El Ministeri Fiscal ha centrat el seu informe en la “persistència i coherència” del relat de la víctima. Segons el fiscal, la jove no tenia cap motiu per inventar-se una agressió contra un desconegut i ha recordat que el consentiment “pot ser revocable en qualsevol moment”. L’acusació manté que, malgrat la iniciativa inicial, la jove va dir que “no” i va empènyer l’acusat quan va sentir dolor, un dolor que el ginecòleg i la forense han acreditat amb l’existència d’una erosió vaginal.
La Fiscalia també ha volgut remarcar la gran quantitat de sang localitzada a la roba d’ambdós com a prova irrefutable d’una penetració exercida amb violència; un fet que l'acusat hauria intentat emmascarar oferint fins a quatre versions contradictòries – des de negar la penetració fins a admetre-la sense erecció – al llarg del procés.
L’advocada de la defensa ha presentat una versió totalment oposada. Aquesta ha instistit que el seu client mai va tenir una erecció – fet que faria impossible la penetració violenta descrita – i ha recordat que cap de les amigues va ser testimoni directe dels fets. Segons la lletrada, el relat de la víctima té “llacunes temporals” que no encaixen amb les entrades i sortides del bany.
El punt més polèmic d’aquest informe ha estat la revelació de diversos pagaments amb targeta fets per la víctima a la mateixa discoteca els dies 6 i 7 de desembre de 2024.
El punt més polèmic d’aquest informe ha estat la revelació de diversos pagaments amb targeta fets per la víctima a la mateixa discoteca els dies 6 i 7 de desembre de 2024. Aquestes dates coincideixen amb el trasllat de la jove al Principat per declarar davant el batlle instructor. Per a la defensa, aquest fet és incompatible amb el diagnòstic d’estrès posttraumàtic, qüestionant de la mateixa manera la metodologia del psiquiatra.
L'acusació particular ha volgut destacar les contradiccions de l'acusat, que va arribar a fer una vaga de fam durant la instrucció. Segons el seu informe, l'home hauria justificat aquesta protesta de dues maneres: primer, com a crit d'innocència o, després, per un "trauma amb el lavabo" que l'impedia menjar i beure per no haver d'anar al bany, arribant a dir que s'havia de posar una bossa al cap per entrar-hi. Aquestes "estratègies adaptatives", segons l'acusació, només demostren que la seva versió s'ha anat modificant a mesura que apareixien les proves.
El tribunal haurà de decidir ara entre la petició de 8 anys de presó, multa de 2.000 euros, 20.000 d’indemnització, 10 anys de prohibició de contacte i 20 anys d'expulsió del país, o l'absolució que reclama la defensa. El Ministeri Fiscal i l’acusació particular han rebutjat la petició de llibertat immediata de la defensa, que podria mantenir l’acusat en presó preventiva fins que es dicti la sentència el pròxim 11 de març.
Comentaris (1)