La connivència entre magistrats i fiscalia desespera les defenses de l’‘operació Llops’

Els advocats acusen el ministeri públic de realitzar preguntes esbiaixades i a la policia de vulnerar drets fonamentals, mentre aquesta revela un tràfic de 150 grams de cocaïna al mes

Agents de policia entrant a la sala on fa les vistes habitualment el Tribunal de Corts.
Agents de policia entrant a la sala on fa les vistes habitualment el Tribunal de Corts. A. M.

La tercera jornada del judici per l’‘operació Llops’ ha viscut aquest matí un clima de màxima tensió judicial. Les defenses han unit forces per denunciar irregularitats en el procés, assenyalant tant la manera com es van obtenir les primeres declaracions com el rumb que està prenent la vista oral. Aquest enfrontament ha marcat una sessió on la Policia ha exposat un entramat de tràfic de cocaïna molt més voluminós del que els acusats havien admès fins ara.

L'enfrontament ha esclatat quan els lletrats han denunciat una clara “falta d'igualtat d'armes” a la sala. Les defenses han estat especialment crítiques amb la policia, a qui acusen de vulnerar el dret a la defensa per haver pres com a proves, declaracions espontànies als consumidors sense presència lletrada, un fet que consideren que hauria d'invalidar aquestes per il·legals.

D'altra banda, els advocats han carregat contra el ministeri fiscal, a qui acusen de realitzar preguntes esbiaixades i moure's en el terreny de les suposicions que correspondrien als informes finals. Segons els defensors, el tribunal està permetent una línia d'interrogatori que genera indefensió als processats.

Davant l'ofensiva de les defenses, el testimoni de l'agent de policia que va coordinar la investigació ha estat incisiu. L'investigador ha detallat que la xarxa estava perfectament organitzada, amb viatges a Barcelona i la Seu d’Urgell per proveir-se de mercaderia. Segons l'anàlisi dels dispositius telefònics, un dels subministradors podria haver mogut uns 150 grams de cocaïna al mes — una xifra altíssima per al mercat andorrà —, amb un ritme de compra de 10 grams cada dos dies.

L'agent ha desmuntat la coartada de la “venda de roba esportiva” o productes peruans esgrimida pels encausats: “No tenien prou gènere per a una activitat de venda”. Per contra, ha revelat l'ús d'un argot específic per evitar els controls policials: anomenaven ‘sandías verdes a la guàrdia civil i ‘aguas movidas a la presència de patrulles a la frontera per alertar-se entre ells.

La policia ha confirmat que els acusats utilitzaven aplicacions com Telegram perquè no es poguessin rastrejar les converses. De fet, un d'ells va buidar el seu telèfon abans de ser detingut al seu lloc de treball; falta aclarir si algú proper que s’hagués assabentat de la primera detenció el va poder avisar. Tot i les precaucions, els registres van permetre localitzar bàscules amb restes de droga, llibretes amb llistes de deutes i embolcalls amagats en diversos llocs.

L'activitat econòmica de la xarxa no s'hauria aturat amb les primeres detencions. Segons la Policia, un dels acusats va seguir rebent un volum ingent de ‘bizums’ — prop de 2.000 euros en només dos mesos —, un rastre que evidenciaria que el tràfic o el cobrament de deutes pendents continuava actiu malgrat la intervenció policial.

Comentaris

Trending