La batlle civilista Nàdia Alís Cirera opta a la plaça per les dues vies possibles. Per promoció interna -i en aquest cas és l’única que s’hi presenta i sembla, doncs, que té el lloc garantit- i a través del concurs obert a juristes de sòlida trajectòria, que valora els mèrits externs i que exigeix un mínim de quinze anys dedicats al món jurídic. Alís, que va ser vicepresidenta de la Batllia, porta gairebé tota la vida professional lligada a la Justícia andorrana.
En efecte, el 1999 va accedir a una secretaria judicial i durant molt temps va estar en una oficina judicial, especialment amb Anna Estragués de batlle. Posteriorment, el 2010, va promocionar com a fiscal adjunta però el ministeri fiscal, especialment per diferències internes, no la va acabar de fer sentir còmoda i en un ‘canvi de cromos’ amb una batlle que estava en una situació similar però a la inversa, el 2016 va esdevenir batlle. I normalment ha tractat temes civils. Ara tornaria a l’àmbit penal.
Per la via externa, el disseny de la carrera judicial andorrana actual està pensat perquè una de cada quatre places que es vagin traient a concurs pugui ser ocupada o bé per un advocat o advocada en exercici o bé per un jurista -advocat o jutge- estranger. En aquesta ocasió es va mirar de convèncer algun dels advocats penalistes del país perquè poguessin optar a esdevenir magistrats del Tribunal de Corts. Però al final no ha estat el cas.
Finalment són tres les candidates, una d’elles que prou podria haver promocionat per la via interna però que ha optat per l’externa. Es tracta de la batlle Alexandra Terés Enrich, que els darrers anys ha estat essencialment instructora penal, en ocasions en la seva derivada especialitzada, sobretot com a batlle de reforç. Terés va iniciar la seva carrera professional en el món de l’advocacia per passar el 2006 a ser secretària judicial i el 2014 fer el salt a màxima responsable d’una oficina judicial. En més d’una ocasió ha presidit la junta electoral.
EXTERNES
Les dues aspirants que no formen actualment part d’aparell judicial andorrà són Núria López Sellés i Míriam de Rosa Palacio. La primera ha estat especialment lligada a l’administració comunal tot i que des del 2021 forma part del Tribunal de Comptes, mentre que la segona ha fet pràcticament tota la seva etapa professional en la carrera judicial espanyola.
López va ser secretària general del comú d’Ordino i, posteriorment, també del de Canillo, per tornar una curta temporada com a secretària tècnica ordinenca i consolidar una plaça fixa a l’administració abans d’iniciar un controvertit pas per la Batllia -va ser instructora penal- com a suplent. Va arribar a entaular una pugna legal amb el Consell Superior perquè pretenia consolidar la plaça de batlle sense haver de passar per cap altre concurs quan el 2018 hi va accedir com a suplent. Finalment, el 2021 va accedir al Tribunal de Comptes a proposta de Demòcrates.
Finalment, De Rosa és titular del jutjat d’instrucció número 10 de Barcelona i ha estat la responsable institucional de l’Escola Judicial espanyola, entre altres coses. Va iniciar-se com a jutgessa a Igualada per després anar a Sant Sebastià, i acabar a Manresa on el 2008 va ser escollida jutgessa degana de la capital del Bages. L’any següent va tenir l’oportunitat de fer el salt a Barcelona, d’on és filla, per acabar guanyant el 2012 en propietat el jutjat d’instrucció número 10.
Entre d’altres molts casos que ha hagut d’investigar, va ser la instructora del ‘cas Millet’. Sempre ha donat suport als companys que al seu dia, quan era al País Basc, van ser amenaçats per ETA i també es va mostrar a favor del dret a decidir de la societat catalana. El 2017 va agafar-se una comissió de servei per esdevenir la responsable de relacions externes i institucionals de l’Escola Judicial. Coneix Andorra, entre altres coses, perquè mantenia una excel·lent relació amb qui va ser president del Tribunal de Corts (i durant una temporada, també de la sala penal del Tribunal Superior) Josep Maria Pijuan.
Comentaris (9)