Embolic judicial per la controvertida cessió de crèdits de la intervinguda BPA

Hi ha més d’un cas en què l’‘escissió dolenta’ de VallBanc i també Crèdit Andorrà estan reclamant els suposats mateixos impagaments, amb actuacions suposadament més que parcials dels batlles

Comentaris

VallBanc, ara ja desmantellat, és qui va iniciar la reclamació dels crèdits impagats.
VallBanc, ara ja desmantellat, és qui va iniciar la reclamació dels crèdits impagats. Toni Solanelles

Una evidència més que la intervenció de Banca Privada d’Andorra (BPA) es va fer de forma matussera i que les actuacions posteriors no ho han arreglat gens és l’embolic que es viu davant algunes jurisdiccions civils pels crèdits concedits al seu dia per l’entitat bancària i que han anat saltant posteriorment als diferents ‘hereus’ que va tenir el banc nacionalitzat. Fins al punt que en l’actualitat hi ha més d’un cas que el mateix crèdit és reclamat judicialment per dues societats financeres diferents.

En efecte, els crèdits van passar de BPA al denominat banc pont que s’acabaria denominant VallBanc. Més tard, VallBanc s’ha integrat a Crèdit Andorrà (o Creand, com els agradi més). Però no tots els actius de què disposava el banc capitanejat pel fons voltor americà JC Flowers van anar a parar al Crèdit. JC Flowers va crear un vehicle financer anomenat Pleyade 21 que s’ha quedat tots els actius de risc i dels quals Creand ha preferit prescindir. Hi ha molt parc immobiliari, per exemple. Però també hi han crèdits.

I és en aquest escenari que hi ha casos en què tant Pleyade 21 com Crèdit Andorrà, subrogant-se en la posició de VallBanc, reclamen judicialment crèdits en procediments diferents. I un dels primers problemes és que al seu dia no es va fer una cessió ben feta. Que és el que estan denunciant alguns dels demandats en seu judicial. De fet, hi ha tanta polèmica que com a mínim en un cas, l’exigit, el deutor, a través de la seva representació lletrada, ja ha fet constar a la fiscalia seus dubtes sobre l'actuació dels batlles que estan intervenint o han intervingut en les decisions.

De fet, fins i tot s’ha posat en coneixement de la fiscalia l’actuació duta a terme pels jutges de primera instància i també per VallBanc com el primer demandant dels deutes. I es proposa que s’obrin expedients disciplinaris per desconeixement manifest del Dret i dels procediments per part d'un dels batlles que han intervingut o intervenen en algunes de les demandes.

Mai no han aparegut les escriptures de cessió dels préstecs i, per tant, això dificulta delimitar de qui són els actius que es van traspassar, però els tribunals, almenys en primera instància, han anat validant la qüestió dient, justament, que no es tracta de cap cessió sinó “una resolució de l’AREB d’obligat compliment”

És, per exemple, el cas d’una reclamació que l’entitat que liderava JC Flowers va dur a terme el 2018 a una coneguda empresa constructora en fallida el propietat de la qual es troba en la mateixa situació. A partir de la suma de diversos crèdits, el deute s’elevaria a més de 6 uns milions d’euros. La qüestió, però, és com, a parer de la representació lletrada d’aquest deutor, des de la Batllia es valida la reclamació sense que es donin les circumstàncies per fer-ho. Fins i tot, es lamenten en alguns dels escrits que formen part de la causa, els batlles intervinents donen lloc a peticions o prenen decisions abans que es demani el que s’atorga o es provi el que es considera com a tal de fet.

I el fet més rellevant, d’inici, és que la cessió de crèdits, una vegada es van traspassar actius des de BPA a VallBanc no es van fer com tocava. O això és el que es defensa des dels demandants. Perquè les resolucions hagudes fins ara mantenen que “no es tracta d’una cessió de BPA sinó d’una resolució de l’AREB d’obligat compliment” i, per tant, es converteix en una transmissió o un traspàs. Però no una cessió.

No és pas aquesta la lectura dels demandats, dels deutors. I alhora, la resolució de l’abril del 2016, que era del tot genèrica, tampoc no aclaria la situació com les subrogacions posteriors estan demostrant i com el fet que ara Pleyade 21 i Crèdit Andorrà s’estiguin subrogant suposadament en la mateixa posició de VallBanc. “Mai no han aparegut les escriptures de cessió de crèdit”, asseguren fonts dels demandants.

Alhora, recorden, algun dels préstecs concedits al seu dia per BPA està a l’aixopluc d’un fons d’inversió. Un fons d’inversió que ara mateix està en liquidació i del qual un 90% està en pèrdues. Les fonts consultades asseguren que tot plegat està ple d’irregularitats manifestes per part dels tribunals, almenys en primera instància. Ni crèdits cedits jurídicament de forma correcta, ni tampoc hauria formulat, a parer dels demandats, la reclamació qui tocaria.

Perquè hauria d’haver estat la gestora del fons i no pas VallBanc -que reclama el deute per a ell- qui l’hauria d’haver fet. En tot cas, tot plegat evidencia el despropòsit que hi ha. I els errors encadenats que s’han anat fent abans però també després d’una intervenció bancària que està causant nombrosos danys col·laterals.

Comentaris

Trending