L’Audiència Provincial de Madrid acaba de confirmar la sentència de primera instància, en el sentit d’assegurar que ni la CASS ni Rodríguez no tenen raó en les seves pretensions reconvencionals. L’empresari reclamava a la parapública i la parapública va respondre exigint en el sentit contrari. Tot ve d’unes operacions que van acabar generant a la parapública un forat de llavors 8.000 milions de pessetes. La CASS, ja després d’allò, va acusar l’empresari espanyol i les seves decisions de ser el responsable de les pèrdues. Però Rodríguez sempre ha mantingut que no va ser així. Que si la parapública no va obtenir el rendiment que esperava no va ser pas per la seva intervenció.
La segona instància repeteix que Rodríguez havia de saber que el llavors president de la CASS, Antoni Ubach, no tenia capacitat per obligar la parapública en no tenir la prèvia autorització del consell d’administració. I pel que fa a la indemnització que demanava la CASS a l’empresari, la resolució estableix que la parapública no ha aportat cap prova que acrediti cap perjudici
I, de fet, en diverses decisions judicials davant la jurisdicció espanyola Rodríguez sempre ha acabat absolt, encara que en alguns casos els judicis s’haguessin de repetir o el que fos. Sia com vulgui, i abans no prescrivís la reclamació de deute, per dir-ho així, l’empresari, que ara ja s’acosta als 80 anys, va activar una demanda tot exigint les comissions que al seu dia se li van prometre per la seva tasca d’intermediació i que mai no hauria percebut. En aquest marc, i després de sumar diversos conceptes, d’aplicar diferents clàusules i d’incloure els interessos legals corresponents, Rodríguez va reclamar a la CASS uns 15 milions d’euros.
Immediatament després, la CASS va respondre no només negant els arguments emprats per l’intermediari i defensant especialment que la reclamació era extemporània, sinó que al seu torn al·legava els suposats perjudicis que l’actuació d’intermediació de l’empresari hauria comportat a la parapública i exigia a Rodríguez fins a 7,4 milions d’euros. Però ni en primera instància ni en segona, la Justícai espanyola no ha volgut immiscir-se en el conflicte. I en una decisió entre cometes salomònica ni dóna la raó a l’un ni l’atorga als altres.
Recentment, l’Audiència Provincial de Madrid ha resolt l’apel·lació plantejada per les dues parts i ho ha fet en el mateix sentit que ja va resoldre la primera Instància. Tot queda igual. La segona instància repeteix que Rodríguez havia de saber que el llavors president de la CASS, Antoni Ubach, no tenia capacitat per obligar la parapública en no tenir la prèvia autorització del consell d’administració. I pel que fa a la indemnització que demanava la CASS a l’empresari, la resolució estableix que la parapública no ha aportat cap prova que acrediti cap perjudici i, menys encara, que aquest eventual menyscabament fos producte de la intermediació de Rodríguez.
Ara caldrà que les parts analitzin si els convé fer un recurs de cassació davant el Tribunal Suprem. Com ja va passar en l’apel·lació contra la decisió de primera instància, segurament qui haurà de moure fitxa, si creu que hi ha marge, haurà de ser la representació lletrada de José Manuel Rodríguez. Fins ara, el posicionament de la CASS sempre ha estat molt reactiu. Més encara en haver d’actuar en una jurisdicció estrangera i, a més a més, en el cas d’ara, davant d’un Suprem que no admet nou de cada deu recursos que se li presenten.
Comentaris (1)