L’entorn de Rajoy es mou per frenar la ‘querella andorrana’ després de no assolir-ho a Madrid

(AMB VÍDEO) El col·lectiu jurídic Drets, que impulsa l’acció juntament amb l’Institut de Drets Humans d’Andorra,  prepara un nou escrit de proves per presentar-lo quan tots els investigats en la derivada de l’‘Operació Catalunya’ ja s’hagin personat en la causa

Mariano Rajoy amb cara de fastiguejat al Congrés.
Mariano Rajoy amb cara de fastiguejat al Congrés. ARXIU

L’entorn de l’expresident espanyol Mariano Rajoy -i també d’exministres com Jorge Fernández i Cristóbal Montoro- està prenent posicions per intentar frenar, ja al Principat, la investigació en relació a la derivada andorrana de la denominada ‘Operació Catalunya’. Després que les maniobres processals no hagin funcionat a Madrid, al tomb dels antics dirigents del Partit Popular (PP) hi ha un cert neguit i s’està intentant deixar en paper mullat la querella que es tramita a la Batllia.

Rajoy i altres querellats al Principat no les tenen totes. Fins al punt que haurien enviat alguns missatges en relació amb els principals promotors de l’acció legal, com el col·lectiu jurídic català Drets, per mirar de pactar una sortida a tot plegat i frenar qualsevol investigació en relació amb els fets que van tenir a veure amb Andorra. Així ho va explicar al programa ‘El fax de 8TV’ l’advocat, fundador i un dels caps visibles de Drets Agustí Carles, que no ha volgut anar més enllà d’admetre aquells intents de pacte per intentar deixar sense efecte les accions judicials en curs.

Mariano Rajoy en un míting quan encara liderava el PP.

Relacionat

Rajoy ‘s’acosta’ una mica més a la banqueta dels acusats per l’atac a la sobirania andorrana

Tot plegat, segons Drets, evidencia “cert nerviosisme” mentre que aquest col·lectiu, que juntament amb l’Institut de Drets Humans d’Andorra (IDHA) són les dues entitats que estan impulsant especialment l’acció legal. D’una banda per treure l’entrellat de l’atac a dirigents polítics independentistes catalans i, de l’altra, per aclarir fins a on va arribar l’atac a la sobirania andorrana que va suposar l’enderrocament de Banca Privada d’Andorra (BPA) i la seva filial espanyola, Banco Madrid.

Les dues entitats estan preparant nous escrits de prova, amb tot de qüestions que han aparegut últimament, per annexar a la causa que hi ha oberta a la Batllia una vegada s’hagin personat tots els querellats, després que s’hagin rebutjat a Madrid les maniobres dilatòries d’aquells que les van intentar. Més enllà de gravacions i nous reconeixements d’implicats en els fets, com els del controvertit comissari jubilat José Manuel Villarejo, també es tenen en compte mecanismes que van afectar directament BPA.

D’aquesta manera, un dels aspectes que s’està treballant per mirar de trobar la connexió entre Espanya i el ‘notice’ del FinCEN que hauria estat el detonador del cop de martell a Banco Madrid i BPA és el fet que l’organisme dependent del Tresor americà va retirar l’esmentada nota per no haver d’aportar, com li reclamava un jutge de Columbia, tota la documentació intercanviada amb Espanya i Andorra sobre el banc del Principat.

M. Rajoy embolica.

Relacionat

Les maniobres de Rajoy per evitar la Justícia andorrana

En el marc de l’acció que els accionistes majoritaris de BPA fins a la seva nacionalització davant les autoritats judicials americanes per intentar aclarir què havia portat el FinCEN a actuar contra el banc, aquest organisme va aportar a la causa judicial tot d’informació encriptada, al·legant que no la podia oferir públicament ja que estava emparada pel secret d’Estat. Quan el jutge va determinar que en haver afectat interessos privats no hi havia raó a emparar-se en el secret d’Estat i que o bé aportava la informació en obert o bé retirava el ‘notice’, el FinCEN va deixar sense efecte la nota.

I és aquí, i en el marc de la causa oberta al Principat, on una part dels promotors de les querelles que s’han acabat acumulant estan treballant per poder evidenciar amb claredat el lligam que hi ha entre el suposat engany que la policia patriòtica espanyola, amb el suport polític necessari, va proferir als seus homòlegs americans per mirar d’aconseguir informació bancària de polítics catalans.

Etiquetes

Comentaris (2)

Trending