De 32 anys, l’ara empresonat discutia l’expulsió administrativa que se li va dictar mentre complia la primera pena de sis mesos -que inicialment havia acceptat canviar per cinc anys d’expulsió- i que considerava abusiva alhora que injusta perquè suposava una mena de doble condemna. Defensava que solament havia tingut un problema amb la Justícia i que el delicte major que se li atribuïa era en grau de temptativa. Alhora, mantenia que no és cap perill per la seguretat pública i que la condemna primera no evidenciava aquesta perillositat.
Alhora, i tot remarcant que malgrat inicialment acceptar l’expulsió de cinc anys a les poques hores va penedir-se i va tornar al país per complir la pena de reclusió i, després, poder continuar la seva vida a Andorra juntament amb la seva esposa i la seva filla, de dos anys, defensava que estava clarament arrelat al Principat. Però la sala administrativa del Tribunal Superior no ho veu així i ja abans que se’l detingués per segon cop el 18 de gener, va confirmar l’expulsió, que tot i estar-se discutint davant la Justícia era plenament activa i efectiva.
El tribunal refusa la pretensió de l’ara empresonat per un doble motiu. D’entrada, perquè considera -i assegura que ho avala també la jurisprudència del Tribunal d’Estrasburg- que res té a veure l’expulsió en el marc d’una condemna penal que una expulsió per raons de política migratòria. Més encara en un país tan petit com Andorra. D’altra banda, la sala manté que “no es pot considerar que una persona que ha estat condemnada per un total de deu delictes –un d’ells major- i una contravenció penal tingui arrelament al territori. I és que l’arrelament es demostra amb el compliment de les normes de convivència”.
Davant dels fets provats després de la primera detenció, el tribunal considera que el demandant “suposa una amenaça per a la seguretat de les persones i per a l’ordre públic. Observis que els fets van ser reiterats i la condemna ho era per varis delictes, per la qual cosa no es tractava d’un fet puntual o aïllat”
En la sentència recentment dictada, s’hi diu que el demandant “va ser condemnat com a autor d’un delicte major de detenció il·legal en grau de temptativa, i de nou delictes d’assetjament sexual, així com d’una contravenció penal de lesions doloses a la pena de sis mesos de presó ferma, que es va substituir per cinc anys d’expulsió del territori andorrà”. És la condemna davant la primera detenció, l’any passat. Davant dels fets llavors considerats provats, l’home, considera el tribunal “suposa una amenaça per a la seguretat de les persones i per a l’ordre públic. Observis que els fets van ser reiterats i la condemna ho era per varis delictes, per la qual cosa no es tractava d’un fet puntual o aïllat”.
“Es considera que la mesura imposada no és desproporcionada”, entre altres coses, perquè tot i tenia la dona i la filla al Principat, manté el tribunal, l’acusat i demandant continua tenint, segons la sala, amplis lligams de tota mena amb el seu país d’origen. El tribunal també rebat l’al·legació que se l’està penant dos cops pel mateix fet tot argumentant que “els fets i fonaments de la mesura d’expulsió no són els mateixos que els de la sanció penal i persegueixen la protecció d'un bé jurídic diferent: la pena s'imposa en el marc de la política criminal de l'Estat, mentre l'expulsió del territori nacional en aplicació de la política migratòria, i aquests dos àmbits atenen interessos públics netament diferents, de manera que no resulta possible considerar que l’actuació administrativa ha vulnerat el precitat principi”, referint-se al ‘non bis in idem’. O el que és el mateix, que no es pot condemnar dues vegades per la mateixa cosa.