Aquestes consideracions tenen com a punt de partida, segons fonts coneixedores de la investigació, les declaracions que aquest dijous van fer davant el jutge de la Seu que instrueix la causa tant la mare de l’empresonada i la parella d’aquella -que no és el pare biològic de l’acusada però sí qui hi ha compartit pràcticament tota la vida- com els dos germans de la dona, de 46 anys. Tots plegats són força coneguts a Sant Julià i era sabut que l’ara empresonada a Ponent patia trastorns mentals -de fet, hauria protagonitzat algun intent d’autòlisi- però mai ningú hauria pogut imaginar el drama que va protagonitzar el novembre passat.
Les preguntes que el jutge va formular als familiars directes de l’empresonada anirien destinades, aparentment, a saber si ja havia maltractat prèviament a la menor i fins a quin punt havia preparat els luctuosos fets, que aparentment també haurien hagut de comportar la mort de la pròpia acusada però no va resultar bé perquè la dosi de fàrmacs ingerit no va ser suficient. En tot cas, segons les fonts consultades, els familiars directes de l’empresonada no haurien trobat a faltar res prèviament que es pogués relacionar amb preparatius dels fets.
Segons s’hauria explicat en les declaracions dels familiars, hauria estat “normal dins de l’anormalitat”, segons les fonts, donat el fet ja sabut que “la convivència no era fàcil” i “l’obsessió” de l’ara empresonada era aconseguir un pis propi
També haurien confirmat el bon tracte que la dona diferia habitualment a la seva filla i com estaven d’unides, alhora que la menor també tenia molt bona relació amb tots els seus familiars materns. La relació de les setmanes prèvies als fets, segons s’hauria explicat en les esmentades declaracions, hauria estat “normal dins de l’anormalitat”, segons les fonts, donat el fet ja sabut que “la convivència no era fàcil” i “l’obsessió” de l’ara empresonada era aconseguir un pis per poder-se distanciar, especialment, de la seva mare.
De les explicacions dels familiars no n’hauria pas transcendit que hi hagués hagut mai cap acció legal per intentar incapacitar la dona i que la nena pogués ser directament tutelada, per exemple, pels seus avis. I sí que sembla que es confirmaria que la dona hauria decidit posar fi a la vida de la seva filla des del moment que va considerar que també s’havia de suïcidar ella i no volia que la menor hagués de quedar-se amb l’àvia i passar pel tràngol que suposadament l’ha acompanyat a ella per la mala relació amb la seva mare.
Però no seria, asseguren les fonts, cap intenció de voler fer mal a la seva mare -que és quan es podria aplicar el concepte de violència vicària- si no que la pretensió de l’ara empresonada era alliberar la menor de qualsevol possibilitat d’haver de passar-ho malament al costat de l’àvia. Tot plegat cal posar-ho en el context d’una persona que gairebé des de sempre s’estava medicant -i es medica, de fet- per diverses patologies mentals prou aparentment severes.
SECRET DE SUMARI PARCIAL
La declaració dels familiars hauria tancat el gros de les diligències previstes per l’instructor, que una vegada escoltats els pares de l’empresonada i els germans hauria acordat l’aixecament del secret de sumari parcial que hi havia decretat. D’aquesta manera s’hauria facilitat a les parts implicades nova documentació relativa a d’altres diligències efectuades. Per exemple, s’haurien lliurat les fotografies preses per la policia científica en el lloc dels fets o tota la informació mèdica (especialment relacionada amb la salut mental) remesa al jutjat de la Seu per l’autoritat sanitària andorrana.
Ara per ara, la laurediana de 46 anys es juga que se li imposi una condemna de presó permanent revisable, en espera dels resultats dels peritatges forenses sobre el seu estat de salut mental
Un dels elements que ja s’ha dut a terme i ja s’ha incorporat al sumari és l’‘interrogatori’ dels progenitors de companys de l’àmbit educatiu de la nena difunta i també de l’entorn docent i educadors, tant de l’Escola andorrana on estudiava la menor, de sis anys, com de la ludoescola on feia activitats. ‘Interrogatori’ entre cometes perquè els contactes s’han fet per telèfon. En efecte, el jutge de la Seu va promoure fa algunes setmanes una comissió rogatòria demanant a les autoritats andorranes que identifiquessin l’entorn educatiu, escolar, de la menor.
La Batllia hauria donat curs a la petició judicial de l’òrgan jurisdiccional urgellenc i hauria oficiat la policia perquè cerqués tots els contactes i els facilités al jutjat de la Seu. Feta ràpidament aquesta feina, agents dels mossos d’esquadra van contactar per telèfon a una trentena llarga de persones, sense que la informació que aporten dits comunicants sigui gaire rellevant. En essència es pretenia saber si havien vist res d’estrany en el comportament de la nena o del seu entorn els dies previs al desenvolupament dels fets. Les respostes serien molt variades però molt poc significatives, segons les fonts consultades.
Era queden almenys dues diligències destacades per realitzar. El buidatge dels telèfons mòbils que es van comissar en el marc de la causa i, sobretot, falta que es completi el peritatge forense relatiu a l’estat de salut mental de la dona. El resultat d’aquest informe serà bàsic perquè ulteriorment es determini si es pot aplicar algun eximent o es pot atribuir algun de canvi en el comportament de l’homicida. Ara per ara, recorden les fonts, la laurediana de 46 anys es juga que se li imposi una condemna de presó permanent revisable.
Comentaris (1)