En l’aire el procés de traspàs de clients de BPA cap a Vall Banc

La Batllia admet a tràmit una querella criminal que acusa l’AREB de prevaricar alhora de decidir les migracions de comptes per facilitar la creació del banc pont

Façana principal de l'oficina principal ara de Vall Banc.
Façana principal de l'oficina principal ara de Vall Banc. Toni Solanelles

El procés de traspàs de clients de la intervinguda Banca Privada d’Andorra (BPA) cap al banc pont, primer, i Vall Banc, després, està hores d’ara en l’aire. La Batllia acaba d’admetre a tràmit una querella criminal contra els integrants de l’Agència estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB). Se’ls acusa de diversos delictes majors, i especialment, de prevaricació, de falsejament de comptes o d’administració deslleial. En fi, que el procés de migració iniciat l’abril del 2016 i que ha tingut diversos capítols posteriorment hauria estat aparentment fraudulent.

Admetent la querella, interposada el juny del 2019 per part d’alguns dels antics màxims accionistes de BPA fins a la seva nacionalització, la Batllia haurà d’investigar els fets que es descriuen en la querella, relatius a les decisions adoptades per l’organisme presidit per Albert Hinojosa i amb Òscar Gelabert com a màxim responsable executiu de BPA intervinguda. La clau de volta de tot plegat rau en el fet que l’INAF al seu dia va decidir intervenir l’entitat subjecta al ‘Notice’ del FinCEN basant-se en el fet que BPA, arran d’aquell ‘cop de martell’, tenia uns fons propis negatius d’entre 103 i 374 milions d’euros.

¿Com pot ser que tenint fons propis negatius, l’AREB va autoritzar el traspàs de clients, només alguns, cap al banc pont, primer, i a Vall Banc, després? 

El nus essencial de tot plegat es pot sintetitzar en una pregunta: ¿com pot ser que tenint fons propis negatius, l’AREB va autoritzar el traspàs de clients, només alguns, cap al banc pont, primer, i a Vall Banc, després? Permetent les migracions amb uns fons propis que la mateixa administració considerava negatius es considera que l’agència -i en el seu nom, els integrants del consell d’administració- haurien suposadament prevaricat. Alhora, això comportaria una presumpta administració deslleial.

Els querellants, que qüestionen també l’operació acordió que es va fer, reduint a zero el capital social de BPA i ampliant-lo immediatament a 60.000 euros després, encara que fent desaparèixer més tard aquesta xifra sense que apareix degudament reflectit als balanços, una situació que fins i tot el Tribunal de Comptes va denunciar i que podria comportar un suposat delicte de falsejament comptable, consideren que l’AREB ha vulnerat el dret a la presumpció d’innocència d’una part dels clients de l’antiga BPA.

O encara més: l’AREB hauria aplicat la presumpció de culpabilitat fins i tot sobre clients que no tenen cap causa judicial oberta. I denegant-los a aquests clients el passi a Vall Banc, automàticament els condemnen a haver de fer front amb els seus dipòsits bloquejats a fer front al forat que presenta la intervinguda BPA. És a dir, l’AREB, sabent que els fons propis de l’entitat intervinguda eren negatius, va decidir que alguns clients haguessin d’afrontar tot el menyscapte i altres no tinguessin cap mena de perjudici.

Toni Martí i Jordi Cinca al Consell General quan comandaven el Govern.

Relacionat

La Justícia investigarà per prevaricació la cúpula del Govern Martí pel ‘cas BPA’

Es recorda en la querella que havent autoritzat, presumptament de forma fraudulenta, les diverses migracions, se situa BPA en una posició en la qual, en el moment que escaigui, no podrà fer front a les seves obligacions. “No tindrà actius suficients per cobrar el conjunt de passius exigibles”, manté la querella que també acusa els membres de l’AREB d’un delicte de creació de document inveraç, un altre de blanqueig de diners i, finalment, de fer-ho de manera coordinada i, per tant, equivalent a una associació il·lícita.

Amb tot, si la investigació determina que realment hi va haver, i hi ha hagut en les migracions successives, una operació fraudulenta, s’hauria de fer marxa enrere al traspàs de comptes i clients, amb els perjudicis que això suposaria. I que hauria d’afrontar, suposadament, l’administració.

Comentaris (4)

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.