien d’agilitar, els processos judicials sense que les parts més directament afectades, els ciutadans, puguin promoure segons quins recursos. Tècnicament, es tanca l’accés al Constitucional.
LA DISPOSICIÓ
La disposició final novena inclosa en el projecte de llei del pressupost introdueix un nou article a la Llei transitòria de procediments judicials. En concret, un article 18 ter sobre “nul·litat de les resolucions no fermes”. El primer punt d’aquest precepte, tal i com el planteja el Govern, preveu que “la nul·litat processal es planteja en el procés de conformitat amb les normes següents: a) A instància de part, per mitjà dels recursos establerts legalment contra la resolució de què es tracti.”
“No s’admeten els incidents de nul·litat formulats contra les resolucions no fermes, sense perjudici que es pugui plantejar la nul·litat a través dels recursos o altres mitjans que siguin procedents contra la resolució definitiva”, estableix la proposta governamental
Aquest primer paràgraf encara contempla un segon apartat. Un apartat “b) Per part del batlle o el tribunal, d’ofici o a petició de part, en qualsevol moment abans de dictar la sentència o la resolució que finalitzi el procés en la instància. En aquest cas, el batlle o el tribunal dona audiència prèvia a les parts del procés, perquè en el termini de cinc dies hàbils es pronunciïn sobre l’existència de la nul·litat, i ha de resoldre en el termini dels cinc dies hàbils següents”.
El segon punt de l’esmentada disposició estableix que “fora dels supòsits previstos en l’apartat anterior, no s’admeten els incidents de nul·litat formulats contra les resolucions no fermes, sense perjudici que es pugui plantejar la nul·litat a través dels recursos o altres mitjans que siguin procedents contra la resolució definitiva”. I, finalment, el tercer apartat del nou article que es voldria incloure estableix que “l’aute que decideix la nul·litat ordena la retroacció de les actuacions al moment immediatament anterior en què es va produir la infracció processal determinant de la nul·litat. Contra l’aute que no admet, o que la resol, la nul·litat d’actuacions no es pot interposar cap recurs, sense prejudici que es pugui reproduir la qüestió en virtut dels recursos que escaiguin contra la sentència o la resolució definitiva”.
ADVOCATS TÍMIDS
Tot plegat, doncs, comporta una major dificultat a l’hora que els ciutadans puguin mirar d’actuar contra eventuals vulneracions que es produeixin a meitat dels procediments. Els advocats, almenys el col·legi professional que els aixopluga, ja hauria detectat la situació. I hauria enviat una tímida nota als grups parlamentaris per si volen fer alguna esmena al redactat de la disposició plantejada per l’executiu. El Col·legi, lluny d’alçar novament la veu i exigir al Govern que deixi de plantejar canvis de calat a través d’una tècnica legislativa de dubtosa ètica, el que reclama -i, de fet, és el moll de l’os de tot plegat- és que es deixi sense efecte el punt segon de la disposició.
“Si una resolució judicial conculca l’article 10 de la Constitució, el justiciable té tot el dret de portar-lo al Constitucional, i el Constitucional té l’obligació de resoldre’l pel que fa al fons”, manté el Col·legi d’Advocats en una missiva enviada als grups parlamentaris
En efecte, l’ens professional, en una missiva enviada als grups parlamentaris considera que el segon punt s’ha de suprimir perquè “si una resolució judicial conculca l’article 10 de la Constitució, el justiciable té tot el dret de portar-lo al Constitucional, i el Constitucional té l’obligació de resoldre’l pel que fa al fons. Les resolucions judicials que conculquen drets fonamentals no poden prevaler-se d’una eficàcia en el temps. Les mateixes han d’ésser el més ràpidament possible corregides per tal que els seus efectes no es perllonguin en el temps”.
I perquè acabi de quedar clar tot plegat, ¿què contempla l’article 10 de la Constitució? Doncs el següent: “Es reconeix el dret a la jurisdicció, a obtenir d’aquesta una decisió fonamentada en dret, i a un procés degut, substanciat per un tribunal imparcial predeterminat per la llei. Es garanteix a tothom el dret a la defensa i a l’assistència tècnica d’un lletrat, a un judici de durada raonable, a la presumpció d’innocència, a ésser informat de l’acusació, a no confessar-se culpable, a no declarar en contra d’ell mateix i, en els processos penals, al recurs”. I també es deixa clar que una llei establirà com accedir a la justícia gratuïta.
Comentaris (10)