El darrer tram de la instrucció de la causa no ha aportat massa res de nou. Al seu dia, la pròpia acusada ja va reconèixer els fets. Havia enviat la seva filla al cel perquè ella volia morir i no tenia ganes que la seva filla es quedés sola en aquest món i, suposadament, hagués de passar pel mateix que ella, en referència a la seva suposada mala relació. La dona s’hauria volgut llevar la vida, però no va ingerir prou fàrmacs. En canvi, sí que van fer efecte en la seva filla. N’havia anat emmagatzemant de les que solia prendre ella per al control de les seves patologies.
La instrucció inclou, entre altres, informes sobre la troballa del cadàver de la menor, els estudis forenses i les anàlisis toxicològiques. La nena estava dins d’un sac de dormir i coberta amb una manta quan se la va trobar a la intempèrie. Un dels informes evidencia “absència de signes externs suggestius de patologia traumàtica”, amb la qual cosa es descarta que pogués haver estat asfixiada per la seva mare, com en un moment inicial es va arribar a plantejar i afegeix que hi ha “sospita d’intoxicació medicamentosa”. Alhora, l’informe analític toxicològic confirma l’existència de substàncies farmacològiques en valors molt alts en alguns casos.
La suma dels dos informes no deixa lloc a dubte, igual com permet concloure, encara que no de forma indubitativa, que la mort va tenir lloc la mateixa nit de la marxa de mare i filla d’Andorra amb un autobús de línia del qual van baixar a Coll de Nargó. Alhora, els informes psiquiàtrics sobre l’empresonada -està al centre penitenciari de Ponent i després d’un temps de complexitat la seva situació hauria suposadament millorat- van deixar clar que la causant del filicidi era plenament conscient de tot plegat. Una altra cosa són els arguments que va emprar per actuar com ho va fer.
Per aquest motiu, la veïna de Sant Julià haurà de complir presó ordinària. Inicialment s’havia pensat que podria acabar internada amb un centre psiquiàtric penitenciari. Però no serà així. Ara la qüestió serà veure quant temps haurà de complir d’internament. Per a la dona, segons les fonts consultades, això és del menys. Hi ha moments que no mostra ni ganes de lluitar per viure i poder sortir. Poder recobrar la llibertat, si escau.
En tot cas, la pretensió inicial era poder arribar a una pena acordada. I la idea continua sent aquesta encara que formalment, en ser un delicte que està associat a una pena superior als sis anys, pel la llei espanyola del jurat popular no hi ha possibilitat d’un acord de conformitat, d’un judici de conformitat. Per tant, la dona s’haurà de sotmetre a un judici públic. Però la idea és arribar a un pacte per tal que l’exposició pública de l’acusada, de l’empresonada, quan arribi el moment, sigui el menor possible. I també sembla evident des del punt de vista de l’interès de la defensa que es mirarà d’evitar la presó permanent revisable.
Comentaris