Fa dos anys que Parramon no pot exercir al país, després que el Superior confirmés la sentència prèvia del Tribunal de Corts. Es va considerar provat que, el 2012, hauria fet una transferència des del compte d’un client a un de seu, d’uns 91.000 euros. Se’l va condemnar a una pena de presó de 18 mesos condicionals, però la part sempre discutida de la resolució ha estat la inhabilitació per cinc anys, una mesura que el mateix Col·legi d’Advocats ja aplica des del 2019.
De fet, no és el primer cop que el cas arriba al TC i, fins i tot, va arribar a Estrasburg. I, després, va retornar al Superior, que el 2019 havia desestimat el recurs d’apel·lació perquè Parramon, que després va al·legar motius de salut, no es va presentar a la vista. Es va considerar, doncs, que hi renunciava. El segon judici al Superior es va celebrar fa uns mesos i va acabar, però, de la mateixa forma: amb els magistrats confirmant la sentència de Corts. I, per tant, la prohibició de fer d’advocat a Andorra durant cinc anys.
Parramon, però, no llença la tovallola. Ara ha presentat, novament, recurs d’empara al TC. L’escrit presentat pel lletrat per ara inhabilitat argumenta que ha estat víctima de la vulneració de diferents punts de la Constitució: el dret a la jurisdicció, a obtenir una decisió fonamentada, a un procés degut, a l’assistència tècnica d’un lletrat, al recurs en els processos penals i a la defensa, en connexió amb els drets a la llibertat i la seguretat. El recurs ha estat admès a tràmit, però sense efectes suspensius. És a dir, durant el temps que els magistrats analitzin el cas, l’advocat continuarà sense poder exercir al Principat.
Comentaris