Diversos advocats que treballen en les derivades del ‘cas BPA’ estan analitzant fil per randa el text redactat per l’advocat i exnúmero dos del ministeri d’Interior espanyol amb Jorge Fernández Díaz al davant per tal d’incorporar la missiva a les causes i, a partir d’això, demanar les noves actuacions que es creguin convenients. És molt possible que se sol·liciti la declaració del propi Francisco Martínez alhora que no es descarta que es demani que algunes de les querelles s’ampliïn a més persones. I és que l’exsecretari d’Estat espanyol de Seguretat durant el mandat de Mariano Rajoy, l’advocat Francisco Martínez, manté rotundament que la intervenció de BPA va ser “desproporcionada”, “injustificada” i fruit d’una “actuació concertada” d’índole “política” que pretenia “afavorir interessos de diversa naturalesa que van convergir en perjudici de les entitats intervingudes”.
Investigat en el marc de la causa denominada ‘Kitchen’ i querellat al Principat en el cas de suposat atac a la sobirania andorrana, Martínez va enviar aquest mes una carta a Higini Cierco en resposta a una missiva que un mes abans l’empresari andorrà i un dels màxims accionistes de BPA fins a la seva nacionalització li havia enviat demanant-li que aprofitant que havia de declarar per l’afer del suposat espionatge a l’extresorer del PP Luis Bárcenas, expliqués davant el jutge què havia passat que justifiqués la desaparició de Banco Madrid. Els detalls de la carta els ha avançat aquest dijous el diari espanyol ‘El Mundo’.
Qui va ser el número 2 del ministeri d’Interior amb Jorge Fernández Díaz al capdavant manté que no va fer res d’il·legal mentre va ocupar aquell càrrec, negant també la denominada ‘Operació Catalunya’, malgrat que reconeix que “és evident que diverses investigacions iniciades a Espanya pels corresponents òrgans jurisdiccionals van impulsar les Forces de Seguretat a obtenir tota la informació possible sobre comptes de diferents personalitats al Principat d’Andorra, que poguessin albergar els pagaments rebuts com a conseqüència de la comissió de delictes de diversa naturalesa”.
“Sembla evident que no hi ha cap indici de les actuacions delictives que, aparentment, van estar a l’origen del procediment d’intervenció realitzat de forma simultània al Principat d’Andorra i a Espanya”
Francisco Martínez deixa clar en el marc de la carta, datada a Madrid el 3 de novembre i a la qual l’Altaveu hi ha tingut accés, que expressa el seu convenciment des de l’opinió personal i que, alhora, fa algunes consideracions com a jurista que és i després d’analitzar documentació que la família Cierco li hauria tramès. Així, manté que “sembla evident que no hi ha cap indici de les actuacions delictives que, aparentment, van estar a l’origen del procediment d’intervenció realitzat de forma simultània al Principat d’Andorra i a Espanya”.
L’exnúmero 2 del ministeri d’Interior en temps del PP recorda que els poders públics tot sovint actuen de manera desproporcionada i causant enormes danys a privats i posa de relleu que tant a Espanya com a Andorra hi ha els mecanismes judicials escaients per sol·licitar el rescabalament necessari encas de responsabilitat patrimonial de l’administració. Martínez afirma no entendre perquè s’ha interposat una querella contra ell al Principat però es mostra disposat a prestar testimoniatge davant les autoritats judicials andorranes per fer els aclariments necessaris en relació amb la carta tramesa.
L’exsecretari d’Estat de Seguretat espanyol afirma no tenir dubtes que la intervenció de BPA, que va comportar després de la Banco Madrid, va ser fruit d’una “actuació concertada” de naturalesa “política” que no tenia cap base tècnica. Martínez afirma en una carta enviada a la família Cierco que té “la convicció personal que les autoritats nord-americanes de prevenció del blanqueig de capital i del finançament del terrorisme exigien a les autoritats del Principat d’Andorra mostres expresses del compromís amb la normativa en matèria de prevenció del blanqueig i que la forma de demostrar la disposició de tals autoritats va ser l’entrega d’una de les entitats financeres del país”.
En aquest marc, Francisco Martínez, que trasllada la responsabilitat a les autoritats andorranes del moment, citant explícitament “els senyors Martí, Cinca, Saboya, Fiñana o Alberca”, afirma que “tant la severitat d’una mesura com la intervenció d’una entitat financera com la inusitada rapidesa amb la qual es van tramitar els expedients fa veure que existia una evident i ferma decisió de prendre tals mesures, presumiblement per afavorir interessos de diversa naturalesa que van convergir en perjudici de les entitats intervingudes”.
Segons l’advocat i exresponsable polític a Espanya “les decisions d’evident caire polític es van prendre al seu país (Andorra) i van precipitar, això sí, la resposta coordinada de les autoritats homòlogues a Espanya”. Martínez recorda que hi havia una relació molt estreta en el moment dels fets entre les autoritats espanyoles i andorranes. I que hi va haver una “coordinació al més alt nivell” i una actuació “en paral·lel”. La coordinació, però, ressalta Francisco Martínez, havia de venir de lluny i incloïa també les autoritats nord-americanes.
En aquest sentit, en la missiva es remarca que “el coneixement de la intenció de les autoritats nord-americanes un any abans que s’emetés la resolució corresponent fa veure que la coordinació entre entitats de prevenció del blanqueig, a Espanya, Andorra i Estats Units, va ser sostenguda en el temps i va conduir a la materialització del que al 2014 havia servit per intentar provocar la col·laboració de BPA en la recerca de la fortuna oculta de determinades personalitats investigades”. I hi afegeix que “les resolucions judicials posteriors han demostrat com de desproporcionat i fins i tot infundat d’aquella actuació en la qual les entitats financeres intervingudes van acabar sent sacrificades en ares a una exagerada demostració de compromís amb els estàndards d’Estats Units, sense pràcticament possibilitat de realitzar al·legacions o de defensar el que, anys després, han acreditat els tribunals, quan ja era massa tard”.
Comentaris (11)