Aquest divendres s’ha dictat la sentència ferma que tanquen a priori el cercle d’uns fets que van succeir la nit del dia de Reis del 2016 en un domicili d’Anyós. Dos nuclis familiars amb lligams entre ells es van reunir per celebrar la data assenyalada. Primer dinar, després sopar. I pel mig beure. Però no suficientment, deixa clar el tribunal, perquè l’ara condemnat pugui al·legar, com va pretendre durant la vista, que estava embriagat i això el va desinhibir. Tant com per acompanyar una menor de 12 anys -a punt dels 13- que ell considerava com una néta a dormir.
Els fets van succeir la nit del dia de Reis del 2016, l’ara condemnat va obligar l’adolescent, llavors a punt de fer 13 anys, a aixecar-se la samarreta del pijama i tot seguit s’hi va abraonar per fer-li diferents tocaments que van originar amb el temps un trauma i un important canvi de comportament en la víctima
Amb la resta de familiars en una planta de l’habitatge i la nena i ella en la cambra al pis inferior, l’home, diu la sentència, fent valer la seva autoritat li va fer aixecar la samarreta del pijama i li va fer diversos tocaments els detalls dels quals no vénen al cas. Sort encara que la nena va mirar d’apartar-se, va posar certa distància i l’home va acabar tocant pirandó entre els fplors de l’adolescent que ningú no va sentir. Des dels fets fins a la denúncia va passar força temps i un estira-i-arronsa amb diners pel mig que al final va acabar a la Batllia. Causa oberta per un delicte d’abusos sexuals que ara s’han confirmat. En efecte, l’home ho ha negat alguns cops, ho ha anat admetent d’altres i en els darrers temps posava l’alcohol com a excusa i assegurava que en cap cas va tenir un ànim libidinós. Res de res.
Però els tribunals, ni el de Corts ni ara el Superior, no han atès les seves pretensions per tal d’aconseguir ser absolt. La sala penal del TS arriba a dir que els intents de l’home per fer creure que no hi havia pulsió sexual “són naturalment increïbles”. Que no pot dir que anava begut i no era conscient dels fets perquè després del sopar post-tocaments va marxar d’Anyós fins a Encamp conduint ell i sense cap dificultat. En fi, que com va reconèixer durant la vista, va admetre que “la vaig cagar”, fet que evidencia que era conscient que estava fent quelcom que no tocava.
Per tant, el Superior considera que la pena imposada en primera instància -tres anys de presó dels quals un de ferm i els altres dos condicionats a seguir un tractament psiquiàtric; quatre anys de prohibició d’entrar en contacte amb la noia que ara s’acosta als 20 anys; i abonar la responsabilitat civil en un termini màxim de quatre anys- globalment era “pertinent i equilibrada”. Fins i tot, “moderada”. De fet, cal tenir en compte que l’adolescent va patir un trastorn post-traumàtic greu. Fins i tot la seva mare va sofrir alteracions.
Però la víctima dels abusos, després d’aquell episodi, va canviar de caràcter, de comportament. Deixant al marge el bon ritme d’estudis o d’implicació esportiva que tenia fins llavors. Protagonitzant malauradament alguns intents d’autòlisi. Pel mig, i durant un temps, l’agressor va anar fent aportacions econòmiques per sufragar despeses mèdiques. Fins a 10.500 euros va pagar que ara s’hauran de descomptar del que s’acrediti que han costat els tractaments mèdics i els estudis ‘de més’, per dir-ho així, que l’adolescent va haver de fer.
“Condemnar-lo a executar una pena ferma a la seva edat sense perill manifest per la família de la víctima i la societat podria provocar una ruptura social i familiar no necessària”, manté el tribunal, que retreu al condemnat que volgués fer creure de manera molt banal que la seva acció no tenia ànim libidinós
A banda, queden els 12.000 euros que pel perjudici moral haurà d’abonar el condemnat a la noia i els seus pares (de fet, padrastre i nebot de l’agressor, en un cas). La responsabilitat civil no la modifica la sala penal. Tampoc la prohibició d’entrar en contacte amb la menor durant els quatre anys que es dóna de marge a l’home per pagar tot el que hagi de pagar. Ara bé, redueix la pena ferma de dotze a sis mesos.
I justifica el tribunal, segons la sentència dictada aquest divendres, pel fet que “la família hagi fet la denúncia amb retard” i que això “ha impedit una sanció immediata i eficient consecutiva als fets d’autes”. També es ressalta que “l’autor té avui 74 anys, està casat i es troba perfectament integrat en la societat andorrana. Està penedit, conscient d’una falta important, malgrat el seu intent de dissimular la seva intenció d’aprofitar sexualment de la nena”.
Més encara. Segons la resolució: “Condemnar-lo a executar una pena ferma a la seva edat sense perill manifest per la família de la víctima i la societat podria provocar una ruptura social i familiar no necessària. En lloc d’un any de presó ferma, la pena de sis mesos ferms permetria una execució en semillibertat de la pena de presó pronunciada: és un compromís entre la sanció pels fets greus dels quals és responsable, per una banda, i la situació d’una persona de 74 anys, bé integrada, sense antecedents, que vol reparar (i que sembla haver reparat parcialment) el dany sofert per la víctima”.
És a dir, que per tenir d’una certa edat, pel fet que se’l denunciés molt després dels fets o per tenir un determinat pedigrí -responsabilitats polítiques comunals o executives a Saetde o al Servei de Telecomunicacions d’Andorra / Andorra Telecom sempre abans de la comissió dels fets pels quals ara se’l condemna- li permetran, si compleix amb la responsabilitat civil, ‘només’ a haver d’anar a dormir a la presó durant mig any. I encara.
Comentaris (5)