Dues derivades del ‘cas BPA’ van camí d’Estrasburg

La instrucció del ‘cas Landstreet’, que es reactiva, duta a terme per una batlle civilista, i la xuclada de dades que les autoritats judicials espanyoles van dur a terme el març del 2015 a Banco Madrid i BPA acabaran davant el Tribunal Europeu de Drets de l’Home

Oficina de la plaça Rebés de BPA .
Oficina de la plaça Rebés de BPA . ARXIU

Si res no ho canvia, dues de les derivades del denominat ‘cas BPA’ tenen tots els números d’acabar davant el Tribunal d’Estrasburg. Les recents decisions desestimatòries del Tribunal Constitucional (TC) en relació amb la instrucció del ‘cas Landstreet’, que du a terme una batlle especialista en dret civil, i quant a la comissió rogatòria internacional que va acabar comportant que les autoritats judicials espanyoles tinguessin accés a una còpia de totes les dades relatives a BPA i a Banco Madrid obre la via de la Cort Europea de Drets de l’Home.

En tots dos casos eren els accionistes majoritaris de BPA fins que aquesta es va nacionalitzar que han anat impulsant accions judicials per tal d’aclarir tant la correcta instrucció del ‘cas Landstreet’, que després de la sentència dictada pel Constitucional s’hauria de reprendre, com també com van actuar les autoritats andorranes per facilitar la xuclada de dades bancàries sol·licitada per la fiscalia anticorrupció espanyola molts pocs dies després de la intervenció de BPA, el març del 2015, en una manera de procedir, sembla cada cop més clar, d’urgència per comprovar si hi havia informació de dirigents sobiranistes catalans.

Consideraven els recurrents, els principals accionistes de les entitats bancàries fins a la seva nacionalització o liquidació, que no podia ser que una batlle civilista estigués duent a terme una investigació penal

El TC ha desestimat ara el recurs d’empara interposat en relació amb la instrucció del ‘cas Landstreet’. Consideraven els recurrents, els germans Higini i Ramon Cierco, que no podia ser que una batlle civilista estigués duent a terme una investigació penal. Trobaven els recurrents que aquest fet vulnerava el dret a la jurisdicció, al jutge predeterminat per la llei o al jutge competent en la matèria entre altres raons. De fet, l’Alt tribunal va estimar al seu dia estudiar el cas i per això va ordenar que s’aturés la instrucció.

Al final, però, i en certa manera, el Constitucional cobreix el col·lapse que hi ha en la via penal, i diu que el fet que un jutge no estigui assignat a un torn no vol dir que no pugui acabar assumint una instrucció. Que el torn el que ha de garantir és que no hi hagi un tribunal excepcional o creat ad hoc per veure un cas determinat. I assegura que en aquesta ocasió, si bé Laura Solanes, la batlle en qüestió, no estava al torn d’instrucció penal, sí que tenia adscrita com a segona ‘preferència’ la instrucció especialitzada i, per tant, en cas d’absència dels batlles instructors penals podia ser cridada.

En el cas de la xuclada de dades, era el tercer cop que el TC s’hi havia de pronunciat. Els germans Cierco van demanar tenir accés a la documentació enviada per les autoritats espanyoles en el marc d’una comissió rogatòria tramitada el març del 2015. Tot plegat va comportar que Andorra facilités a Espanya una còpia de la base de dades de BPA i de Banco Madrid. Ni la Batllia ni la sala penal del Tribunal Superior no han deixat mai accedir els antics màxims accionistes dels dos bancs a aquella comissió rogatòria. Argumenten els tribunals ordinaris que en aquest cas els jutges andorrans actuaven sols com a delegats de les autoritats espanyoles i si els recurrents pretenen quelcom, s’haurien d’adreçar als tribunals de l’Estat veí.

Deu dies després de la intervenció bancària i mai no ha quedat clar amb quines garanties sobretot pels clients, es va procedir des de la fiscalia espanyola a reclamar les bases de dades

A diferència de les altres dues ocasions, en què el TC va donar parcialment la raó als recurrents i va ordenar al Tribunal Superior (TS) que tornés a explicar, per dir-ho així, perquè no es permetia als Cierco accedir a la informació sol·licitada, després de la darrera del TS, el Constitucional ja no ha admès tornar a estudiar el cas perquè considera que aquest cop sí que s’ha argumentat suficientment perquè en aquesta ocasió, tot i estar inicialment legitimats per poder accedir a la documentació, els accionistes de BPA i Banco Madrid fins a la seva nacionalització no poden accedir a la informació.

Per tant, en un aute dictat el 7 de setembre, com la sentència relativa al ‘cas Landstreet’, no admet a tràmit el recurs d’empara. En aquest cas caldrà fer un recurs de súplica per tenir oberta la via cap a Estrasburg. Però segons les fonts jurídiques consultades, no hi ha cap dubte que es faran els passos necessaris per acudir davant la cort europea. Es considera que s’han vulnerat drets fonamentals que recullen sense pal·liatius les convencions europees. I que cal que Estrasburg dirimeixi si els tribunals andorrans estan fent bé les coses, garantint el dret a la defensa en sentit general, del justiciable.

Etiquetes

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.