Aquestes consideracions es troben en un informe sobre la proposició de llei de modificació de les normes reguladores dels cosses especials i de la llei de la funció pública de l’administració de Justícia que està a tràmit parlamentari. L’informe el signa el president de l’òrgan jurisdiccional, Jaume Tor i es compon de cinc pàgines que majoritàriament se centren en la qüestió del comitès tècnics de selecció. En conclusió, “la proposta de modificació resulta coherent amb els principis constitucionals i legals aplicables a l’accés a la funció pública”. També es recomana “clarificar per via legislativa o reglamentària l’abast de la participació sindical per evitar incerteses interpretatives”. També “es proposa aprofitar l’ocasió per revisar la composició del comitè tècnic de selecció en coherència amb els principis d’imparcialitat, professionalitat i igualtat de gènere”.
SINDICATS
Tor assegura que el fet que participin els sindicats en les comissions “resulta, en termes generals, plenament coherent amb els objectius de transparència i participació sindical. La inclusió dels representants sindicals amb veu i vot en els comitès de selecció permet garantir un control social i institucional sobre el desenvolupament dels procediments selectius, prevenint així potencials situacions d’arbitrarietat o d’opacitat”. Malgrat això, “i en pro de la seguretat jurídica i la delimitació precisa de les funcions” es considera que s’hauria de clarificar en la mateixa llei o via reglament “l’abast exacte de la participació”.
Concretament caldria precisar, a parer del Tribunal Superior, “si la participació dels representants sindicals s’estén a totes les fases del procés selectiu, incloent la valoració individualitzada dels candidats i l’assistència a les proves o entrevistes” i “si l’exercici del dret a vot abasta la presa de decisions sobre la puntuació o idoneïtat dels aspirants”. “Aquesta delimitació és essencial per garantir l’equilibri entre participació sindical i respecte als criteris de professionalitat i imparcialitats que han de regir els comitès”.
COMITÈS
Sobre els comitès tècnics i la seva composició també fa una extensa reflexió el president del Tribunal Superior reclamant una major separació de funcions entre òrgans de selecció i de nomenament, imposant una exigència de titulació adequada als membres del comitè, i que hi ha d’haver equilibri de gènere. “Necessitat d’assolir una composició paritària, o com a mínim equilibrada, entre dones i homes dins del comitè, conforme als principis d’igualtat i no discriminació”.
Quant al fet de diferenciar la selecció de la designació, Tor esmenta que “des del punt de vista comparat, en matèria d’accés a la funció pública els ordenaments jurídics veïns han establert com a bona pràctica l’exclusió de qualsevol membre de l’òrgan de nomenament de les fases d’avaluació prèvia”. I és que “els membres del comitè tècnic han de participar activament en la valoració dels mèrits, en l’avaluació de les proves i en la proposta motivada de la candidatura seleccionada”. I afegeix que “si aquest mateix subjecte institucional (el Consell Superior de la Justícia) intervé de manera directa en ambdues fases -avaluació i decisió- es podria vulnerar el principi de distància decisòria que ha d’existir entre el judici tècnic i la decisió institucional, amb el benentès que aquesta duplicitat funcional s’erigeix en pilar bàsic de regulació moderna de la funció pública”.
“Hauria de ser preceptiu que els membres del comitè que participen en la seva selecció disposin d’una formació acadèmica igual o superior a la que s’exigeix per al lloc que es pretén cobrir”
I pel que fa a l’exigència de titulació, al fet de tenir més nivell entre les persones que trien, el magistrat indica que “en coherència amb els principis de mèrit, capacitat, transparència i objectivitat que han de presidir qualsevol procés selectiu a la funció pública, es considera indispensable establir una previsió normativa clara i expressa que determini que tots els membres del comitè tècnic de selecció han d’ostentat com a mínim, una titulació acadèmica igual o superior a la requerida per la plaça objecte de provisió. Aquesta exigència, més enllà del seu caràcter tècnic, constitueix una garantia institucional de professionalitat i de rigor en la presa de decisions”.
Fins aquí és una reflexió general. Llavors, Tor incideix en la matèria judicial concreta, “on sovint les places a proveir requereixen coneixements jurídics especialitzats”. En aquest marc, “aquesta exigència adquireix una rellevància encara més accentuada. Així, quan es tracti de llocs vinculats funcionalment o tècnicament al Dret -siguin del cos de gestió, de tramitació o d’auxili judicial, o bé altres perfils tècnics amb competències jurídiques-, hauria de ser preceptiu que els membres del comitè que participen en la seva selecció disposin d’una formació acadèmica igual o superior a la que s’exigeix per al lloc que es pretén cobrir”.
“Aquesta precisió -segueix dient Tor- assegura la necessària qualificació tècnica per a l’avaluació, esvaeix qualsevol percepció d’arbitrarietat per al candidat (la competència acadèmica dels membres del comitè reforça l’objectivitat de les seves deliberacions), es dignifica el propi procés de selecció (el prestigi i la credibilitat del sistema de selecció es veuen clarament reforçats quan qui avalua ho fa de d’una posició de coneixement i autoritat professional)”, s’indica en l’informe, que acaba concloent: “Aquesta exigència també és un missatge institucional de respecte cap als aspirants i cap al conjunt de la funció pública.”
Comentaris (5)