Exactament, el Tribunal Suprem ha desestimat el recurs de cassació d’aquests intermediaris, que suposadament havien d’aconseguir les garanties financers internacionals perquè es pogués realitzar l’operació de compra de Cahispa. Els responsables d’Assegurances Generals van arribar a ells a través d’una auditora de Barcelona i d’un contacte fet per un exjugador del Barça. Però tot plegat mai no va tenir la finalitat que els propietaris d’AGA pretenien i el milió d’euros que van transferir cap a HSBC Londres com a primer pas per obtenir l’aval internacional ben aviat es van perdre i per finalitats ben espúries dels ara condemnats. A un, fins i tot, se li van transferir 16.000 euros d’aquell milió per poder adquirir un cotxe. Res a veure amb l’operació de Cahispa.
Hi va haver comissions rogatòries al Regne Unit -els diners van anar a parar a Londres i un dels condemnats hi tenia compte- i s’exposa que al seu dia també es va obrir una causa a Andorra. La Batllia va anar fent certes diligències i indagacions i en un moment donat es va inhibir a favor dels tribunals espanyols
El 2022, segons que ha pogut saber ara l’Altaveu, ja es va condemnar els tres intermediaris -també denominats facilitadors comercials- per estafa. Se’ls van imposar tres anys de presó a cadascun i diverses multes i inhabilitacions, més enllà d’alguns embargaments. També se’ls va condemnar a retornar el milió d’euros. I les penes eren lleugerament menors pel temps passat. Els condemnats van promoure un recurs de cassació denunciant diverses infraccions de llei que el Suprem refusa de totes totes. Per exemple, al·legaven que no s’havia justificat prou bé la seva responsabilitat en tot plegat o que la denúncia que va posar en marxa la investigació no era prou concreta.
També es retreia el fet que els registres domiciliaris que hi va haver al seu dia -el cas ja es va posar en marxa el 2014 però s’ha tramitat molt lentament- no tenien una motivació legal prou ferma o que calia aplicar un atenuant per dilació reforçada i no per dilació ordinària com s’aplica. I també es denunciava que el cas s’hauria d’haver enjudiciat a Andorra i no a Espanya. Però el Suprem s’ho carrega tot. Justifica que tot plegat s’ha fet correctament, reconeix els endarreriments però també recorda que es va reconèixer al seu dia que es va admetre que es tractava d’una causa complexa. I per això la instrucció es va anar allargant.
De fet, també s’explica que hi va haver comissions rogatòries al Regne Unit -els diners van anar a parar a Londres i un dels condemnats hi tenia compte- i s’exposa que al seu dia també es va obrir una causa a Andorra. La Batllia va anar fent certes diligències i indagacions i en un moment donat es va inhibir a favor dels tribunals espanyols, que van acceptar el cas perquè alguns dels contractes subscrits deixava clar que en cas de conflicte legal aquest seria dirimit pels tribunals de Barcelona. Per tot plegat es desestima el recurs de cassació i es confirma la condemna. En essència és per estafa agreujada per la quantitat defraudada.
I és que es considera que un milió d’euros, tot i que el muntant de l’operació, si s’hagués fet, era molt més gran, són molts diners. En canvi, als acusats ara condemnats se’ls va absoldre d’altres delictes. Així, no se’ls condemna ni per falsedat documental ni per apropiació indeguda i tampoc es condemna la parella d’un dels acusats, que també estava acusada al seu dia, per receptació. Els tribunals van arribar a la conclusió que la dona no s’havia res de res dels entramats amb què es movia la seva parella. I el que està clar és que el Suprem avala i dona per certs els fets provats que ja al seu dia va considerar l’Audiència provincial de Barcelona.
FETS PROVATS
I què és el que va passar. Doncs que al segon semestre del 2013 Assegurances Generals va iniciar contactes per adquirir Cahispa. Després dels primers contactes amb responsables del Banc Popular per tal d’obtenir el necessari finançament extern per a la realització de l’operació se’ls va exigir obtenir una garantia internacional per un valor de 20 milions d’euros, atesa la condició extracomunitària d’Assegurances Generals i d’Andbank, que era l’entitat amb què normalment operava. Es va encarregar una auditoria a l’empresa barcelonina UHY. Calia fer un estudi de la situació comptable i financera de la societat esmentada i la seva viabilitat futura en el cas de la seva adquisició.
Al segon semestre del 2013 Assegurances Generals va iniciar contactes per adquirir Cahispa. Després dels primers contactes amb responsables del Banc Popular per tal d’obtenir el necessari finançament extern per a la realització de l’operació se’ls va exigir obtenir una garantia internacional per un valor de 20 milions d’euros
Al mes de setembre de 2013 el director general d’Assegurances Generals, en exercici de les facultats de representació i gestió, va acudir a una reunió a les oficines de l’empresa UHY, a l’avinguda Diagonal. Hi va trobar dos consultors de la firma i un representant de la companyia Silvana Investment & Bussines LTD, que se’l va presentar com la persona idònia que podia dur a terme les tasques d’intermediació i obtenció de la necessària garantia internacional que necessitava per obtenir el préstec bancari. Aquest darrer ha acabat sent un dels condemnats.
Aquest acusat i un altre representant de Silvana havien estat presentats als responsables d’UHY per un exjugador del Barça com a persones que podien fer d’intermediaris inversors. De fet, van acabar fent alguna operació i per això els hi van recomanar, suposadament, als responsables d’Assegurances Generals.
Després de la primera trobada al mes de setembre promogut pels responsables de la firma UHY es van mantenir diverses reunions i trobades entre dos dels ara condemnats i el director general d’AGA davant la necessitat urgent d’aquest últim de l’obtenció de la garantia bancària internacional referida que necessitava per al finançament. Els acusats que van dur a terme diverses reunions els mesos d'octubre i novembre del referit any, arribant a redactar diversos documents que no van arribar a materialitzar-se finalment, “no tenien de cap voluntat real de tramitar, gestionar o intermediar en garantia bancària internacional ja que el seu propòsit final i únic era obtenir un benefici patrimonial il·lícit en perjudici de la companyia d’assegurances”, diuen les sentències a les quals ha tingut accés l’Altaveu.
En el desenvolupament del referit pla i per a l'obtenció il·legal de diners van comptar els dos acusats inicials amb la necessària col·laboració d’un tercer, el del compte a Londres, concertant-se els tres acusats en la intenció d’obtenir de forma fraudulenta la quantitat d’un milió d'euros, mitjançant la utilització de la societat Spain Global Investment, la titularitat del qual i gestió corresponia en exclusiva al darrer acusat. El dia 12 de desembre de 2013 AGA i Silvana van signar un contracte privat d’emissió de garantia per valor de 200 milions d’euros i es pactava la transferència d’un milió d’euros en el termini de tres dies improrrogables i sota amenaça de penalització.
“Els acusats no van dur a terme cap gestió ni cap intermediació amb l'entitat HSBC ni amb cap altra entitat financera, nacional o internacional, ja que no tenien cap intenció de complir res del que s’havia acordat, perseguint exclusivament, sota la falsa aparença de fer una tasca d'intermediació o facilitació de negocis, l’obtenció de diners metàl·lics”
Es van facilitar Swifts i es van prometre emissions de xecs bancaris i tot d’elements que formaven part de l’entramat per enredar els responsables d’Assegurances Generals, que no van trigar a transferir cap a Londres, des d’Andbank, el milió d’euros, amb correus electrònics pel mig dels acusats per fer veure que s’havien accelerat les gestions i que la transferència s’havia fet per una via molt més directe i cap a l’HSBC Bank. El concepte que van posar a la transferència els responsables d’AGA va ser cancel·lació de pòlissa i es va dur a terme el 13 de desembre del 2013.
Com reiteren els tribunals, “els acusats no van dur a terme cap gestió ni cap intermediació amb l'entitat HSBC ni amb cap altra entitat financera, nacional o internacional, ja que no tenien cap intenció de complir res del que s’havia acordat, perseguint exclusivament, sota la falsa aparença de fer una tasca d'intermediació o facilitació de negocis, l’obtenció de diners metàl·lics”.
Després de la recepció dels diners al compte de Spain Global, l’efectivitat dels quals va esdevenir-se el 18 de desembre de 2013, el darrer dels acusats en aparèixer en escena, titular de la companyia en el compte de la qual a Londres havia rebut els diners d’Assegurances Generals, va ordenar la realització de diverses transferències, disposant ell mateix de 570.000 euros, fins que el compte bancari va ser immobilitzat per l’entitat bancària HSBC per possible frau.
Va ser a partir d’aquesta immobilització i ja al 2014 quan va esclatar tot i es van posar les denúncies que derivarien en una llarga investigació internacional, a Andorra, a Espanya i al Regne Unit, amb diversos ajornaments i altres diligències que acabarien amb un judici i una condemna a l’Audiència provincial de Barcelona el 2022 que fa pocs dies, ja aquest 2026, ha ratificat el Tribunal Suprem desestimant els recursos de cassació plantejats pels condemnats. Que ara, en principi, haurien d’entrar a la presó. Això potser encara passarà. Que abonin solidàriament el milió d’euros per indemnitzar la companyia asseguradora andorrana ara en fallida és una altra cosa.
Comentaris