El fet que Sopena formés part de la llista nacional de Demòcrates -era el novè de la candidatura- va portar a pensar en ell a alguns d’aquells -fins i tot de la fiscalia mateix- a qui no ha sorprès tant com a la majoria la designació. Que Sopena hagués estat, però, elegit per ocupar el ministeri de Justícia i Interior no hauria sorprès tant com el fet que finalment esdevingui fiscal general. Justament, el seu marcat posicionament polític és un dels elements que critiquen aquells a qui la designació de Sopena genera ombres. Evidentment, l’etiqueta política no suposa cap problema al Govern, que és qui l’ha proposat al Consell Superior de la Justícia.
Més enllà de l’opinió que generi la tria de Sopena a la ciutadania en general, advocacia i policia són dos col·lectius que tenen força apamat Sopena. Entre el primer dels dos sectors enunciats, hi ha divisió d’opinions, encara que majoritàriament l’elecció, des del punt de vista del tarannà, és ben vist. Una altra cosa és la preparació tècnica. Ja hi insistirem. A la policia, per a molts dels funcionaris que el van conèixer, Sopena hi va passar sense pena ni glòria. De fet, l’ombra d’Antoni Aleix, de qui va ser adjunt, era encara a principi d’aquest segle molt allargada. I Sopena va marxar aviat del cos molt pressionat per l’entorn de Lluís Betriu, que el va succeir, i amb qui mantenia un enfrontament intern més o menys obert.
Ester Molné: “Crec que és una persona que és molt capaç d'arribar a una postura d’equilibri i de tenir l'experiència suficient que té dels dos costats de la Justícia per fer la feina de manera molt professional i de manera correcta. A més a més té un currículum molt bo i és un excel·lent jurista”
Qui pel seu càrrec i la seva posició parla clarament i sense embuts és la ministra de Justícia i Interior i companya de partit Ester Molné. La titular ministerial, qüestionada per l’Altaveu, afirma que “jo penso que és una persona que té experiència en les dues facetes”, referint-se a l’advocacia i a la política criminal. “Perquè va ser director del cos de policia, per tant té experiència en el cos repressiu, i també té experiència del costat dels drets i llibertats”, en referència a la seva trajectòria com a advocat.
“La vida està feta d'equilibris perquè s'ha de trobar una línia d’equilibri i crec que és una persona que és molt capaç d'arribar a una postura d’equilibri i de tenir l'experiència suficient que té dels dos costats de la Justícia per fer la feina de manera molt professional i de manera correcta. A més a més té un currículum molt bo i és un excel·lent jurista”, manté Molné. Si equilibri vol dir capacitat de negociació, d’intentar a arribar a consensos, això és un dels elements que li destaquen molts companys de professió fins ara.
En aquest sentit, fins a cert punt molts advocats celebren que s’hagi apostat per un advocat -encara que Sopena no era ni molt menys la primera opció per al càrrec-. Perquè esperen que temperi la relació entre les parts. Creuen, afirmen molts, que el nou fiscal general mostrarà molt més respecte i anirà menys a l’enfrontament amb els advocats del que ho hauria fet en no poques ocasions qui viu els darrers dies en el càrrec, Alfons Alberca. Ara bé, hi ha el dubte de si Sopena exercirà realment de fiscal general o simplement posarà el nom i farà de gestor de recursos al ministeri públic. El temps ho dirà.
NÚMERO 9 TARONJA
El que no cal que digui el temps perquè ja ho van evidenciar les llistes electorals és que Sopena estava inscrit en la candidatura nacional demòcrata. De fet, fins que no se’l va collar molt, ja essent candidat, no va deixar el vicedeganat del Col·legi d’Advocats. El ‘marcatge’ polític és un dels punts negatius que hi veu un sector de l’advocacia. Sobre aquesta qüestió també en parla la ministra. “No sé si això pot fer que no tothom ho vegi bé. De fet, el fiscal no és un magistrat pròpiament dit i no veig que sigui un inconvenient el fet que hagi estat a les llistes. La política repressiva també té al costat la política criminal de l’Estat. I les màximes decisions en aquest sentit les pren un govern. Per tant, no ho veig malament”, afirma Molné.
Entre l’advocacia i el dubte sobre la capacitat tècnica de Sopena. Capacitat per arribar a enteses sí, ara, moltíssims advocats, especialment els que fan cúria de manera habitual, recorden que Sopena “té molt poca experiència a sala” i, per tant, no saben com s’hi mourà. N’hi ha que ho tenen més clar i que veuen molts dubtes tècnicament sobre el nou fiscal general. A la policia se’l va veure “tou”. Clar que hi va arribar acabada la seva formació en Dret a Tolosa i, després, la formació específica de comissari. De seguida, per tant, va arribar a la cúpula i a l’aixopluc d’una institució encara avui a la policia com Antoni Aleix.
Molts lletrats consideren que el nou fiscal general mostrarà molt més respecte i anirà menys a l’enfrontament amb els advocats del que ho hauria fet en no poques ocasions qui viu els darrers dies en el càrrec, Alfons Alberca
Policialment, de Sopena se’n recorda que evitava sempre el conflicte, per no haver de decidir, i que, en canvi, Betriu i els seus homes el van anar minant. De Sopena en recorden, alguns, una consecució just quan va voler deixar el cos, es va voler jubilar anticipadament. La seva lluita legal va fer que als funcionaris de moltes generacions els permetés plegar del cos amb prestació inclosa a partir de quinze anys de feina quan es pretenia, llavors, que fossin vint. Alguns consideren que aquest fet va ser la seva principal contribució al cos.
Vist en perspectiva, un altre element que posen alguns sobre la taula i que no està clar si pot neguitejar la cúpula actual del cos és la sintonia que hi pugui haver encara avui entre el nou fiscal general i els dos únics comissaris de carrera que hi ha operatius a la policia. En efecte, Sopena, per la naturalesa de la seva formació, sempre hauria estat a prop dels comissaris Frederic Gutiérrez i Teresa Ferreira.
Actualment viuen una situació estranya, per dir-ho d’alguna manera, entre dos línies de comandaments, el director i el director adjunt, Bruno Lasne i Miquel Àngel Barbolla, respectivament, i sis inspectors majors, que provenen d’una altra ‘mena’ de policia, la que s’ha fet a sí mateix, a base d’anys d’experiència més que no pas de grans formacions. Com a mínim, no formacions acadèmiques.
En fi, que com qualsevol decisió, la que ha portat a designar Xavier Sopena fiscal general de l’Estat andorrà genera clarobscurs. Com gairebé tot en la vida. Dimecres vinent iniciarà el seu mandat. El temps i els fets hauran de dir si el successor d’Alberca haurà estat més d’ombres o de llums.
Comentaris (8)