Contra el que havia anat dient anteriorment, l’acusat, empresonat des d’un parell de dies després dels fets, va admetre que hi havia hagut penetració. Però va mantenir que tot havia estat consentit. Si la versió de l’home semblava tenir algunes llacunes, les contradiccions de la suposada víctima encara eren majors. I el fet que, entre altres coses, i en la recta final de la vista, es posés de manifest que la noia havia tornat a estar al local on hi va haver la presumpta violació en dues ocasions posteriors als fets i coincidint amb la seva visita a Andorra per declarar en el marc de la instrucció va fer girar encara més la percepció de tot plegat.
I és que els forenses psiquiàtrics havien arribat a dir que la noia estava traumatitzada pels fets i que ni tan sols estava en condicions de tornar a Andorra. Aquesta tesi, però, la va desmuntar la defensa de l’home, dirigida per l’advocada Ana Bara, que va assegurar que havia negat en tot moment la penetració pel fet d’estar casat a París i, per tant, que la seva dona no s’assabentés de segons què. I la va desmuntar, ja s’ha apuntat, evidenciant que la jove havia estat al país amb posterioritat als fets i no només això: havia sortit de nit i havia estat a la mateixa discoteca.
El sagnat que presentava la noia, però l’absència de sang en els genitals de l’home o a l’interior de la roba interior de l’acusat, també havia generat dubtes malgrat que la versió del processat, que ha mantingut una estada complicada al centre penitenciari. Amb tot, i mentre no es dicta la sentència a mitjan mes de març, el Tribunal de Corts ha disposat l’alliberament de l’home i ara caldrà veure quina serà la resolució de les magistrades que van jutjar el cas.
Comentaris (1)